Llistat alfabètic

Bomba emprada en els sistemes d'escalfament d'aigua amb captadors solars que no funcionen per termocirculació a fi de fer circular el termòfor pel circuit primari.

Accelerador de partícules carregades positivament que utilitza un multiplicador de tensió per a establir la diferència de potencial electroestàtic necessària per a aconseguir-ne l'acceleració.

Accelerador de partícules en què es fan col·lidir frontalment dos feixos de partícules de manera que es disposa de molta energia i es possibilita la creació de moltes partícules o de partícules de massa molt gran.

Aparell que permet accelerar partícules subatòmiques carregades elèctricament utilitzant camps electromagnètics amb la finalitat d'estudiar els efectes de les col·lisions violentes amb altres partícules o nuclis.

Aparell que permet accelerar partícules subatòmiques carregades elèctricament utilitzant camps electromagnètics amb la finalitat d'estudiar els efectes de les col·lisions violentes amb altres partícules o nuclis.

Accelerador de partícules l'acceleració de les quals s'aconsegueix utilitzant una diferència de potencial electroestàtic.

Accelerador de partícules en el qual les partícules segueixen una trajectòria rectilínia i l'acceleració s'aconsegueix per l'acció sincronitzada de camps elèctrics d'alta freqüència.

Corrent elèctric que inverteix periòdicament el sentit del seu moviment.

Magnitud vectorial que indica la variació de la velocitat per unitat de temps.
Nota: La unitat de l'acceleració és el m/s^2.

Variació de la velocitat angular per unitat de temps.

Acceleració que presenta una massa, respecte a un sistema de referència en rotació i a causa del caràcter no inercial d'aquest sistema, en la direcció i sentit que l'allunya del centre de rotació.

Component del vector acceleració que té com a direcció la de la normal a la trajectòria en la posició del punt en moviment i que, si el radi de curvatura i el mòdul de la velocitat en aquest punt són p i v, té per valor an=v2/p i apunta cap al centre de curvatura.

Acceleració necessària per generar el moviment d'un sol eix.

Acceleració que presenta una massa en moviment respecte d'un sistema de referència en rotació a causa del caràcter no inercial d'aquest sistema.

Acceleració amb què inicia el seu moviment de caiguda un cos que es troba en repòs i sotmès exclusivament al seu pes prop de la superfície de la Terra o d'un altre astre.

Acceleració obtinguda per control de trajectòria contínua i generada a partir de components de velocitat i d'acceleració dels diversos eixos, de manera que la interfície mecànica del puny o el punt de referència del terminal especificat arriba a la velocitat desitjada al llarg d'una trajectòria determinada.

Valor de l'acceleració tangencial, habitualment en el cas del moviment circular, en què és donada pel producte de l'acceleració angular pel radi del cercle.

Component del vector acceleració que té com a direcció la de la normal a la trajectòria en la posició del punt en moviment i que, si el radi de curvatura i el mòdul de la velocitat en aquest punt són p i v, té per valor an=v2/p i apunta cap al centre de curvatura.

Vector format per les tres components espacials de la quadriacceleració d'un punt mòbil que representa l'acceleració que se'n mesuraria des d'un sistema momentàniament en repòs amb el mòbil.