Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici

TD4min_nou_redimensionat.jpg

Les raons per fer un doctorat a la UPC

Video Home 1

Per l'excel·lència

La UPC es posiciona als principals rànquings internacionals com una de les principals universitats tecnològiques i de recerca del sud d'Europa i està entre les 40 millors universitats joves del món.

El millor: les persones

La satisfacció amb la tasca del director o directora de la tesi és el tret diferencial més destacat per 7 de cada 10 doctorands UPC. El suport rebut i l’accessibilitat reben les millors valoracions.

La internacionalització

Més de la meitat dels estudiants de l’Escola de Doctorat de la UPC són internacionals i un terç obté la menció internacional al seu títol.

 

Una inserció laboral de qualitat

Els doctors i doctores UPC gaudeixen d'ocupació laboral quasi plena i majoritàriament en posicions corresponents a la seva titulació.

El millor doctorat industrial

La UPC lidera l'oferta amb un terç dels programes del doctorat industrial de Catalunya i un centenar d'empreses implicades.

L'entorn industrial

La ubicació geogràfica de la UPC en un ecosistema industrial, tecnològic i especialment creatiu i innovador és un valor afegit per als doctorats UPC.

Agenda de tesis per a defensa

Data de lectura: 19/03/2024
  • HAGHI, ABBAS: FPGA and ASIC accelerators for genome data analysis
    Autor/a: HAGHI, ABBAS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 08/02/2024
    Data de lectura: 19/03/2024
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: Edifici C6, UPC_Campus Nord. Sala C6-E106 (Facultat d'Informàtica de Barcelona)
    Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | ÁLVAREZ MARTÍ, LLUC
    Tribunal:
         PRESIDENT: PETERSEN MOURA TRANCOSO, PEDRO
         SECRETARI: JIMENEZ GONZALEZ, DANIEL
         VOCAL: GOMEZ LUNA, JUAN
    Resum de tesi: El progressiu desenvolupament de la Llei de Moore per a millorar el rendiment de fils individualsmitjançant la freqüència de rellotge i les millores en el node de procés s¿ha vist obstaculitzat acausa de limitacions físiques. Això ha resultat en un canvi cap a l¿ús de processadors multinucliper aconseguir guanys de rendiment. No obstant això, el rendiment dels processadors multinucliestà limitat per la Llei d¿Amdahl, que limita qualsevol acceleració per les parts sequencials delprograma. En conseqüència, la indústria tecnològica està posant l¿accent en la especialització iel desenvolupament d¿acceleradors per millorar el rendiment d¿aplicacions específiques.La genòmica és el camp que es dedica a l¿estudi dels gens. Amb els desenvolupaments actu-als en tecnologies de seqüenciació es produeix una enorme quantitat de dades més ràpidament ieconòmicament que el previst per la Llei de Moore. No obstant això, l¿assemblatge i l¿anàlisid¿aquestes dades és molt lent en processadors de propòsit general. Per tant, els acceleradorssón essencials en el camp de la genòmica, especialment per a l¿assemblatge d¿ADN. Utilitzanthardware dissenyat per a aquest domini concret, com ara FPGAs o ASICs, els investigadorsen genòmica poden aconseguir millores significatives en el rendiment en comparació amb elsprocessadors de propòsit general. Gràcies als acceleradors, la velocitat de l¿assemblatge d¿ADNpot mantenir-se al ritme de la seqüenciació d¿ADN, el que permet un anàlisi i descobrimentsmés ràpids en genòmica.L¿objectiu principal d¿aquesta tesi és accelerar dues aplicacions crítiques de l¿assemblatged¿ADN, el recompte de k-mers i l¿alineament de seqüències, utilitzant FPGAs i ASICs. Laprimera contribució es centra en accelerar l¿aplicació de recompte de k-mers utilitzant FPGAs ila seva adaptació en una aplicació de genòmica anomenada SMUFIN. La segona i la terceracontribució es centren en accelerar amb FPGAs el nou algoritme d¿alineament de seqüènciesWFA. L¿accelerador de la segona contribució està dissenyat per a seqüències curtes d¿ADNde fins a 300 bases, que són generades per tecnologies de seqüenciació de pròxima generació.L¿accelerador de la tercera contribució