Imatges
La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. La promotora del projecte i actual propietària és la Societat Anònima Torre de Collserola (els seus accionistes sónTelefónica amb un 30,40%, Retevisión, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport amb un 5%). L'autor del projecte fou l'arquitecte britànic Norman Foster.
Collage House s'ha convertit en l'espoleta que ha descobert eltreball de l'estudi Bosch i Capdeferro, de Girona. Van donar una conferència a l'ESARQ, Barcelona i ara Studio Banana TV comparteix amb tots el vídeo amb què es presenta l'obra delsarquitectes Ramon Bosch i Bet Capdeferro, per la qual van ser reconeguts amb la Menció Especial d'Arquitectes Emergents en els Premis Mies Van der Rohe d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea 2011.
Edifici Til·lers. Va ser inaugurat l’1 de març de 2011 pel rector Antoni Giró, en un acte en el qual han participat Joaquim Boixareu, president del Consell Social, la regidora del Districte de Les Corts, Montserrat Sánchez, i Francesc Boada, president de l’Associació d’Amics de la UPC. Simbòlicament, s'ha plantat un til·ler davant l'edifici. La superfície construïda és de 3.542 m2 i està situat al recinte de Torre Girona, al costat de la residència universitària, al Campus Nord, consta de sis plantes i destaca per la seva lluminositat. Els serveis i òrgans institucionals més vinculats a les relacions externes ocupen les tres plantes superiors, cadascuna de les quals té 338 m2 útils i que ja estan plenament operatives.
La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1905 i 1907. Està situat al número 43 del passeig de Gràcia deBarcelona, l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample Josep Batlló i Casanovas Godó per matrimoni. La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l´arquitecte combina la pedra ferro forjat trencadis ceràmicapolicromada.
Promotors: Cedinsa; Departament de Política Territorial i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya
Equip constructor: Acsa Obres i Infraestructures, Rubau Construccions, Ute Joncadella: Fcc - Comsa - Copcisa-Copisa, Ute Bages: Comsa - Copisa, Ute St Maria d'Oló: Fcc - Copcisa, Copisa, Copcisa, Fcc, Comsa.
Equip tècnic facultatiu: Jordi Solanes, Albert Guillen, Marc Solé, Beatriz Diumenge, enginyers de camins canals i port.
El projecte consistia a desdoblar l'obra, construint una calçada nova de dos carrils al costat d'una calçada existent. El desdoblament de l'eix transversal d'141,9 km d'autovia consta de 44 nous viaductes, 17 nous túnels, 43 enllaços, 8 milions de m3 de terraplè, 7 milions de m3 de desmunt i 1,2 milions de tones d'aglomerat.
El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres.
Vista de la ciutat de Barcelona desde "Bunkers de Barcelona' a guinardó ":les bateries antiaeres on va estar col.locats els canons durant la guerra civil espanyola.
L'any 1888, Barcelona organitzava l'Exposició Universal. Com a porta d'entrada a la fira, situada al Parc de la Ciutadella, s'aixecava l'Arc del Triomf. Un monument de forma i proporcions clàssiques però d'acabats escultòrics i decoratius, trencadors i plens de simbolisme, que constitueixen una de les icones de la ciutat.
Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya essent-ho tant de la comunitat autònoma, com de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
La Colònia Güell és una petita colònia obrera situada al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló (Barcelona), està considerada un dels referents per estudiar l'arquitectura d'Antoni Gaudí i és també un dels conjunts modernistes i atractius turístics més importants de Catalunya.
La catedral actual es va construir durant els segles XIII a XV sobre l'antiga catedral romànica, edificada al seu torn sobre una església de l'època visigoda a la qual va precedir una basílicapaleocristiana, les restes es poden veure al subsòl, en elMuseo d'Història de la Ciutat . La finalització de la imponent façana en el mateix estil, però, és molt més moderna (segle XIX). L'edifici és Bé d'Interès Cultural i, des el2 de novembre de 1929, Monument Històric-Artístic Nacional.
Oliana és un municipi espanyol de la comarca de l'Alt Urgell, Catalunya. Segons dades de 2009 la seva població era de 1.976 habitants. És el segon municipi més poblat de la comarca, després de la capital Seu d'Urgel.En l'illa de Sardenya hi ha el poble de Oliena, en idioma italià, que va ser de cultura catalana i que en l'idioma local sard té el mateix nom: "Oliana", que tenia també el "Castell d'Oliana".
Ubicat dins el Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM), el Canal d'Investigació i Experimentació Marítima (CIEM), inaugurat l'any 1993, és un generador d'onatge de gran escala amb una gran rellevància nacional i internacional que permet realitzar experiments controlats d'enginyeries costanera, portuària i oceanogràfica, així com d'altres camps com poden ésser l'aqüicultura i les instal·lacions d'equips energètics marítims.
PARK GÜELL. Detall de la pota del drac. Del vestíbul d'entrada parteix una escalinata que condueix a la plaça central de la urbanització , construïda entre 1900 i 1903 . Està disposada simètricament al voltant d'una escultura de salamandra que s'ha convertit en l'emblema del jardí i de Barcelona . Pot representar la salamandra alquímica, que simbolitza l'element foc , encara que també se sol interpretar com un drac , potser el mitològic Pitó del temple de Delfos.25. La construcció de la salamandra ha estat realitzada amb la tècnica del trencadís. El trencadís és una espècie de mosaic realitzat amb fragments ceràmics units amb argamassa , típic de l'arquitectura modernista catalana.Els arquitectes catalans del modernisme van ser proclius a l'ús de rajoles ceràmiques però Antoni Gaudí va proposar un sistema fins llavors inèdit : el trencadís. Josep Maria Jujol va ser l'encarregat d'aplicar i que li va donar la personalitat característica.
El Castell s'alça en el punt més alt d'un turó, en posició dominant sobre la franja costanera entre el massís del Garraf i Barcelona. La meitat meridional del Castell està constituïda per la capella, originàriament romànica, d'una nau i transsepte, i les dependències annexes: la rectoria, la sagristia, el cementiri i el pati d'accés. Un seguit de camins de passeig pugen a poc a poc cap al Castell fins a arribar al Parc del Castell, en diferents recorreguts, rics en vegetació amb espècies exòtiques com la lagundària i el margalló. El cim del turó és doncs un punt òptim per a l' observació del massís del Garraf, la serra de Collserola, el plà de Barcelona, la muntanya de Montjüic, el Delta del Llobregat i la línia de costa.
Torre Mapfre. Ubicat a la platja de Barcelona, a primera línia de mar, al districte de Sant Martí, és el gratacel més alt de la ciutat empatat amb l’edifici veí de l’ Hotel Arts, essent també el més alt de tot Catalunya. Ambdós edificis van ser construïts en 1992, amb motiu dels Jocs Olímpics. Les dues torres es van convertir així en un dels emblemes de la remodelació urbanística de la ciutat motivada per la celebració de les Olimpíades. Els arquitectes que van dissenyar la Torre Mapfre són Iñigo Ortiz i Enrique de León.
La Pedrera. La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és un edifici modernista, construït entre 1906 i 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí (1852–1926) i declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1984. Actualment, l’edifici és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera i allotja un important centre cultural de referència a la ciutat de Barcelona pel conjunt d’activitats que organitza i pels diferents espais museístics i d’ús públic que inclou. Es troba ubicat al Passeig de Gràcia de Barcelona cantonada amb el carrer de Provença. Arquitectònicament està considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. De la mateixa manera, la façana –totalment de pedra– és autoportant, és a dir, no ha de suportar càrregues de les plantes. Un altre element innovador va ser la construcció del garatge soterrat.
Park Güell. 'El Drac', l'emblemàtica salamandra coberta de trencadís. El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo. Per la seva localització al mig de la ciutat i a una altitud elevada, aquest parc és un recés de pau que contrasta amb el soroll i el frenesí de la capital catalana. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 Km²), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d'Europa. El 1984 la UNESCO va declarar el Park Güell Patrimoni de la Humanitat.
Premi Construmat 2013. El desdoblament de l'eix transversal d'141,9 km d'autovia consta de 44 nous viaductes, 17 nous túnels, 43 enllaços, 8 milions de m3 de terraplè, 7 milions de m3 de desmunt i 1,2 milions de tones de aglomerado.Entre dels viaductes construïts sobresurten tant pel seu disseny com pel seu mètode de construcció:
- Viaducte de St Bartomeu: Viaducte amb planta corba, construït amb biga artesa de dues peces, construït amb llançabigues.
