Llistat alfabètic

S'han trobat 1587 resultats.

(FR) chromosphère [Física]
(CA) cromosfera; cromosfera solar n f
(ES) cromosfera; cromosfera solar
(EN) chromosphere
Capa de l'atmosfera del Sol situada entre la fotosfera i la corona.
(FR) chronométrage [Gestió i organització d'empreses:Cadena de subministrament]
(CA) cronometratge m
(ES) cronometraje
(EN) clocking; timing
Sistema en què mitjançant l'ús d'un cronòmetre es determina el temps de les operacions d'un procés de producció.

Font de la fitxa: TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d’economia i gestió [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2025. (Diccionaris en Línia)
https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/339
(FR) chronométrie de Minkowski [Física]
(CA) cronometria de Minkowski n f
(ES) cronometría de Minkowski
(EN) Minkowski's chronometry
Conjunt de protocols utilitzats per a definir el temps en l'espaitemps de Minkowski.
(FR) chronoséquence [Ciències de la Terra]
(CA) cronoseqüència f
(ES) cronosecuencia
(EN) chronosequence
(FR) chute de potentiel [Física]
sin. chute de tension
(CA) caiguda de potencial n f; caiguda de tensió
(ES) caída de potencial; caída de tensión
(EN) voltage drop
Diferència de potencial entre dos punts d'un circuit elèctric, produïda pel pas d'un corrent a través dels elements disposats entre ells.
(FR) chute de tension [Física]
sin. chute de potentiel
(CA) caiguda de potencial n f; caiguda de tensió
(ES) caída de potencial; caída de tensión
(EN) voltage drop
Diferència de potencial entre dos punts d'un circuit elèctric, produïda pel pas d'un corrent a través dels elements disposats entre ells.
(FR) chute libre [Física]
(CA) caiguda lliure n f
(ES) caída libre
(EN) free fall
Moviment d'un cos sotmès exclusivament a l'acció de la gravetat.
(FR) Ci [Ciències de la Terra]
sin. cirrus
(CA) Ci; cirrus m
(ES) Ci; cirrus
(EN) Ci; cirrus
Núvol alt en forma de filaments o franges estretes i blanques, que es compon de cristalls de glaç.
(FR) cible [Física]
(CA) blanc n m
(ES) blanco
(EN) target
Material que és bombardejat per un feix de partícules o de radiació perquè s'hi produeixin reaccions nuclears.
(FR) ciel clair [Ciències de la Terra]
sin. ciel pur
(CA) cel clar m
(ES) cielo despejado
(EN) clear sky
Cel que té una nuvolositat inferior a 1 octa.
(FR) ciel couvert [Ciències de la Terra]
(CA) cel cobert m
(ES) cielo cubierto
(EN) overcast sky
Cel que té una nuvolositat de 8 octes.
(FR) ciel nuageux [Enginyeria aeronàutica:Meteorologia]
(CA) cel núvol
(ES) cielo nuboso m
(EN) constable sky; overcast
Cel amb una nuvolositat superior als quatre octes.
(FR) ciel peu nuageux [Ciències de la Terra]
(CA) cel parcialment clar m
(ES) cielo poco nuboso
(EN) sky slightly clouded
Cel que té una nuvolositat de 1 o 2 octes.
(FR) ciel pur [Ciències de la Terra]
sin. ciel clair
(CA) cel clar m
(ES) cielo despejado
(EN) clear sky
Cel que té una nuvolositat inferior a 1 octa.
(FR) ciel semi-nuageux [Ciències de la Terra]
(CA) cel núvol m
(ES) cielo nuboso
(EN) cloudy sky
Cel que té una nuvolositat de 3, 4 o 5 octes.
(FR) ciel très nuageux [Ciències de la Terra]
(CA) cel molt núvol m
(ES) cielo muy nuboso
(EN) very cloudy sky
Cel que té una nuvolositat de 6 o 7 octes.
(FR) ciment [Ciències de la Terra]
(CA) ciment m
(ES) cemento
(EN) cement
Matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d'una roca sedimentària detrítica, que trava els grans i els dona coherència.
(FR) ciment [Ciències de la Terra]
(CA) ciment m
(ES) cemento
(EN) cement
Substància sòlida que s'estabilitza entre les partícules d'un sòl soldant-les entre elles.
(FR) ciment [Física]
(CA) ciment n m
(ES) cemento
(EN) cement
Material format per una barreja d'argila i calç que, en mesclar-se amb aigua, sorra i grava a temperatura ambient, presenta característiques adhesives i resistència a la compressió.
(FR) cimentation [Ciències de la Terra]
(CA) cimentació f
(ES) cementación
(EN) cementation
Procés de diagènesi que transforma un sediment en una roca compacta i dura per deposició de minerals en els intersticis del material sedimentari solt, que se solda.