Bases per al Projecte. Matins
Professors
Daniel García-Escudero [R] Berta Bardí Milà [R]
Guillem Bigas Comas Francesc Camps Palou Cecilia de Marinis Relja Ferusuc Manusv Adrià Orriols Camps Jaume Prat Ortells Gerard Puig Freixas Cecília Rodríguez Vielba Eva Serrats Luyts Matías Ivan Vinet Melo
Aules
A-11, A-12, A-13, A-14
A-21, A-22, A-23
A-24, A-32, A-33, A-34, A-35
Horari
Dimarts 11:00 - 13:00 Dijous 08:30 - 11:30
Presentació
Geometries habitables. Bases per al Projecte I – II és un curs d’introducció al projecte arquitectònic adreçat a estudiants de primer curs, emmarcat dins el mòdul propedèutic del grau en Estudis d’Arquitectura de l’ETSAB. El seu objectiu fonamental és construir, des del coneixement actiu i la pràctica reflexiva, una base operativa per entendre i transformar l’espai habitable. El curs aborda l’arquitectura com un sistema complex de relacions entre forma, ús, lloc i tècnica, i proposa un recorregut progressiu que parteix d’estructures formals abstractes fins a arribar a configuracions espacials domèstiques i situades.
El fil conductor del curs 2025–2027 és la geometria com a mecanisme d’ordre i suport projectual. Entesa no com un fi estètic, sinó com a camp d’operacions i de possibilitats, la geometria permet establir regles, patrons i sistemes que orienten l’organització de l’espai. A partir d’aquest rerefons comú, el curs es desplega en dos quadrimestres complementaris: el primer se centra en les sèries com a ordre principalment lineal i rítmic, i el segon en les trames o retícules com a estructura espacial i relacional en dues o tres direccions. Ambdues estructures es treballen com a formes d’ordre susceptibles de generar variació, d’activar processos i de construir espais habitables a qualsevol escala, especialment en l’àmbit de l’habitatge.
El curs proposa exercicis que parteixen de la repetició, la variació i la combinació de formes elementals. Aquest procés permet explorar aspectes com el que és buit i el que és ple, el treball tectònic i estereotòmic, la relació entre murs i pilars, o la noció de sistema com a suport d’espais servits i servidors. S’hi incorporen referències històriques i contemporànies —des de la casa de crugies fins a l’habitatge compartit o les cases sense passadís—, i es treballa amb casos com la long house, la one-room house o l’enfilade com a estructura espacial. A través d’aquest recorregut, l’estudiant aprendrà a reconèixer l’arquitectura com un exercici de composició i construcció, capaç de donar resposta a condicions reals d’ús, lloc i tècnica.
En aquest marc, la geometria esdevé el fil conductor del procés: no és un recurs ornamental ni un saber aliè al projecte, sinó el terreny comú on es troben l’ordre i la invenció. Com a llenguatge universal, permet establir correspondències entre forma i estructura, entre mesura i percepció, entre abstracció i experiència. La geometria posa en relació el que és simple amb el que és complex, el que és singular amb el que és col·lectiu.
Comparteix: