Operació d'escollir, en l'execució d'un programa, la seqüència d'instruccions que s'ha d'executar a continuació, d'entre diverses seqüències d'instruccions alternatives.
(FR) bras [Enginyeria industrial] (CA) braçm (ES) brazo (EN) arm
Conjunt d'elements units per articulacions, entre la base i el puny, que té com a funció el posicionament i l'orientació del puny.
(FR) braunerde [Ciències de la Terra] sin.terre brune (CA) braunerdem; terra bruna (ES) braunerde; tierra parda (EN) brown earth
Sòl bru forestal.
(FR) braunlehm [Ciències de la Terra] (CA) braunlehmm (ES) braunlehm (EN) brown loam
Llim bru.
(FR) brèche [Ciències de la Terra] (CA) bretxaf (ES) brecha (EN) breccia
Roca constituïda per cairells units per un ciment natural.
Nota: Segons el caràcter dels cairells, es distingeixen bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques, etc.
Informació prèvia que lliura l'anunciant a l'agència de publicitat per al disseny del missatge i la realització de la campanya publicitària.
Nota: El brífing recull informació sobre el mercat, el producte, el consumidor, la competència, la distribució, els objectius de màrqueting, els objectius de comunicació, el pressupost de què es disposa per a fer una campanya publicitària, etc.
Font de la fitxa: TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d’economia i gestió [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2025. (Diccionaris en Línia)
https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/339
(FR) bremsstrahlung [Física] sin.rayonnement de freinage (CA) radiació de frenadan f (ES) bremsstrahlung; radiación de frenado (EN) braking radiation; bremsstrahlung; free-free emission
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149
(FR) brise [Física] (CA) brisan f (ES) brisa (EN) breeze
Vent de periodicitat diària, amb una velocitat horitzontal compresa entre 5 i 9 m/s i, habitualment, perpendicular a la línia de costa.
(FR) brise [Ciències de la Terra] (CA) brisaf (ES) brisa (EN) breeze
Vent causat per la densitat diferent de masses d'aire veïnes quan reposen sobre regions de capacitat d'escalfament diferent.
(FR) brise balles [Enginyeria tèxtil] (CA) obridora de balesf (ES) abridora de balas (EN) bale breaker (DE) Ballenbrecher; Ballenöffner
Obridora que s'utilitza per a l'obertura de bales, generalment de cotó.
(FR) brise de mer [Ciències de la Terra] (CA) brisa de marf (ES) brisa de mar (EN) sea breeze
Brisa diürna que bufa des del mar cap a la terra.
(FR) brise de montagne [Ciències de la Terra] (CA) brisa de muntanyaf (ES) brisa de montaña (EN) mountain breeze
Brisa nocturna que bufa des de la muntanya cap a la vall.
(FR) brise de terre [Ciències de la Terra] (CA) brisa de terraf (ES) brisa de tierra (EN) land breeze
Brisa nocturna que bufa des de la terra cap al mar.
(FR) brise de terre [Física] sin.vent de terre (CA) brisa de terra; oratge; terraln m (ES) terral; viento terral (EN) land breeze; offshore wind
Brisa nocturna que bufa de terra cap a mar, causada per l'escalfament diferencial entre la terra i l'aigua.
(FR) brise de vallée [Ciències de la Terra] (CA) brisa de vallf (ES) brisa de valle (EN) valley breeze
Brisa diürna que bufa des de la vall cap a la muntanya.
(FR) brise-vent [Ciències de la Terra] (CA) tallaventm (ES) cortavientos (EN) windbreak
(FR) brisure de symétrie [Física] (CA) trencament de simetrian m (ES) ruptura de simetría (EN) symmetry breaking
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149
(FR) brouillard [Física] (CA) boiran f (ES) niebla (EN) fog
Suspensió a l'atmosfera de gotetes d'aigua líquida o de cristalls de glaç provinents principalment del refredament i la condensació d'una massa d'aire en contacte amb la superfície terrestre o molt a prop seu, que redueix la visibilitat horitzontal a menys d'un quilòmetre.