Projectes V-VI. Tardes
Professors
Silvia Alonso de los Rios [R] Antoni Barceló Baeza Maria Pilar Calderón Martinez Cristóbal Fernández Gustau Gili Galfetti Carles Vinardell Puig
Aules
A-51, A-52, A-53, A-54, A-55, A-56
Horari
Dilluns de 17:00 a 20:00 Dimecres de 17:00 a 20:00
Presentació
Aquest curs està dedicat a la reutilització i l’ampliació de preexistències. Tota transformació d’un edifici existent oscil·la entre dos extrems, la demolició i la congelació del substrat, i és en aquest terreny incert on l’arquitecte ha de decidir quins estrats es conserven i quants se n’afegeixen. Reutilitzar implica comprometre’s amb els tres vèrtexs de la sostenibilitat: l’ambiental, l’econòmic i, especialment, el social, perquè l’arquitectura és suport de valors intangibles com la memòria, la identitat o la dignitat que, precisament perquè no es poden quantificar, tendeixen a quedar fora de la norma i a volatilitzar-se en una societat de la immediatesa.
En la reutilització, un nou ús colonitza un entramat tectònic que respon a una altra lògica, i de la trobada entre ambdues realitats sorgeix un organisme híbrid en què allò nou troba el seu lloc dins d’allò vell. Aprendre a projectar des d’aquesta hibridació tipològica obliga a reconèixer que l’estructura tendeix a romandre i a entendre la flexibilitat no com la facilitat de reconfiguració, sinó com la capacitat d’acollir usos diferents sense ser essencialment modificada. El conflicte entre la preexistència i el programa es converteix així en el motor d’una revisió crítica de tots dos, en què tant l’actualització dels elements identitaris com la tecnologia no intrusiva formen part de l’estratègia per prolongar la vida de l’edifici al llarg de diversos cicles d’ús.
L’exercici proposa transformar La Igualadina Cotonera, antiga filatura protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional per l’autenticitat de la seva estructura de fusta, en el cor d’una escola pública d’oficis del tèxtil i de la pell a Igualada, amb auditori, espai expositiu i viver d’empreses. Juntament amb el Celler del Sindicat, la Farinera Grifé i les naus de Fontanellas i Martí, el projecte ha de configurar un recinte cohesionat que relacioni quatre moments de la indústria igualadina i connecti el nucli antic amb el barri del Rec i el futur parc fluvial de l’Anoia, assumint la tensió entre la diafanitat que es protegeix i la compartimentació que el programa exigeix.
Comparteix: