Habitatge Col·lectiu Contemporani_Noves Maneres d'Habitar
Professors
Cristina Gamboa
Jaime Coll
Cristina Jover
Aules
A-53, A-54
Horari
Dimarts de 17:00 a 20:00
Dijous de 15:00 a 18:00
Presentació
El Taller Temàtic II, Habitatge Col·lectiu Contemporani_Noves Maneres d'Habitar, en la seva primera edició se centrarà en l'estudi de la nova vida en COMUNITAT. Aquest curs complementa i especialitza el curs bàsic en habitatge col·lectiu de PIII-IV i és un possible pròleg al desenvolupament d'un PFC sobre habitatge. L'acompanyament d'un seminari i el TFG actuaran com una introducció a la recerca per a aquells interessats en el postgrau.
Les dues últimes crisis, l'econòmica del 2008 i la sanitària del 2020 han provocat un canvi d'hàbits: una nova cultura del compartir (cotxe, intercanvi de casa, crowd-*funding), canvis demograficos (la família tradicional no és la unica forma de convivència), i la volta a la vida urbana (enfront del suburbi) i viceversa.[1] Aquest canvi ha provocat una cerca de noves tipologias i programes en l'arquitectura domèstica contemporània, que podem definir com una cerca d'una arquitectura del col·lectiu que es desenvolupa en tres nivells: [1] l'habitatge, amb els apartaments "clúster", on un numero d'apartaments comparteixen espais de conviviencia; [2] l'edifici compartint serveis, recuperant els espais de circulació com a espais socials i sobretot les cobertes com a espais ecològics d'oci; [3] la relació de l'entorn, ja sigui natural com a urbà, amb el barri, absorbint alguns usos o equipaments públics (passatges, comerç, espais de treball...).
La crisi de la pandèmia ha provocat el asilamiento a causa de les quarantenes de persones majors, nens, treball en remot, fugida de les ciutats...el col·lectiu semblava un problema en una situació en la qual havíem d'evitar contacte i necessitàvem intimitat per a les connexions en remot. No obstant això, tal com indiquen JM Muntaner i Z Muxí a "Habitar el Virusceno", "...en el cas que les pandèmies es repeteixin, hauríem d'aspirar a confinaments més col·lectius, comunitaris i no tan individuals o per unitats de convivència, més o menys aleatòries. La salut mental de totes les persones; la sociabilitat de nens i nenes, així com la integritat afectiva i relacional de les persones majors són afectades per l'aïllament."
Entorns saludables, tant a la ciutat com en l'habitatge; retorn al camp; habitatge assequible, digna i sana; potenciar la vida de barri; l'habitatge com a espai vital; habitatges més flexibles, adaptables i menys jeràrquiques i menys condicionades funcionalment, però amb espais propis per a l'aïllament; potenciar la vida en comunitat; una arquitectura bioclimàtica enfront de l'emergència climàtica; el treball a casa, la connectivitat; espais exteriors propis com a habitacions; la requalificació de les cobertes. Són assumptes que apareixen com a condició en els plecs de concursos d'habitatge públic i que la promoció privada transforma en publicitat, sovint especulant i empitjorant les condicions espacials.[2]
L'última Biennal d'Arquitectura de Venècia en 2021, Hashim Sarkis llançava la pregunta "How will we live Together?". En l'apartat "As Emerging Communities", es va presentar La Borda del col·lectiu LaCol, a Barcelona com a exemple de projecte integral de vida en comunitat, des del disseny de l'edifici, la gestió de la cooperativa fins a la regulació de la vida en comunitat. Iniciem per tant, aquesta sèrie de Tallers Temàtics aprofitant l'experiència de Cristina Gamboa a "construir comunitats".