- Viaducte de l'Arc de les Foses: viaducte arc.
- Viaducte d'Osormort: Viaducte amb tauler de formigó construït llançada des d'un estrep.
La Unesco va aprovar la inclusió dels castells a la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat el passat 16 de novembre de 2010. D'aquesta manera, els castells adquirien una categoria universal.
Premio Construmat 2011. Torre de 75 viviendas, plaza Europa, parcela EI05. L’Hospitalet de Llobregat, BarcelonaEl edificio destaca por la disposición de fachadas en dos planos, mediante tribunas invertidas, viviendas con tres orientaciones solares y ventilación cruzada, materiales de origen natural o reciclado (85%) y reciclables (100%), con ciclos de producción que incorporan medidas de ahorro y aprovechamiento de energía, sistemas de fachada preindustrializados con eliminación total de puentes térmicos, materiales muy austeros ensamblados de manera no convencional.
Aquesta peça ha estat dissenyada i produïda seguint un procés artesanal consistent en el modelatge de la peça en argila i decorada a mà, reproduint els colors originals de l'obra.
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (conegut amb l'acrònim mNACTEC) és una institució museística que depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.La seva seu central es troba a Terrassa (Vallès Occidental), en una antiga fàbrica tèxtil de la Rambla d'Ègara (al número 270) que és un dels principals exemples d'arquitectura modernista de Catalunya: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill i construït entre 1907 i 1908.Al final del segle XIX, tres industrials egarencs, els senyors Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover, es van associar creant l'empresa Aymerich, Amat i Jover, per dedicar-se a la fabricació de teixits de llana. Com era de costum de l'època, al principi es van instal·lar en unes naus de lloguer, en un dels vapors existents a la ciutat. Cap als anys 1905-1906 tots tres industrials decideixen construir el seu propi vapor. Un dels socis, el senyor Pau Amat, va demanar als seus dos companys d'empresa que l'immoble a construir fos una societat separada jurídicament, i a tots els efectes, de la companyia tèxtil. Així doncs van formar una Societat Anònima que seria la propietària del local.
Patrimoni de la Humanitat situat a Castelldefels. El Castell s'alça en el punt més alt d'un turó, en posició dominant sobre la franja costanera entre el massís del Garraf i Barcelona. La meitat meridional del Castell està constituïda per la capella, originàriament romànica, d'una nau i transsepte, i les dependències annexes: la rectoria, la sagristia, el cementiri i el pati d'accés. Un seguit de camins de passeig pugen a poc a poc cap al Castell fins a arribar al Parc del Castell, en diferents recorreguts, rics en vegetació amb espècies exòtiques com la lagundària i el margalló. El cim del turó és doncs un punt òptim per a l' observació del massís del Garraf, la serra de Collserola, el plà de Barcelona, la muntanya de Montjüic, el Delta del Llobregat i la línia de costa.
La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà. Corona el Puig Cardener, bressol històric de la ciutat, des d'on es contempla un bon panorama sobre el riu. Ocupa l'espai de construccions religioses i civils més antigues. És, sens dubte, la imatge més clàssica i bonica de la ciutat.El primer nom fa referència al capítol de canonges que acull, mentre que de la denominació de basílica correspon al títol atorgat l'any 1886 pel papa Lleó XIII. L'any 1931 fou declarada monument històrico-artístic de caràcter nacional. Jeràrquicament, és una concatedral, ja que la diòcesi de Vic, tot i tenir la residència del bisbe a Vic, és bicèfala, amb dues catedrals i dos capítols de canonges: Manresa i Vic..
El banc del Parc Güell és el més llarg i bell del món i un dels més famosos. La seva construcció se situa envoltant la plaça central del parc, al final de les escalinates d'accés i just a sobre de les 86 columnes de la Sala Hipòstila. Des del banc, els visitants poden gaudir d'unes immillorables vistes de Barcelona, un dels majors atractius del Parc Güell i de la ciutat.
