(CA) cumulonimbusm [Ciències de la Terra] sin.Cb (ES) Cb; cumulonimbus (EN) Cb; cumulonimbus (FR) Cb; cumulonimbus
Núvol baix de gran dimensió vertical que sobrepassa la tropopausa ocasionalment, i que té el cim fibrós generalment en forma d'enclusa i es compon de gotetes d'aigua a la part baixa i de cristalls de glaç a la part alta.
Núvol de desenvolupament vertical que, ocasionalment, sobrepassa la tropopausa com a conseqüència dels forts corrents verticals ascendents presents al seu interior.
(CA) cumulusm [Ciències de la Terra] sin.Cu; cúmul (ES) Cu; cúmulus (EN) Cu; cumulus (FR) Cu; cumulus
Núvol baix de contorn ben delimitat, que es desenvolupa verticalment en forma de protuberàncies i que es compon de gotetes d'aigua a la part baixa i de cristalls de glaç a la part alta.
(CA) cúmulusn m [Física] sin.cúmul (ES) cúmulo (EN) cumulus (FR) cumulus Cu
Núvol de baixa altura i contorn ben delimitat que es desenvolupa verticalment, compost per gotetes d'aigua a la part baixa i per cristalls de glaç a la part alta.
(CA) cupó zerom [Economia i organització d'empreses] sin.bo de cupó zero (ES) bono de cupón cero; cupón cero (EN) zero coupon; zero-coupon bond (FR) coupon zéro
(CA) cupritaf [Ciències de la Terra] (ES) cuprita (EN) cuprite (FR) cuprite
Mineral de coure que cristal·litza en el sistema regular, de color vermell i a vegades quasi negre, que es troba en la zona d'oxidació dels jaciments de coure.
(CA) cúpulaf [Enginyeria civil, arquitectura i construcció] (ES) cúpula
(CA) cura de dades [Enginyeria electrònica, informàtica i telecomunicacions] (ES) curación de datos; curaduría de datos (EN) data curation
Compost orgànic extret de la cúrcuma, que es presenta com un sòlid en forma d'agulles de color groc ataronjat i té un punt de fusió de 183 ºC.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(CA) curi [Enginyeria química] (ES) curio (EN) curium Cm
Element vuitè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 96 i massa atòmica 247.
Nota: El curi es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.340 ºC.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(CA) curi [Enginyeria química] (ES) curio (EN) curium Cm
Element vuitè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 96 i massa atòmica 247.
Nota: El curi es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.340 ºC.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(CA) curi [Enginyeria química] (ES) curio (EN) curium Cm
Element vuitè de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 96 i massa atòmica 247.
Nota: El curi es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.340 ºC.
Font de la fitxa: UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
(CA) curiem [Energies:Acceleradors de partícules] sin.Ci (ES) curie (EN) curie
(CA) curien m [Física] (ES) curie; curio (EN) curie (FR) curie Ci
Unitat de mesura d'activitat radioactiva equivalent a 37 000 milions de desintegracions per segon.