està dissenyat per a seqüències llargues d¿ADN defins a 50.000 bases, que són generades per tecnologies de seqüenciació de tercera generació.En la quarta contribució dissenyem un ASIC per accelerar l¿alineament de seqüències ambWFA i l¿integrem en un SoC RISC-V. En totes les contribucions analitzem diferents parts del¿aplicació i portem les parts més lentes a l¿accelerador. També modifiquem i redisenyem lesparts restants de la CPU per adaptar-les al codi de l¿acceleradorEn la nostra primera contribució, el nostre accelerador de recompte de k-mers millora elrendiment del recompte de k-mers de SMUFIN en un factor de 2,14×, mentre que consumeixun 2,93× menys energia i un 1,57× menys memòria en comparació amb la implementaciósoftware de referència. El rendiment dels acceleradors d¿alineament de seqüències de lasegona i la tercera contribució s¿avalua utilitzant una i dues FPGAs. En comparació amb laimplementació software de referència de l¿algoritme WFA, el segon accelerador millora elrendiment fins a 8,8× i 13,5× amb una i dues FPGAs, respectivament, i millora la eficiènciaenergètica fins a 9,7× i 14,6× amb una i dues FPGAs, respectivament. El tercer acceleradorarriba a millores de rendiment de fins a 5,6× i 9,9× amb una i dues FPGAs, respectivament, iuna millor eficiència energètica de fins a 7,5× i 10,9× amb una i dues FPGAs, respectivament.En la quarta contribució el nostre accelerador ASIC integrat en el SoC millora el rendimentfins a 1076× en comparació amb la implementació software de l¿algoritme WFA a Sargantana,la CPU RISC-V del xip.
  • ROTKEVICH, MIKHAIL: Revealing the hidden language of DNA
    Autor/a: ROTKEVICH, MIKHAIL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
    Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 08/02/2024
    Data de lectura: 19/03/2024
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: FIB Sala d'actes Manuel Martí Recober B6-planta 0, Campus Barcelona Nord UPC. URL videoconferencia pública: meet.google.com/feh-vhcb-iij
    Director/a de tesi: PRZULJ, NATASA
    Tribunal:
         PRESIDENT: SKUPIN, ALEXANDER
         SECRETARI: VELLIDO ALCACENA, ALFREDO
         VOCAL: GUIGO SERRA, RODERIC
    Resum de tesi: La genomica ha revolucionat en els darrers anys a causa deis rapids aven9os en les tecnologies de seqüenciació d'alt rendiment, fet que ha portat a una explosió de dades genómics. Aixo ha obert noves oportunitats per utilitzar técniques de processament del llenguatge natural (PNL) per analitzar i extreure coneixement de dades genómics. No obstant aixó, l'aplicació de tecniques de PNL en genómica presenta desafiaments únics a causa de les diferencies en !'estructura i la complexitat subjacents de les dades genetiques.Els algorismes d'incrustació biológica d'última generació, com DNA2VEC, divideixen seqüencies biologiques en subseqüencies superposades de longitud k, anomenades k-mers, i aprenen un espai d'incrustació basat en k-mer. En representar k-mers com a vectors continus, s'ha observat una correlació torta entre la similitud del cosinus d'aquestes incrustacions i la puntuació d'alineació de seqüencia global. Aquesta correlació suggereix que les incorporacions de k-mer capturen efectivament similituds de seqüencia. En altres paraules, si dos gens o proternes estan estretament incrustats a l'espai d'incrustació, probablement exhibiran una alta similitud de seqüencia.Amb l'augment de dades ómiques variades, ens apartem de l'ús de la descomposició de valors singulars (SVD) per representar seqüencies, optant per la trifactorització de matriu no negativa (NMTF). Aquesta técnica, alineada amb els objectius de la IA explicable (XAI), permet la integració dinformació de diverses fonts, proporcionant una comprensió més completa de les relacions entre entitats biológiques.Vam desenvolupar un enfocament versa.ti! per anotar k-mers amb gens, cosa que ens va permetre investigar !'herencia d'anotacions en diferents longituds de k-mer. Específicament, assignem k-mers a gens i viceversa en funció de la seva sobrerepresentació a les seqüéncies deis