Llistat alfabètic

Qualsevol dels elements materials capaços de satisfer les necessitats de les persones. Poden ser: segons qui els adquireixi, béns de consum o béns d'inversió; segons el seu ús, béns substitutius o béns complementaris; segons la renda, béns de luxe o béns necessaris, béns normals o béns inferiors; segons el seu cost d'adquisició, béns econòmics o béns lliures i, segons el seu ofertant, béns públics o béns privats.

Bé que, cobrint les mateixes necessitats dins un mateix sector de producció, només es diferencia dels altres per la seva marca, qualitat o preu.

Bé o servei destinat a satisfer necessitats humanes i que és consumit pels usuaris finals sense patir cap transformació ulterior. Pot ser bé durador (automòbil, habitatge, camisa) o bé fungible (cafè amb llet o cigarretes).

Bé el consum del qual augmenta amb la renda, a partir d'un determinat nivell d'aquesta. L'elasticitat-renda de la demanda és positiva I més gran que la unitat.

Bé de consum (com ara una màquina de ren tar, un cotxe o un televisor) que pot donar servei o utilitat al llarg del temps, i no solament en el moment de realitzar el consum. La majoria de béns són en realitat duradors en un cert grau, i el terme s'utilitza sovint en un sentit més restringit, que denota béns relativament cars i tecnològicament sofisticats, com els exemples esmentats anteriorment.

Qualsevol objecte o servei que proporciona utilitat i existeix en quantitat limitada, de manera que ha de ser raccionat i intercanviat en el mercat per un preu. Està contraposat al bé lliure, l'obtenció del qual no suposa un esforç significatiu.

Qualsevol dels elements de la natura.

Bé de situació fixa, no susceptible de ser traslladat sense deteriorament de la seva existència o configuració i que ocupa un lloc invariable a l'espai. Es consideren béns immobles les finques i tot allò que hi estigui unit inseparablement, o que estigui destinat al seu servei, i també els drets sobre elles.

Mercaderia la demanda de la qual augmenta amb preus alts i disminueix amb preus baixos, es a dir, que té una corba de demanda amb pendent positiu. Aquesta estranya característica va ser observada per Sir Robert Giffen (1837-1910) en béns bàsics en els pressupostos dels pobres del segle XIX. En augmentar el preu pa, els pobres, la dieta dels quals estava basada en aquest aliment, no podien permetre's de comprar altres aliments relativament més cars, i havien de reemplaçar-los amb majors quantitats de pa. De manera similar, com que el pa constituïa la major part de la seva despesa, quan el seu preu baixava, gaudien d'un augment tan gran en la renda real que podien permetre's de substituir pa per altres aliments. La paradoxa de Giffen s'explica dins el marc de l'oferta i la demanda: quan el preu d'un bé augmenta, apareixen dos efectes: a) canvia l'atractiu relatiu dels béns que no han pujat de preu, incrementant el desig dels consumidors per comprar-ne més (efecte substitució); però, a més, b) varia la capacitat de despesa dels consumidors, que poden fer menys coses amb els diners, comparat amb la situació anterior (efecte renda). Segons això, la demanda d'un bé Giffen (sempre bé inferior) augmenta quan la renda del consumidor disminueix perquè l'efecte renda per a aquestes mercaderies pesa més que l'efecte substitució, la qual cosa fa que els consumidors passin a adquirir més quantitat dels béns que han pujat de preu. Els casos exposats, per tant, corresponen a situacions en què varien algunes de les variables considerades fixes, com la renda.

Bé caracteritzat perquè la seva demanda baixa quan augmenta la renda del consumidor, sota condicions ceteris paribus, ja que llavors els individus el poden substituir per altres més desitjables. L'elasticitat-renda de la demanda és negativa.

Bé que té un cost zero i que pot ser consumit per qualsevol i en qualsevol quantitat, a diferència d'allò que passa amb un bé econòmic. Com a exemples, tradicionalment s'han citat l'aire i l'aigua, però avui dia resulta difícil considerar-los béns lliures, per l'elevat grau de contaminació existent i el cost real que suposa disposar-ne.

Bé que es pot traslladar d'un lloc a un altre sense que pateixi cap alteració.