Llistat alfabètic

S'han trobat 1658 resultats.

(EN) disposal trench [Enginyeria civil, arquitectura i construcció]
(CA) rasa d'infiltració f
(ES) zanja de infiltración f
(EN) disproportionate [Enginyeria química]
sin. dismutate
(CA) desproporcionar-se; dismutar-se
(ES) desproporcionarse; dismutarse
Experimentar, un ió o una molècula, una reacció d'oxidació reducció en què aquest ió o aquesta molècula passa d'un estat d'oxidació intermedi a dos estats d'oxidació diferents, un de més oxidat i un altre de més reduït.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(EN) disproportionation [Enginyeria química]
sin. dismutation
(CA) desproporció; desproporcionació; dismutació
(ES) desproporción; dismutación
Reacció d'oxidació reducció en què un ió o bé una molècula passa d'un estat d'oxidació intermedi a dos estats d'oxidació diferents, un de més oxidat i un altre de més reduït.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(EN) disruption [Energies:Acceleradors de partícules]
(CA) disrupció f
(ES) disrupción
Nota: La disrupció és l'efecte d'encorbament de les trajectòries de les partícules a causa de la interacció mitjançant camps electromagnètics forts dels feixos incidents en col·lisionadors d'alta lluminositat.
(EN) disruptive breakdown [Enginyeria electrònica, informàtica i telecomunicacions]
(CA) descàrrega disruptiva f
(ES) descarga disruptiva
(EN) disruptive discharge [Física]
(CA) descàrrega disruptiva n f; disrupció
(ES) descarga disruptiva
(FR) décharge disruptive
(EN) disruptive voltage [Física]
(CA) tensió disruptiva n f
(ES) tensión disruptiva
(FR) tension disruptive
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149
(EN) dissimilar terms [Matemàtiques i estadística]
(CA) termes dissemblants m pl
(ES) términos no semejantes
(FR) termes différents; termes hétérogènes
(EN) dissimilation [Ciències de la Terra]
(CA) desassimilació f
(ES) desasimilación
(FR) désassimilation
Procés biològic de degradació de les substàncies assimilades.
(EN) dissipation [Física]
(CA) dissipació n f
(ES) disipación
(FR) dissipation
(EN) dissipative [Física]
(CA) dissipatiu -iva adj
(ES) disipativo
(FR) dissipatif
(EN) dissipative beach [Enginyeria civil, arquitectura i construcció]
(CA) platja dissipativa f
(ES) playa disipativa
(EN) dissociation [Enginyeria química]
(CA) dissociació
(ES) disociación
Procés químic en el qual es produeix la ruptura d'un enllaç sense que se'n formi un de nou.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(EN) dissociation constant [Enginyeria química]
sin. instability constant
(CA) constant d'inestabilitat; constant de dissociació
(ES) constante de equilibrio; constante de inestabilidad
Constant d'equilibri d'una dissociació.
Nota: La constant d'inestabilitat expressa la relació entre la forma dissociada i la forma no dissociada d'una espècie molecular en l'equilibri.
Com més elevada sigui la constant d'inestabilitat, més inestable serà l'espècie.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
(EN) dissociation constant [Ciències de la Terra]
(CA) constant de dissociació f
(ES) constante de disociación
(FR) constante de dissociation
(EN) dissolution [Energies]
(CA) dissolució f
(ES) disolución
(FR) dissolution
Fenomen que consisteix en la dispersió d'una substància en una altra i que dona com a resultat un sistema homogeni.
(EN) dissolution [Enginyeria química]
(CA) dissolució
(ES) disolución
Procés mitjançant el qual un solut es dispersa en un dissolvent i forma una solució.
Nota: El mètode emprat per a la dissolució d'una mostra depèn tant de la seva composició com del tractament al qual ha de ser sotmesa.

Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(EN) dissolution [Ciències de la Terra]
(CA) dissolució f
(ES) disolución
(FR) dissolution
Procés pel qual una substància es dispersa en una altra substància i dona un sistema homogeni anomenat solució.
(EN) dissolvent [Energies]
sin. solvent
(CA) dissolvent m; solvent
(ES) disolvente; solvente
(FR) dissolvant; solvant
Component d'una solució que conté el solut en dispersió.
(EN) dissolvent [Energies]
(CA) dissolvent adj
(ES) disolvente
(FR) dissolvant
Dit dels elements capaços de contenir-ne un altre en dissolució.