gens. El nostre estudi va demostrar que els grups de k-mer estan significativament enriquits en anotacions GO, cosa que indica que les incrustacions de k-mers capturen l'organització funcional del genoma.Demostrem que els mateixos models d'incrustació basats en k-mers d'ADN no només capturen una estructura funcional de gens, sinó que també distingeixen efectivament regions d'ADN no codificants. Analitzem les regions no codificants del genoma del llevat i comparem el rendiment deis models DNA2VEC, UNT1 i UNT2. Les nostres troballes suggereixen que la longitud óptima deis k­ mers per classificar els ncRNA és inferior a 7. Aquesta observació és fonamental ja que la viabilitat de la majoria deis metodes basats en k-meros depén en gran mesura del volum del vocabulari que augmenta exponencialment amb el k-mero. longitud del mar.A més, les nostres troballes indiquen que els models que utilitzen k-mers de longitud 6 i més grans superen els models basats en subseqüencies més curtes en predir les interaccions de la cromatina. En emfatitzar la importancia deis k-mers més llargs, el nostre estudi proporciona informació valuosa sobre el potencial d'utilitzar motius de seqüencia estesa per avan9ar en la nostra comprensió de l'organització estructural del genoma.
Data de lectura: 20/03/2024
  • BRUGUÉS MORA, JOAQUIN: Floer Homology for b-symplectic manifolds
    Autor/a: BRUGUÉS MORA, JOAQUIN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: MATEMÀTICA APLICADA
    Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
    Modalitat: Conveni Cotutela
    Data de dipòsit: 19/02/2024
    Data de lectura: 20/03/2024
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Faculat de Matemàtiques i Estadística, Edifici U, Campus Sud.
    Director/a de tesi: MIRANDA GALCERÁN, EVA | HOHLOCH, SONJA VERENA
    Tribunal:
         PRESIDENT: FRAUENFELD, URS
         SECRETARI: DELSHAMS I VALDES, AMADEU
         VOCAL: PASQUOTTO, FEDERICA
         VOCAL: MUNDET RIERA, IGNASI
         VOCAL: MESTDAG, TOM
    Resum de tesi: En aquesta tesi investiguem diversos aspectes dinàmics sobre camps vectorials Hamiltonians en varietats simplèctiques singulars. Ens centrem en dues facetes: primer investiguem una generalització de la conjectura d¿Arnold en el context de la geometria simplèctica singular. En segon lloc, examinem construccions de sistemes integrables en aquest context.Al Capítol 2 oferim els coneixements preliminars necessaris per a aquesta tesi. Comencem fixant-nos en la teoria de la geometria simplèctica. Presentem la conjectura d¿Arnold, que proposa l¿existència d¿una fita inferior en el nombre d¿òrbites 1-periòdiques en sistemes Hamiltonians no degenerats, la qual es pot formular en termes estrictament topològics. També presentem una eina emprada per investigar aquesta conjectura: la teoria de Floer. Tot seguit exposem algunes nocions de la geometria de Poisson, abans d¿explorar una noció fonamental d¿aquesta tesi: la de varietat b-m-simplèctica. Les varietats b-m-simplèctiques tenen una estructura que és simplèctica gairebé arreu però que ¿explota¿ en una hipersuperfície, anomenada singular. També exposem algunes tècniques emprades en l¿estudi de les varietats b-m-simplèctiques, posant èmfasi en un procés anomenat "desingularització". Concloem el capítol oferint un resum de la teoria de sistemes integrables i de l¿estudi dels seus punts singulars.Al Capítol 3 investiguem el comportament dinàmic d¿uns camps vectorials particulars en geometria b-m-simplèctica, induïts per b-m-Hamiltonians. Ens centrem en estudiar la seva dinàmica en un entorn de la seva hipersuperfície singular, i trobem una família de b-m-Hamiltonians per a la qual es pot formular una versió de la conjectura d¿Arnold. Després explorem alguns aspectes del procés de desingularització relacionats amb la dinàmica dels camps b-m-Hamiltonians, i descrivim algunes tècniques que ens permeten connectar aquesta dinàmica amb la dinàmica que trobem en la geometria simplèctica clàssica. Finalment, demostrem dues versions parcials de la conjectura d¿Arnold per a camps b-m-Hamiltonians. Al Capítol 4 demostrem l¿existència d¿una homologia de Floer per a varietats b-m-simplèctiques. Per aconseguir-ho estudiem l¿equació de Floer en el context dels b-m-Hamiltonians presentats al Capítol 3. Al Capítol 5 introduïm les nocions de classe b-integrable i de sistema b-semitòric. Estudiem les característiques dels sistemes b-semitòrics a través d¿alguns exemples i les propietats dels seus punts singulars.
