Àcid carboxílic derivat de l'età, que es presenta com un líquid incolor, de gust picant i d'olor molt característica i té un punt de congelació de 16,6 ºC i un punt d'ebullició de 118 ºC.
Nota: L'àcid acètic es considera un dels àcids carboxílics més simples. És present en el vinagre, al qual confereix les propietats àcides. És miscible amb l'aigua, l'alcohol i l'èter, i insoluble en el sulfur de carboni.
És un àcid feble (Ka = 1,8 × 10-5 a 25 ºC) i les seves propietats són les generals dels àcids carboxílics.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Aldehid de l'àcid acètic, que es presenta com un líquid d'olor pungent, molt volàtil, inflamable, irritant i narcòtic, amb un punt d'ebullició de 20,2 ºC.
Nota: L'acetaldehid és miscible amb aigua i amb els dissolvents orgànics usuals.
És un dels principals productes intermediaris de la indústria química orgànica i es fabrica en tonatges molt importants. Sovint es fa servir íntegrament a la mateixa fàbrica on es produeix.
Els procediments d'obtenció industrial de l'acetaldehid són quatre: per oxidació d'etilè o etè, mitjançant el procés de Wacker-Hoechst amb catalitzador de clorur de pal·ladi, el qual és el principal procés; per oxidació d'etanol en fase vapor o bé per deshidrogenació directa; per oxidació de propà, i per reacció catalítica d'acetilè i aigua.
La facilitat amb què reacciona i el seu baix cost fan que sigui útil com a matèria primera per a l'obtenció d'un gran nombre de substàncies orgàniques importants.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Anhídrid de l'àcid acètic, que es presenta com un líquid molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic i té un punt d'ebullició de 140 ºC.
Nota: L'anhídrid acètic és miscible amb èter dietílic, àcid acètic i etanol, amb el qual es transforma lentament en acetat d'etil, i amb aigua. En calent s'hidrolitza i dona l'àcid acètic.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Cetona en què els dos substituents són metils, que es presenta com un líquid incolor, volàtil, molt inflamable, relativament poc tòxic i d'olor pungent característica.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Grup acil derivat de l'àcid acètic.
Nota: L'acetil forma part, com a radical estructural, de nombroses molècules orgàniques.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Procés d'introducció d'un acetil en una molècula orgànica.
Nota: Els reactius més emprats en una acetilació són l'anhídrid acètic o el clorur d'acetil, tot i que també es poden utilitzar altres derivats d'àcid carboxílic. L'acetilació es pot produir a través de diferents tipus de reaccions. Per exemple, l'acetilació d'un alcohol consisteix en la substitució de l'hidrogen de l'alcohol pel grup acetil de l'àcid carboxílic. Una de les aplicacions d'una acetilació és la determinació del nombre de grups hidroxil d'un greix o d'un oli.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Alquí de cadena lineal de 2 àtoms de carboni, que es presenta com un gas incolor, asfixiant a concentracions elevades i molt inflamable.
Nota: L'acetilè és el més simple dels alquins i el primer membre de la sèrie acetilènica. Amb l'aire forma mescles molt explosives, i és soluble en alcohol i cetona i poc soluble en aigua.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Àcid carboxílic obtingut per acetilació d'àcid salicílic amb anhídrid acètic, que es presenta en forma de cristalls amb un punt de fusió de 135 ºC i és fàcilment hidrolitzable.
Nota: L'àcid acetilsalicílic és poc soluble en aigua (2,5 g/l, a 15 ºC) i soluble en els dissolvents orgànics.
Nota lingüística: La denominació aspirina i l'equivalent anglès aspirin provenen de la marca comercial Aspirin.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
(EN) achiral center [Enginyeria química] sin.achiral centre (CA) centre aquiral (ES) centro aquiral
Cadascun dels àtoms que estan units, com a mínim, a dos àtoms o dos conjunts d'àtoms idèntics i mostren cert grau de simetria.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
(EN) achiral centre [Enginyeria química] sin.achiral center (CA) centre aquiral (ES) centro aquiral
Cadascun dels àtoms que estan units, com a mínim, a dos àtoms o dos conjunts d'àtoms idèntics i mostren cert grau de simetria.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
(EN) achromat [Energies:Acceleradors de partícules] (CA) acròmat (ES) acromador
(EN) achromatic [Ciències de la visió] (CA) acromàtic -aadj (ES) acromático -ca
(EN) achromatic [Física] (CA) acromàtic -a (ES) acromático (FR) achromatique
Dit d'un sistema òptic en què s'ha corregit l'aberració cromàtica.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
Cadascun dels compostos orgànics que contenen dos grups acils enllaçats al mateix àtom d'oxigen.
Nota: Un anhídrid d'àcid sol derivar formalment de dues molècules d'àcid monocarboxílic o dels àcids dicarboxílics, per eliminació d'una molècula d'aigua i amb formació, en el segon cas, d'una estructura heterocíclica. Quan les dues molècules d'àcid monocarboxílic són diferents, es forma un anhídrid mixt.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212
