Mètode d'aproximació utilitzat quan la dependència temporal del hamiltonià d'un sistema físic és lenta.
(FR) approximation de Born-Oppenheimer [Física] (CA) aproximació de Born-Oppenheimer (ES) aproximación de Born-Oppenheimer (EN) Born-Oppenheimer approximation
Aproximació consistent a suposar que els nuclis dels àtoms que formen les molècules estan en repòs i que únicament els electrons contribueixen a l'energia cinètica, utilitzada per a simplificar el càlcul mitjançant l'equació de Schrödinger dels nivells d'energia de les molècules.
(FR) approximation de Gauss [Física] sin.approximation paraxiale (CA) aproximació de Gauss; aproximació paraxial (ES) aproximación de Gauss; aproximación paraxial (EN) Gauss approximation; paraxial approximation
Aproximació que s'aplica en els càlculs de l'òptica geomètrica quan tots els angles utilitzats són prou petits per a substituir els seus sinus i tangents pels angles i els cosinus per 1.
Aproximació en la qual la relativitat general dona els mateixos resultats que els que s'obtenen amb la llei de Newton de la gravitació.
(FR) approximation paraxiale [Física] sin.approximation de Gauss (CA) aproximació de Gauss; aproximació paraxial (ES) aproximación de Gauss; aproximación paraxial (EN) Gauss approximation; paraxial approximation
Aproximació que s'aplica en els càlculs de l'òptica geomètrica quan tots els angles utilitzats són prou petits per a substituir els seus sinus i tangents pels angles i els cosinus per 1.
(FR) approximation quasi géostrophique [Ciències de la Terra] (CA) aproximació quasi-geostròficaf (ES) aproximación casi geostrófica (EN) quasi-geostrophic approximation
Aplicació de la hipòtesi d'equilibri geostròfic en les equacions del moviment.
Aproximació que consisteix a aplicar les lleis de la mecànica quàntica a una part d'un sistema compost, mentre que la resta del sistema es descriu d'acord amb la física clàssica, generalment amb els potencials de l'electromagnetisme.
Cadascun dels dos extrems de l'eix major de l'òrbita el·líptica d'un cos respecte a un altre.
(FR) aqu- [Ciències de la Terra] (CA) aqu-pref (ES) aqu- (EN) aqu-
(FR) Aqualf [Ciències de la Terra] (CA) Aqualfm (ES) Aqualf (EN) Aqualf
(FR) Aquent [Ciències de la Terra] (CA) Aqüentm (ES) Aquent (EN) Aquent
(FR) Aquept [Ciències de la Terra] (CA) Aqüeptm (ES) Aquept (EN) Aquept
(FR) aquifère [Ciències de la Terra] (CA) aqüíferm (ES) acuífero (EN) aquifer
Formació geològica en la qual s'emmagatzema i circula aigua subterrània, aprofitant la porositat de la roca que l'acull i el gradient hidràulic allà present.
(FR) aquifère [Ciències de la Terra] (CA) aqüíferm (ES) acuífero (EN) aquifer
Dit de les formacions geològiques que contenen l'aigua i en permeten la circulació.
(FR) Aquod [Ciències de la Terra] (CA) Aquodm (ES) Aquod (EN) Aquod
(FR) Aquoll [Ciències de la Terra] (CA) Aquollm (ES) Aquoll (EN) Aquoll
(FR) Aquox [Ciències de la Terra] (CA) Aquoxm (ES) Aquox (EN) Aquox
(FR) Aquult [Ciències de la Terra] (CA) Aquültm (ES) Aquult (EN) Aquult
(FR) ar- [Ciències de la Terra] (CA) ar-pref (ES) ar- (EN) ar-