L'emblemàtic banc-mirador, de 110 m de longitud i forma ondulada, està format per mòduls prefabricats de peces còncaves i convexes, totes elles ergonòmiques i la peculiar disposició de les mateixes permet que les persones assegudes en ell puguin gaudir de més privacitat. Així mateix, la seva posició permet que el sol ho banyi a l'hivern i l'ombra ho faci més desitjable a l'estiu. El revestiment el compon un mosaic de rajoles ceràmiques blanques i multicolors, disposats segons la tècnica del trencadís obra de Josep Maria Jujol, fidel col · laborador d'Antoni Gaudí i un dels més creatius. La base del mòdul és blanc i l'estructura del respatller, el compon un mosaic de trencadís multicolor amb predomini dels colors groc, blau i verd que segons Gaudí simbolitzaven la caritat, la fe i l'esperança. Disposa també d'un enginyós i artístic sistema de drenatge d'aigües a través de gàrgoles a la part inferior, per assecar el banc ràpidament en dies plujosos.
La plaça del Parc Güell en què està ubicat el banc, no es troba asfaltada, ja que serveix per recollir les aigües pluvials que es canalitzen a través de les columnes de la sala Hipòstila, es recullen en un gran dipòsit subterrani i es fan servir per regar el parc.
Aquest parc va ser inaugurat el dia 27 de maig del 1999 pel President de la Generalitat.
Està situat al paratge anomenat les "Colladetes" i les "Calobres", a uns 250 m. sobre el nivell del mar.
Compta amb 76 aerogeneradors de 45,5 m d’alçada i una potència total de 24.75 MW.
Actualment es pot trobar l’aerogenerador més gran de Catalunya, l’ECO 100, de fabricació nacional més gran que hi ha instal·lat actualment a Espanya, amb 140 m d’alçada i un diàmetre de rotor de 100 m. Aquest aerogenerador pot produïr l’energia de 3 Mhz, equivalent a l’energia elèctrica que produeixen de 4 a 6 generadors.
L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic situat a Barcelona, sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud a 415 m d'altitud sobre el nivell del mar (latitud: 41,4184° N; longitud: 2,1239° E). Fou fundat el 1904 i és propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El seu director actual és Josep Maria Codina i Vidal i la seva activitat científica se centra actualment en l'estudi d'asteroides i cometes. És el quart observatori més antic del món que segueix en funcionament.
L’any 2006 la Generalitat va adjudicar a Cedinsa la construcció i explotació de l’Eix del Ter (C-17) amb una inversió de 287.6M€. La concessió és per un període de 33 anys i abasta una longitud de 49km des de Centelles fins a Ripoll. Es tracta d’una obra de gran complexitat tècnica al fer encaixar una autovia entre la muntanya i el riu. La plataforma es va obrint pas entre grans trinxeres de roca, viaductes sobre el riu, murs a mitja vessant, terraplens de grans dimensions i túnels (4km de túnels en 8 túnels). En aquesta obra es troben multitud de solucions tècniques d’una obra lineal doncs es construeix des de la plana de Vic fins al les muntanyes dels Pirineus de Ripoll.
La Facultat de Nàutica de Barcelona és actualment la més antiga de totes les que hi ha a Espanya, i l'any 1969 va celebrar el 200 aniversari de la seva creació.
La Torre Agbar és un gratacel que pertany al Grup Agbar. Situat a la Plaça de les Glòries Catalanes, al districte de Sant Martí de Barcelona. Dissenyat per l'arquitecte francès Jean Nouvel, es va inaugurar el 2005.
Té 30.000 m² dedicats a oficines, 3.210 m² per a serveis i instal•lacions tècniques, i 8.350 m² per a serveis generals, incloent-hi un auditori. La Torre Agbar té una alçada de 144 metres, repartits en 38 plantes, 4 d'elles soterrades
A la façana hi ha uns 4.000 dispositius lluminosos que utilitzen la tecnologia LED i que permeten crear imatges al voltant del perímetre cilíndric. A més, disposa de sensors de temperatura a l'exterior de la torre que regulen l'obertura i tancament de les lames de vidre que conformen la pell del gratacel.
Els nanotubs de carboni tenen una sèrie de propietats mecàniques, tèrmiques i elèctriques sorprenents. És per això que es consideren uns dels materials més prometedors en l’àmbit tecnològic, amb aplicacions en camps com ara l’electrònica flexible, la biomedicina, la construcció o l’automoció. Amb la idea final de desenvolupar materials intel·ligents multifuncionals per aplicar al sector de la construcció, Ignasi Casanova, del grup Mecànica i Nanotecnologia de Materials d’Enginyeria de la UPC, a l’Escola de Camins, estudia la conductivitat elèctrica dels nanotubs de carboni.
