(CA) canal m
(ES) canal
(EN) channel
Plana llarga i estreta entre dues serralades.
S'han trobat 1624 resultats.
(FR) chenal [Ciències de la Terra]
(CA) canal m
(ES) canal
(EN) channel
(CA) canal m
(ES) canal
(EN) channel
(FR) chèneuotte [Enginyeria tèxtil]
(CA) canemuixa f; caramuixa
(ES) agramiza; cañamiza
(EN) shive
(DE) Schabe
(CA) canemuixa f; caramuixa
(ES) agramiza; cañamiza
(EN) shive
(DE) Schabe
Rebuig que procedeix de la part llenyosa de la tija del cànem que se separa de les fibres.
(FR) chercheur [Enginyeria electrònica, informàtica i telecomunicacions]
sin. moteur de recherche
(CA) cercador; motor de cerca m
(ES) buscador; motor de búsqueda
(EN) search engine
sin. moteur de recherche
(CA) cercador; motor de cerca m
(ES) buscador; motor de búsqueda
(EN) search engine
(FR) chercheur [Física]
(CA) cercador n m
(ES) buscador
(EN) finder
(CA) cercador n m
(ES) buscador
(EN) finder
Ullera de dimensions petites i de camp visual molt gran que es fixa a un telescopi per a localitzar amb més facilitat els astres que cal observar.
(FR) chercheur de têtes | chercheuse de têtes [Gestió i organització d'empreses:Gestió de personal]
sin. chasseur de têtes | chasseuse de têtes
(CA) cercatalents; vistaire
(ES) cazacerebros; cazatalentos
(EN) headhunter; recruiter; recruiter officer
sin. chasseur de têtes | chasseuse de têtes
(CA) cercatalents; vistaire
(ES) cazacerebros; cazatalentos
(EN) headhunter; recruiter; recruiter officer
Persona experta en la selecció de personal d'alt nivell que s'especialitza en el reclutament de personal directiu o d'altres comandaments aliens a una organització.
Nota: Un cercatalents també ajuda a assignar les persones als càrrecs sol·licitats i es diferencia de la persona que només té cura de la selecció de personal pel fet d'ocupar-se de la gestió completa i d'implicar-se activament en la recerca dels candidats.
Font de la fitxa: TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d’economia i gestió [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2025. (Diccionaris en Línia) https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/339
Nota: Un cercatalents també ajuda a assignar les persones als càrrecs sol·licitats i es diferencia de la persona que només té cura de la selecció de personal pel fet d'ocupar-se de la gestió completa i d'implicar-se activament en la recerca dels candidats.
Font de la fitxa: TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d’economia i gestió [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2025. (Diccionaris en Línia) https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/339
(FR) chernozem [Ciències de la Terra]
(CA) txernozem m
(ES) chernosem
(EN) chernozem
(CA) txernozem m
(ES) chernosem
(EN) chernozem
(FR) chernozem dégradé [Ciències de la Terra]
(CA) txernozem degradat m
(ES) chernosem degradado
(EN) degraded chernozem
(CA) txernozem degradat m
(ES) chernosem degradado
(EN) degraded chernozem
(FR) cheval-puissance [Física]
(CA) cavall anglès n m; cavall de potència
(ES) caballo de potencia
(EN) horsepower; mechanical horsepower
hp
(CA) cavall anglès n m; cavall de potència
(ES) caballo de potencia
(EN) horsepower; mechanical horsepower
hp
Unitat anglesa de potència equivalent a 550 peus per lliura de força partit per segon o a 745,7 watts.
(FR) cheval-vapeur [Física]
sin. ch
(CA) cavall de vapor n m; CV
(ES) caballo de vapor; CV
(EN) horsepower; metric horsepower
sin. ch
(CA) cavall de vapor n m; CV
(ES) caballo de vapor; CV
(EN) horsepower; metric horsepower
Unitat de potència del sistema mètric equivalent a 75 kilogràmetres per segon o, aproximadament, a 735,5 watts.
(FR) cheviotte [Enginyeria tèxtil]
(CA) xeviot m
(ES) cheviot
(EN) cheviot
(DE) Cheviot
(CA) xeviot m
(ES) cheviot
(EN) cheviot
(DE) Cheviot
Llana molt blanca, llarga i lluenta que procedeix de les ovelles de la raça xeviot.
(FR) chiffre [Matemàtiques i estadística]
(CA) xifra f
(ES) cifra
(EN) cipher
(CA) xifra f
(ES) cifra
(EN) cipher
(FR) chiffré [Enginyeria electrònica, informàtica i telecomunicacions]
sin. crypté
(CA) encriptat -ada adj; xifrat -ada
(ES) cifrado -da; encriptado -da
(EN) enciphered; encrypted
sin. crypté
(CA) encriptat -ada adj; xifrat -ada
(ES) cifrado -da; encriptado -da
(EN) enciphered; encrypted
(FR) chiffre [Matemàtiques i estadística]
(CA) dígit m
(ES) dígito
(EN) digit
(CA) dígit m
(ES) dígito
(EN) digit
(FR) chiffre [Matemàtiques i estadística]
(CA) guarisme m
(ES) guarismo
(EN) figure
(CA) guarisme m
(ES) guarismo
(EN) figure
(FR) chiffrer [Enginyeria electrònica, informàtica i telecomunicacions]
sin. crypter
(CA) encriptar v tr; xifrar
(ES) cifrar; encriptar
(EN) encipher, to; encrypt, to
sin. crypter
(CA) encriptar v tr; xifrar
(ES) cifrar; encriptar
(EN) encipher, to; encrypt, to
(FR) chiffrer [Matemàtiques i estadística]
(CA) xifrar v tr
(ES) cifrar
(EN) code, to
(CA) xifrar v tr
(ES) cifrar
(EN) code, to
(FR) chimie du sol [Ciències de la Terra]
(CA) química del sòl f
(ES) química del suelo
(EN) soil chemistry
(CA) química del sòl f
(ES) química del suelo
(EN) soil chemistry
(FR) chimosphère [Ciències de la Terra]
(CA) quimiosfera f
(ES) quimosfera
(EN) chemosphere
(CA) quimiosfera f
(ES) quimosfera
(EN) chemosphere
Capa esfèrica de l'atmosfera lliure en la qual tenen lloc les dissociacions i les recombinacions moleculars durant el dia i la nit respectivament, com a conseqüència de l'acció de la radiació amb longitud d'ona entre 0,001 i 0,38 µm.
(FR) chiralité [Física]
(CA) quiralitat n f
(ES) quiralidad
(EN) chirality
(CA) quiralitat n f
(ES) quiralidad
(EN) chirality
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149
(FR) chlorite [Ciències de la Terra]
(CA) clorita f
(ES) clorita
(EN) chlorite
(CA) clorita f
(ES) clorita
(EN) chlorite
Nom sota el qual s'agrupa un cert nombre de minerals, amb una composició química extraordinàriament variable, que es formen a partir de les miques a temperatures poc elevades.
