Llistat alfabètic

Prolongació d'un anticicló que es representa en un mapa sinòptic com una extensió de relleu isobàric en forma d'esquena d'ase.

Disminució de la pressió atmosfèrica que es produeix al centre d'una depressió en el transcurs del temps.

Zona de l'atmosfera en la qual la pressió atmosfèrica és més baixa que a les zones del seu voltant al mateix nivell i que es representa en un mapa sinòptic mitjançant un sistema d'isòbares o d'isohipses en forma de V, amb la concavitat dirigida cap a la zona de pressió atmosfèrica més petita.

Part de la superfície que sobrepassa l'orla i que estén puntualment el camp del mapa.

Cos format per solidificació, amb els àtoms disposats segons un model repetit periòdicament en les tres dimensions de l'espai.

Substància sòlida de composició definida caracteritzada per seguir un ordre repetit de manera periòdica en la disposició tridimensional dels seus àtoms o molècules.

Substància en un estat d'agregació que presenta propietats semblants a les dels líquids, però amb una estructura molecular semblant a la dels sòlids cristal·lins.

Material, generalment un dielèctric, amb una estructura periòdica de l'índex de refracció que permet modificar la propagació de la llum de forma eficient i sense pèrdues.

Dit dels cossos sòlids que tenen els àtoms disposats ordenadament, segons el model repetit periòdicament en les 3 dimensions de l'espai.

Disciplina que s'ocupa de l'estudi de les simetries, les formes, l'estructura i la classificació dels cristalls i, en general, de la disposició dels àtoms en els sòlids.

Mineral polimorf del grup de la sílice, que cristal·litza en el sistema regular i que es troba sovint en les esquerdes i les cavitats de les roques volcàniques.

Criteri de resolució entre dos punts que estableix que els dos punts deixen de veure's separats a causa de la difracció en un sistema òptic si els seus centres estan a una distància menor que el radi del màxim central de difracció.

Dit d'un medi multiplicador amb un factor de multiplicació efectiu molt proper a la unitat que permet el funcionament estable d'un reactor nuclear.

Sistema de funcionament d'una cadena de producció que permet adequar o reemplaçar les eines de treball necessàries molt ràpidament, habitualment en pocs minuts, en cas que es produeixi una modificació en el producte fabricat o la substitució d'un producte per un altre.

Nota: 1. La denominació SMED és la sigla corresponent a l'equivalent anglès single-minute exchange of die ('canvi d'eines en un minut').
2. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les formes canvi ràpid de ferramentes (valencià) i canvi ràpid d'aïnes (nord-occidental, valencià).

Font de la fitxa: TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d’economia i gestió [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2025. (Diccionaris en Línia)
https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/339

Forma corbada que prenen una o les dues parts de les fibres durant el procés de transformació en fils.