La Sala Blanca de la UPC es troba ubicada al soterrani 1 de l'edifici C5 del Campus Nord de la UPC. ¿I què es cou en aquest laboratori? Diverses coses molt interessants i difícils de resumir. El pes fonamental del treball se centra en el món de les cèl•lules solars sobre les que hi ha obertes diverses línies d'investigació, tant en silici cristal•lí, silici amorf com a cèl•lules solars orgàniques, en les quals s'està aconseguint rendiments cada vegada més importants. Un altre pes fonamental del treball que es desenvolupa, és dins del món dels sensors, micro-nano sensors, millor dit. En aquest camp s'ha dissenyat i fabricat coses realment fascinants com un sensor per mesurar el flux i angle de vent a la tènue atmosfera del planeta Mart dins del Projecte REMS (Rover Environment Monitoring Station).
Interior del pis principal de la Casa Batlló. El gran saló central és un ample espai diàfan situat a la part central de la façana . El seu finestral de perfil sinuós va ser pensat per a "veure i ser vist" amb uns òculs a la part baixa, una decoració a base de vitralls rodons de diferents tonalitats blaves a la part alta i, a la franja central, unes finestres diàfanes de guillotina que s'obren mitjançant un joc de contrapesos que hi ha ocults als extrems. Entre aquestes finestres no hi ha cap muntant i quan s'obren totes alhora deixen la vista al carrer sense cap mena d'obstacles visuals. Tot el conjunt d'aquest finestral correspon, de fet, a la galeria que sobresurt aproximadament un metre del mur de càrrega de la façana que està sostingut per uns arcs que descansen sobre quatre columnes interiors que gairebé passen desapercebudes.
Laboratori a l’Edifici Gaia, nova infraestructura de recerca universitària d’excel·lència per als investigadors de la UPC amb perspectives de creixement i que desenvolupen projectes de referència nacionals i internacionals. Una de les grans oportunitats que ofereix Gaia es el desenvolupament de projectes transversals en què participin grups d’àrees de coneixement molt diferents, afrontant problemes que tot sols quedarien fóra del seu abast.
La recerca i la transferència de tecnologia s’han consolidat com un dels eixos de creixement del Campus de Terrassa de la UPC, i així ho demostren el nombre de projectes d’ I+D+I tant de finançament públic com privat, nacional i europeu, dels darrers anys.
Barcelona, ciutat situada a la vora del mar Mediterrani, es una ciutat cosmopolita amb una gran importància tant cultural com comercial, financera i turística. Barcelona es una de les ciutats europees més visitades, tant pels turistes com per assistents a congressos, reunions i tot tipus d’exposicions que es celebren a la Ciutat.
Si fem un recorregut per la fotografia observem primerament El barri de Sant Martí i el Poblenou, junt amb el nou barri nomenat 22@, l’últim gran projecte urbanístic de la ciutat es un dels més ambiciosos, ja que dona resposta a les necessitats d´innovació en àrees tan diverses com l’educació, l’urbanisme o l’economia.
Seguidament trobem La Sagrada Família, es el monument més conegut i característic de la ciutat de Barcelona. Com màxim exponent de la arquitectura modernista creada per Gaudí, milers de turistes acudeixen cada dia per contemplar el interessant encara que inacabat temple.
Si continuem el nostre itinerari trobem La Torre Mapfre, un dels gratacels més alts d’Espanya i el primer en Catalunya junt amb l’hotel Arts el qual es troba al seu costat creant un conjunt de dues torres. Les torres es trobem al costat de la platja i el Port Olímpic de Barcelona, en primera línia de mar.
Si prosseguim cap a la dreta trobem el Barri de la Ciutat Vella amb el Parc de la Ciutadella, que va ser durant molts anys l’únic parc de Barcelona; dins del parc trobem el Parlament de Catalunya; just al costat del parc esta situat el Zoo de Barcelona.
De manera continuada arribem el barri del Gòtic i La Ciutat Vella amb l’hotel W Barcelona, més conegut com l’Hotel Vela, un edifici de 99 metres d’alçada dissenyat per l’Arquitecte Ricardo Bofill, situat al Port de Barcelona.
Per acabar el recorregut trobem el barri del Poble Sec, amb el Port de Barcelona i El Parc de Montjuic, que ocupa bona part del turó imponent que mira al port, és tot un món de zones verdes i jardins, museus i equipaments culturals, instal·lacions esportives i olímpiques. Montjuïc ens parla de la història i vida d'una muntanya que ha marcat la personalitat de Barcelona.
Simulador vol. La Generalitat signà un protocol al Gener del 2012 amb Indra i l'Ajuntament del Prat per posar en marxa un centre internacional de formació aeronàutica. El director de l'EETAC, Jordi Berenguer, va ser convidat a la presentació del simulador.
Les instal·lacions comptaran amb el simulador més avançat del mercat de Nivell D, desenvolupat per Indra, que permetrà donar formació als pilots i tripulació de les principals aerolínies del món i complementar la formació de pilots novells. Comptar amb certificació de nivell D suposa que cada hora de vol en el simulador serà reconeguda com a una hora de vol en una nau real. Trobareu un vídeo del simulador després del salt.
El projecte contempla que el centre arranqui amb un simulador de l'Airbus 320, una de les aeronaus amb més èxit comercial, àmpliament utilitzada per aerolínies de tot el món. El centre anirà ampliant-se progressivament amb nous simuladors, incorporant els models que les companyies aèries demanden.
Estudiants internacionals assistents a la “Orientació week”, Març 2014 . El Gabinet de Relacions Institucionals i Empresa de la UPC organitza al principi de cada semestre unes setmanes d’acollida “Orientation Week” (o també OW), per als estudiants internacionals que inicien una estada a la UPC.
La OW inclou una benvinguda institucional, informació sobre tràmits legals, sessions amb informació sobre els principals serveis de la universitat que poden ser útils durant l’estada, un taller lingüístic introductori Just Arrived de llengua i cultura catalana, així com una visita a un museu de Barcelona i una activitat esportiva.
Més informació a:
https://www.upc.edu/sri/es/estudiantado
Casa Batlló. La part central presenta un atractiu i poètic disseny de temes aquàtics que evoca la superfície d'un llac amb nenúfars, propi de les Nymphéas de Monet, amb suaus ondulacions i reflexos produïts pels vidres i la ceràmica en trencadís. És una gran superfície ondulada coberta amb un arrebossat de fragments de vidres de colors combinats amb 330 discos rodons de ceràmica policroma que havien estat dissenyats entre Gaudí i Jujol fent proves durant les seves estances a Mallorca, quan treballaven a la reforma de la catedral de Palma. Alguns d'aquests discos que varen sobrar varen ser re-aprofitats al banc del Parc Güell i a la font del jardí de la "casa del cura", a la Colònia Güell.Les baranes dels balcons estan fetes en ferro colat i per al seu disseny Gaudí va fer un model de mida natural als tallers de la Sagrada Família abans de passar-ho al fonedor. Són vuit peces, set iguals i una de més gran que es troba a la petita terrassa a l'esquerra del darrer pis. Estan pintades en color marfil i tenen unes tires d'acer de passamà torçades helicoïdalment per cobrir els forats. Els balcons del primer pis i els dos del segon pis que estan sobre les tribunes tenen balustrades helicoïdals i barana de marbre de Carrara encastades sobre l'estructura de pedra de Montjuïc lobulada i amb una sòbria decoració floral.
Neptune, un projecte pioner al món que realitza mesuraments eòlics al mar (Maig/2013). Es tracta d'un sistema que consta de la boia eOLOS per mesurar perfils de velocitat i la direcció del vent a gran alçada sobre el nivell del mar, i de l'eina NEPTool, que proporciona prediccions del vent, els corrents marítims i l'onatge a curt i a llarg termini, amb gran resolució espacial i temporal.
El KIC InnoEnergy —empresa consorciada amb l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), el Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques de Madrid (CIEMAT), GasNatural Fenosa i d’altres entitats—, ha estat, juntament amb aquestes entitats, la Universitat de Stuttgart (SWE) i l'empresa Solucions d'Enginyeria Marítima Operacionals (SIMO), l’encarregada de desenvolupar i impulsar aquest revolucionari projecte, que permetrà reduir els costos de l'energia eòlica marina. El coneixement de les condicions meteorològiques exactes de l'emplaçament on es pretén ubicar un parc eòlic marí reduirà el risc financer de l'operació.
Casa de les Punxes o Casa Terrades és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Inscrit entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976.
La casa es va construir en 1905 per encàrrec de les germanes Terrades que volien unificar tres immobles de la seva propietat. Puig i Cadafalch va projectar un edifici d'aspecte medieval, amb elements que recorden al gòtic europeu. Una de les característiques d'aquest edifici són les seves sis torres, coronades per sengles agulles de forma cònica, cosa que li va donar el nom popular de casa de les punxes.
Per a la construcció de la façana es va utilitzar el maó. En ella poden veure's alguns plafons decoratius; un d'ells, en el que apareix Sant Jordi, té escrita la següent llegenda Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat. La decoració en pedra amb dibuixos florals de tribunes i balcons és plenament modernista. La teulada és a doble vessant.
En 1975 va ser declarada Monument Històric Nacional.
“Robert Terradas, presidente del jurado que otorgó el premio al proyecto de Clotet y Paricio de entre las más de 60 propuestas presentadas manifiesta que se ha querido valorar “los aspectos innovadores de su estructura y de las instalaciones, que facilitan diferentes distribuciones de las viviendas y hacen posible una futura distribución”
Illa de la Llum ocupa una superficie total en la zona de los jardines de Diagonal Mar de 32.490 m2 y está formada por dos torres de 17 y 25 plantas y un edificio más bajo de 4 plantas.
El proyecto fue galardonado con el premio Construmat 2007 a la Innovación Tecnológica.
La propuesta renuncia claramente a la obsesión compositiva por la esbeltez ya que las torres aprovechan la máxima ocupación en planta para favorecer la versatilidad. El exceso de edificabilidad que resultaría si las tres torres fueran iguales, se reduce y se ajusta mediante unas excavaciones intencionadas en las zonas sin vistas al mar o bien en los puntos de mayor proximidad entre las torres.”
El parc eòlic de Rubió està format per un total de 50 aerogeneradors. Inicialment, es van instal·lar un total de 33 aerogeneradors que el convertiren en el projecte eòlic més important de Catalunya. Aquests aerogeneradors eren capaços de produir energia per a 30.000 llars. La instal·lació del parc eòlic fou a la tardor de 2004, encara que va entrar en funcionament durant la primavera de 2005.
És calcula que el parc evitarà l'emissió anual de 110.000 tones de CO2, efecte depuratiu equivalent al de quasi 6 milions d'arbres en procés de fotosíntesi. Tanmateix, per a la construcció d'aquest gran parc va haver de destruir diverses zones de conreus i la fauna vegetal d'una part del terme.
El parc eòlic de Rubió produeix una font molt important d'ingressos als ajuntaments dels termes municipals afectats. Alguns pagesos els quals tenen alguns aerogeneradors al seu terreny que també reben una compensació econòmica anualment. També existeix un tercer tipus d'afectats que són aquells habitants que pateixen l'impacte visual, l'impacte auditiu i l'impacte mediambiental dels alts aerogeneradors de 80 metres però en aquest cas, no reben cap compensació ni econòmica ni de cap altre tipus.
La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provença. Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1910.
Arquitectònicament està considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. De la mateixa manera, la façana –totalment de pedra– és autoportant, és a dir, no ha de suportar càrregues de les plantes. Un altre element innovador va ser la construcció del garatge soterrat.
L'any 1984 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Actualment és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera, la qual en gestiona les diverses exposicions i activitats que s'hi fan i les visites del públic.
Es coneix com La Cara de Barcelona és una escultura de l’escultor Diego Delgado Rajado feta al 1991/92. En aquella època la ciutat estava experimentant el canvi radical en infraestructures i remodelacions urbanes per acollir els Jocs Olímpics del 1992.
