Professora

Elena Fernández

A-4.3

Presentació

L'assignatura pretén dotar de recursos, referències i instrumental que permetin a l'alumne interpretar l'entorn construït des de la perspectiva de “el necessari”, l'anàlisi
de “el disponible” i el compromís amb “el sostenible”. S'orienta a professionals compromesos amb el seu temps i disposats a afrontar les problemàtiques que caracteritzaran
a aquesta primera meitat del segle XXI: globalització, creixement massiu de les ciutats, crisi energètica i mal mediambiental. Un temps, el nostre, caracteritzat
també per la “insostenibilitat” que suposa “l'excés de construcció”, en la majoria dels casos, sense ús o amb programes obsolets i que es convertirà (per no assentir
que “ja ho és”), sens dubte, en un ampli àmbit del treball de l'arquitecte.



En definitiva, l'objectiu principal d'aquesta assignatura serà evidenciar el potencial implícit en la reactivació d'arquitectures supeditades a usos pretèrits amb una programació que respongui a necessitats actuals. Aquest enfocament implicarà la permuta de la vocació de “autor” per l'aptitud del “interpreti”, alguna cosa que exigirà la redefinició del que s'entén avui per “arquitecte”. Per a això, es presentaran situacions reals que instrueixin a l'alumne en la lectura de la realitat, incentivant el seu interès no sols en allò relatiu a la comprensió de conceptes i obtenció de dades, sinó també instruint-li en la construcció de “coneixement contextualitzat” a situacions i problemàtiques concretes, en definitiva “interpretant” el residu a través del seu reciclatge.



Amb tot això s'aspira a instruir no sols la vista, sinó també l'olfacte, entès aquest com a apel·lació sensorial i intuïtiva que permet a l'individu veure més enllà de l'evident, una cosa imprescindible per a proposar “solucions arquitectòniques” sense que això impliqui obligatòriament el “fet constructiu”.

Programa

+[programa]