Professor

Josep Maria Lafont

C-S3

Presentació

El dibuix híbrid es defineix com la utilització combinada de diversos registres propis del dibuix tradicional i del digital, aprofitant de cada un d'ells les seves majors potencialitats expressives i comunicatives però també formatives de la capacitat d'anàlisi visual, si és utilitzat pels estudiants d'Arquitectura. L'agilitat de les noves plataformes digitals unides al rigor de les tradicionals tècniques de representació arquitectònica i en especial a les del Dibuix artístic i Anàlisi de formes, degudament combinades permeten potenciar les capacitats comunicatives dels estudiants, la seva educació visual, sent la manera més efectiva de representar idees imaginatives, riques i flexibles però també rigoroses si escau, ja que permeten superar les convencions de les representacions més tècniques. És intel·ligència visible i perquè no també art. A la nostra proposta considerem que abans d'acabar els actuals estudis d'Arquitectura l'estudiant ha d'adquirir les competències per.

1. Experimentar amb la integració del dibuix tradicional a mà alçada en la representació del projecte arquitectònic un cop superada la fase de formació bàsica de l'estudiant d'Arquitectura.

2. Amb l'experimentació en l'ús de les tècniques toves com ara els llapis de colors, pastissos, de les tècniques solubles com l'aquarel·la i el guaix.

3. Amb l'ús de les metodologies pròpies del treball artesanal i formats grans unides a les estratègies àgils de les tècniques de dibuix digital sobre tauletes o el postprocessament digital de dibuixos tradicionals o viceversa.

4. Envers totes elles en conjunt per completar la seva experiència visual i la seva utilització mixta i híbrida, com a tret característic d'una manera alternativa a l'actual, per abordar la representació intencionada del projecte en la fase final dels estudis.

Programa

+[programa]