Llistat alfabètic

Carbonat càlcic, mineral dimorf de la calcita, que constitueix les estructures estalagmítiques i estalactítiques.

Fibra sintètica que està constituïda per macromolècules lineals compostes per grups aromàtics lligats entre ells pels grups amida en els quals, com a mínim, el 85 % dels grups amida estan lligats directament a dos nuclis aromàtics.

. Forma de solució de conflictes extrajurisdiccional, que implica que el conveni arbitral o pacte entre les parts per dirimir les controvèrsies que poden sorgir en l'execució d'un contracte els impedeix acudir vàlidament als tribunals ordinaris, i impossibilita el jutge o el tribunal per a jutjar l'assumpte. És una forma ràpida i àgil de solucionar conflictes, que garanteix el dret de defensa dels sotmesos a arbitratge i l'executabilitat del laude o resolució arbitral com si es tractés d'una sentència judicial. L'arbitratge sorgeix com a mecanisme de resposta a les necessitats actuals del comerç internacional, que fonamentalment requereix una rapidesa en les resolucions dels conflictes entre empreses de diversos països que la via dels tribunals ordinaris no ofereix.

Compra d'una moneda o d'una altra mercaderia per a vendre-la simultàniament en un altre mercat i obtenir un benefici, aprofitant l'existència de preus inconsistents, és a dir, una diferència de preus entre els dos mercats. L'arbitratge contribueix a eliminar la inconsistència i, per tant, fa que els mercats funcionin d'una manera més eficaç. Es pot considerar una especulació sense risc.

1. Aprofitament, per part dels agents subjectes a tributació, de les diferències de tipus impositiu mitjançant transaccions financeres entre actius i persones. La finalitat d'aquest mecanisme consisteix a reduir el valor actual descomptat de les obligacions fiscals, sense l'assumpció del conseqüent risc teòric. 2. Mecanisme de redistribució del deute tributari quan hi ha diferències de tipus impositiu entre individus, que s'utilitza per a aconseguir una millora global de benestar derivada de la reducció de la càrrega tributària.

Corrent del pensament politicoeconòmic, sorgit a Castella a la darreria del s XV i que tingué vigència fins al començament del s XVIII, format per pensadors amb coneixements insuficients, que proposaven mitjans simplistes per a resoldre els problemes econòmics.

Graf connex dirigit acíclic on cada vèrtex té un predecessor únic (anomenat pare) i un o diversos successors (anomenats fills), a excepció d'un vèrtex (anomenat arrel) que no té cap predecessor i de certs vèrtexs (anomenats fulles) que no tenen cap successor.

Estructura de dades que consisteix en un arbre (entès aquest com a un graf).

Tipus de dades en què els valors són les estructures de dades anomenades arbre.

Arbre que perd la fulla a la tardor i no en torna a tenir de nova fins a la primavera i que en arquitectura bioclimàtica s'empra com a element d'ombreig durant les èpoques de més assolellament.

Arbre que tot l'any manté el seu fullam i que en arquitectuta bioclimàtica s'empra com element de protecció contra el vent i per reduir les pèrdues de calor a l'hivern de les façanes no assolellades.

Arbre 2-ari en el qual la distinció entre el fill esquerre i el fill dret és rellevant.