  • PUGLISI, GIUSEPPE MASSIMO: From Barcelona to Vancouver: the use of the green areas along space/time
    Autor/a: PUGLISI, GIUSEPPE MASSIMO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
    Departament: (RA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 01/02/2024
    Data de lectura: 20/03/2024
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: Presencial (Sala de Graus ETSAB. Planta Baixa) + videoconferència: meet.google.com/tsm-tdvm-dfs
    Director/a de tesi: PUJADAS GISPERT, ESTER | DE MENDONÇA ESPINHEIRA GOMES, RENATA
    Tribunal:
         PRESIDENT: CARRA\', NATALINA
         SECRETARI: LLOP TORNE, CARLOS JUAN
         VOCAL: PUGLIESE, MICHELANGELO
    Resum de tesi: El tema de la tesi es centra en el paisatge, incloent com es relaciona amb els jardins, l'arquitectura, l'entorn i com es fan servir diferents àrees al llarg de l'espai i el temps. Els espais naturals tenen un alt potencial de desenvolupament a les noves ciutats intel·ligents, i la fusió de l'entorn físic i la informació digital està experimentant una transició fonamental. En aquest sentit, la composició del paisatge pot obrir el camí cap a la renovació de la cultura, una característica buscada a l'època victoriana i lleugerament oblidada després de la Primera Guerra Mundial. Les característiques a considerar en la planificació d'àrees verdes per maximitzar l'aparició de la cultura poden incloure el seu ús al llarg de les diferents hores del dia i la nit. En aquesta recerca, la hipòtesi és que els parcs estan positivament correlacionats amb l'establiment d'activitats socials i brinden l'oportunitat de promoure la alliberament d'estrès en un entorn conductual. La implicació d'aquest estudi pot ajudar dissenyadors urbans i del paisatge, planificadors i arquitectes a crear un entorn verd sociable. Després de revisar la literatura existent en aquest camp i identificar una bretxa científica, es va dur a terme un conjunt de marcs teòrics per facilitar la comprensió de les nocions desenvolupades en aquest estudi. Després, mitjançant la descripció dels mètodes implementats, es va explicar el procés d'aplicació de diferents procediments, incloent qüestionaris i entrevistes amb figures clau en el camp. Posteriorment, es van presentar les troballes obtingudes i es van presentar la discussió i les conclusions, juntament amb un projecte de simulació presentat als annexos, per expressar visualment el alt potencial descobert amb la recerca. Tot això pot ser la base per a investigacions addicionals orientades a un nou tipus de disseny ecològic. L'objectiu és orientar el coneixement i la innovació en el disseny verd mitjançant l'ús de noves tecnologies, anant més enllà del procés de producció de disseny tradicional. En visionar el futur dels parcs urbans, l'estudi proposa una direcció transformadora, defensant que els parcs evolucionin més enllà de simples espais recreatius cap a centres vitals d'educació, cultura, sostenibilitat i innovació tecnològica. La recerca, realitzada en parcs recentment construïts a Barcelona en comparació amb el model de Vancouver, ofereix idees sobre possibles nous usos per a aquests espais. Reconeixent les seves limitacions geogràfiques i històriques, l'estudi destaca la seva rellevància per als parcs contemporanis, posant de manifest la necessitat d'estudis específics per explorar com les tecnologies modernes poden integrar-se en parcs històrics: sense comprometre el seu valor patrimonial.
Data de lectura: 05/04/2024
  • JIMÉNEZ REYES, SERGIO: Development of a unified fatigue constitutive model: from high to low cycle regime.
