Professora

 Berta Bardí Milà

A-4.3

Presentació

L'assignatura té com a objectiu construir amb paraules. Es proposa esclarir la naturalesa dels diferents tipus, formats i gèneres d'escriptura associats a la recerca
en projectes arquitectònics, ja siguin articles teòrics, d'opinió, de revisió, ressenyes, entrevistes, informes, rèpliques a articles ja publicats, etc. per a centrar-nos en els textos
científics.

Però perquè un text sigui considerat un article científic ha de complir unes característiques i respondre a un motiu. Una de les característiques és el fet que ha de
ser original (comunicar per primera vegada el resultat d'una recerca), és a dir, aportar algun coneixement nou. Els resultats que es presentin han de ser vàlids i fidedignes, ha d'estar escrit amb un llenguatge clar i precís i, sobretot, ha d'utilitzar una metodologia amb instruments i procediments que s'hagi demostrat que són científicament vàlids.

L'article científic té com a finalitat compartir els resultats obtinguts —a través de la recerca realitzada— amb la comunitat científica, de manera que aquests puguin ser coneguts i contrastats. Per a això s'ha d'exposar clarament tota la informació necessària que permeti entendre els arguments i resultats que s'han trobat. Existeix, a més, una estructura normalitzada per a aquesta mena de manuscrits: introducció, mètode,
resultats i discussió. Aquest estàndard d'escriptura s'ha de seguir en tots els seus aspectes, tant pel que fa a l'estructura com al contingut i les referències. És així també en els textos sobre arquitectura? Permet aquesta estructura tractar temes projectuals? Aquestes normes d'escriptura permeten mostrar els fonaments i principis que afloren en les referències exemplars? Com tenen cabuda conceptes com a resiliència, residu o sostenibilitat, en els textos crítics sobre obres d'arquitectura?

Hem de reflexionar sobre la negativa d'autors reconeguts com Josep Quetglas o Luis Fernández-Galiano per la situació de la crítica actual. “Les crítiques d'arquitectura són, avui, una tal flamarada. Són un gènere literari ornamental, un gènere d'acompanyament. Per això sabem que demà ja no existiran.” (Quetglas, “La qual cosa no he llegit”, 2021) “La crisi de la crítica ha estat desplaçada per la crisi del món.” (Fernández-Galiano, “Crítica i crisi”, 2016) Com responem a aquestes negatives?

El plantejament de l'assignatura inclou un llistat de textos de referència per a analitzar, com si d'un conjunt de casos d'estudi es tractés. Amb l'anàlisi detallada dels exemples, es passarà a desenvolupar un text propi amb tots els condicionants i parts demandades. Es posa en valor la imprescindible relació entre el llenguatge escrit i el llenguatge gràfic, així com el maneig de fonts bibliogràfiques precises i pertinents. L'objectiu principal del curs és dotar de recursos que permetin comprendre i afrontar l'escriptura d'articles de recerca.

Programa

+[programa]