Díode sensible a la llum que produeix un corrent elèctric proporcional a la intensitat de la llum que rep i que s'utilitza per mesurar la radiació solar en una regió de longitud d'ona àmplia.
Reacció fotoquímica que consisteix en la separació d'un enllaç quan hi incideix la llum i que dona com a resultat dos radicals lliures, l'evolució dels quals determina els productes finals de la reacció.
(FR) photoélasticité [Física] (CA) fotoelasticitatn f (ES) fotoelasticidad (EN) photoelasticity
Branca de la química que estudia les reaccions redox de molècules o ions en estat normal o excitat per mitjà de tècniques que combinen mètodes fotoquímics i electroquímics.
Reacció que consisteix en la descomposició d'un compost químic en dues o més substàncies més simples, elementals o no, quan és recorregut per un corrent elèctric generat per un elèctrode semiconductor capaç d'absorbir fotons.
(FR) photoélectron [Física] (CA) fotoelectrón m (ES) fotoelectrón (EN) photoelectron
Tècnica que, a partir d'un parell estereoscòpic de fotografies, permet estudiar i definir amb precisió les formes, les dimensions i la posició en l'espai d'un fenomen qualsevol.
Reacció fotoquímica que consisteix en la separació d'un enllaç quan hi incideix la llum i que dona com a resultat dos radicals lliures, l'evolució dels quals determina els productes finals de la reacció.
(FR) photomagnétisme [Física] (CA) fotomagnetismen m (ES) fotomagnetismo (EN) photomagnetism
(FR) photométéore [Ciències de la Terra] (CA) meteor lluminósm (ES) fotometeoro (EN) photometeor
Fenomen atmosfèric causat per la interacció de la llum procedent del Sol o la Lluna amb l'atmosfera que té una manifestació visible.