    Autor/a: JIMÉNEZ REYES, SERGIO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 01/03/2024
    Data de lectura: 05/04/2024
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: Sala Zienkiewicz del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria (CIMNE) Edifici C1, planta 2, Campus Nord - UPC C.Gran Capità s/n. 08034 BCN- Enllaç https://meet.google.com/zon-mupk-jui
    Director/a de tesi: OÑATE IBAÑEZ DE NAVARRA, EUGENIO | BARBU, LUCIA GRATIELA
    Tribunal:
         PRESIDENT: MARTINEZ GARCIA, JAVIER
         SECRETARI: PEREZ MARTINEZ, MARCO ANTONIO
         VOCAL NO PRESENCIAL: LUCCIONI, BIBIANA MARIA
    Resum de tesi: En un context en el que línies d¿investigació com el disseny optimitzat, disseny intel·ligent, ús de nous materials, reducció de pes, etc. són cada vegada més comuns en l¿àmbit enginyeril, és imprescindible disposar d¿eines que permetin un anàlisi ajustat del comportament real dels materials, peces i estructures. Això passa per comprendre la resposta general d¿un material enfront a un conjunt heterogeni d¿accions, la qual cosa només és possible al passar del punt de vista reduccionista típicament utilitzat en les fases de disseny on les càrregues s¿amplifiquen, les propietats resistents es minoren i els fenòmens de deteriorament s¿estudien d¿un en un. Un clar exemple d¿això és el tractament que se li dona a l¿estudi del fenomen de fatiga que, de manera general, queda limitat a una extrapolació de resultats obtinguts en un entorn controlat i concret de laboratori per a realitzar una predicció de la fallida final, sense importar el procés i únicament centrant-se en les conseqüències, la qual cosa impossibilita un estudi integrat de la fatiga amb qualsevol altre procés de degradació.A diferència dels plantejaments convencionals basats en càlculs analítics simplificats o en models numèrics específics d¿aplicació per a certs règims de treball, en aquesta tesis es proposa un tractament unificat de la fatiga basat en models de dany-plàstic. Fent ús del Mètode d¿Elements Finits, es construeix una estructura de treball amb la que capturar la resposta d¿un material enfront d¿estats de càrrega quasiestàtica en règim monotònic i de fatiga que resultin en l¿acumulació de deformacions plàstiques i/o degradació de la rigidesaPer arribar fins aquí, es passa per l¿estudi dels mecanismes individuals de deterioració que queden incorporats en la metodologia unificada proposada a la tesis. D¿una banda, es treballa en la caracterització de la resposta constitutiva associada a processos de dany-plàstic. Aquest anàlisi es realitza adoptant tres punts de vista que impliquen diferent nivell d¿acoblament en la descripció del dany i la plasticitat, resultant en tres lleis sobre les que s¿estudia el seu potencial a ser adaptades per a l¿estudi de processos de fatiga, donant lloc als models fluctuants de dany-plàstic. D¿altra banda, es treballa en la caracterització del comportament enfront a estats de càrrega de fatiga als que es pot veure subjecte un material cobrint l¿espectre tensional dominant de tracció amb tensions que poden arribar a superar el límit de fluència. Un cop identificats els processos inelàstics associats a la fatiga, es passa a construir l¿estructura de treball objectiu que permet estudiar i quantificar de manera coherent la història de mecanismes de deteriorament successius a la que es pot veure subjecte un material.Amb tot això es defineixen les directrius per a seguir treballant en la direcció de la simulació de processos complexes que involucrin múltiples fenòmens de deterioració mecànica. Així doncs, aquesta tesis és el primer pas amb el que es pretén: definir les bases, delimitar els usos i començar a explorar el potencial de la metodologia plantejada.

 

 

L'Escola de Doctorat avui

  • 45programes de doctorat
  • 2131doctorands/des 21/22
  • 1591directors/es de tesi 21/22
  • 305tesis llegides 2021
  • 98tesis doctorals 2021 amb M.I. i/o D.I.
  • 233projectes  D.I. (29% del total de la G.C.)

M.I.: Menció Internacional, D.I.: Doctorat Industrial, G.C.: Generalitat de Catalunya