(EN) electromagnetic wave [Enginyeria aeronàutica:Fonaments físics] (CA) ona electromagnèticaf (ES) onda electromagnética (FR) onde électromagnétique
Forma que adopta, en la seva propagació, l'energia electromagnètica, segons la teoria ondulatòria. Les ones electromagnètiques es desplacen a la velocitat de la llum en el medi considerat i són ones transversals. (Font de la definició: GDLC)
(EN) electromagnetic wave [Enginyeria electrònica, informàtica i telecomunicacions] (CA) ona electromagnèticaf (ES) onda electromagnética
(EN) electromotive field [Física] (CA) camp electromotorn m (ES) campo electromotor (FR) champ électromoteur
Camp elèctric originat per les variacions de flux magnètic a través d'una superfície limitada per una corba tancada, segons la llei de Faraday.
(EN) electromotive force [Física] sin.EMF (CA) FEM; força electromotriun f (ES) FEM; fuerza electromotriz (FR) FEM; force électromotrice
(EN) electromotive force [Energies] sin.E; EMF [sigla] (CA) Ef; FEM [sigla]; força electromotriu (ES) E; FEM [sigla]; fuerza electromotriz (FR) E; FEM [sigla]; force électromotrice
Causa capaç de mantenir una diferència de potencial elèctric entre dos punts d'un circuit obert o de mantenir un corrent elèctric en un circuit tancat.
(EN) electromotive force [Enginyeria electrònica, informàtica i telecomunicacions] (CA) força electromotriuf (ES) fuerza electromotriz