“ La escultura está situada en el Paseo Colón, cerca del edificio de Correos y Telégrafos, perfectamente visible gracias a sus 15 metros de altura por 6 de ancho. La obra fue realizada con ocho piezas prefabricadas de piedra artificial, grapas de acero inoxidable y un revestimiento de cerámica que sumó 90 toneladas en total, pertenece a una serie de rostros titulada Brushstrokes (pinceladas). Está diseñada como unas grandes pinceladas que forman el rostro sobre un fondo de puntos cromáticos de rojo dispuestos en relieve y cubiertos con mosaico, como un homenaje del artista al modernismo catalán.”
Les vistes de part del port de Barcelona que s’observen des d’aquest mirador són una de les més impressionants, ja què ens permetran veure el port des de diferents punts en funció del lloc del mirador on ens situem. També hi ha una privilegiada visió de l’Hotel W Barcelona, del Monument a Colom, de l’Aeri del Port en ple funcionament, del World Trade Center i de les tres xemeneies del Paral·lel, entre molts altres llocs destacats de la ciutat.
PORT DE BARCELONA. És un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al peu de la muntanya de Montjuïc. Si bé hi ha d'altres ports a la ciutat de Barcelona, com el Port Olímpic o el Port Fòrum Sant Adrià és aquest espai gegantí comprès en el tram de costa entre la Barceloneta i la desembocadura del Llobregat que el fan un dels ports de major envergadura no només a Espanya sinó del Mediterrani. El port ha crescut moltes vegades en direcció sud, passant del port antic de la Barceloneta, per la marina situada davant de les antigues drassanes, a ocupar una gran zona d'industrial, la Zona Franca.
Els patis interiors són un dels elements més innovadors de la reforma estructural de l'edifici. L'arquitecte va comprendre que per a constituir un espai unitari atractiu a la sensibilitat humana calia suprimir els enlluernaments que podien trencar el conjunt i va decidir compensar les diferències naturals d'il·luminació entre la part alta i la baixa amb un enginyós degradat del color de la ceràmica que recobreix les parets que va del blau cobalt fins al blanc, de dalt abaix, aconseguint en un precoç procediment de condicionament cromàtic un efecte de color uniforme en contemplar-lo des de la planta baixa. Aplicant la mateixa lògica Gaudí va concebre les finestres més grans com més avall estan. A més, les 32 finestres que donen als patis interiors tenen a la seva part baixa una persiana de llibret que permet regular l'entrada d'aire fresc des dels patis sense obrir les finestres.
Laboratori Gaia. Sistemes Elèctrics d'Energia Renovable (SEER) és un centre de referència a nivell internacional pel desenvolupament d’una nova generació de xarxes elèctriques intel·ligents de distribució de potència, amb l’objectiu d’aconseguir la integració a gran escala de les fonts d’energia renovables a la xarxa elèctrica.
SEER ofereix solucions al desenvolupament de les xarxes elèctriques intel·ligents amb nous sistemes d’integració basats en fonts d’energia renovables, processadors electrònics de potència, tecnologies de la informació i les comunicacions i sistemes avançats de control.
Tanmateix, SEER compta amb l'acreditació de la Generalitat.
Palau Nacional de Montjuïc vist des de l'Avinguda de Maria Cristina. Els projectes per urbanitzar els costers de Montjuïc com a pulmó i espai d'esbarjo de Barcelona daten de principis del segle XX. Fou decisiu en aquesta orientació el fet que la muntanya fos escollida com a escenari de la gran Exposició Internacional de Barcelona de 1929 El Palau Nacional fou concebut dins aquesta planificació com a palau central de l'exposició. L'edifici és obra d'Eugenio Cendoya i Enric Catà, sota la supervisió de Pere Domènech i Roura. Presenta una façana principal simètrica, amb un cos central que sobresurt i dos laterals; el cos central està coronat per una cúpula d'estil romà, dominant tot el conjunt de la façana i s'acompanya de dues cúpules més petites als costats. Els quatre angles del gran Saló estan compostos per unes torres de planta quadrada que s'integren a la composició de la façana exterior.
El nanosatèl·lit CubeCat-1, el primer desenvolupat pel Nanosat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), acollirà el primer assaig en l'espai d'un transistor de grafè, material que ha revolucionat l'electrònica com a substitut del silici en la fabricació de components.
Es tracta d'un transistor de grafè desenvolupat pel professor Max Lemme, del Reial Institut de Tecnologia (KTH) d'Estocolm (Suècia), que va arribar a Barcelona la setmana passada, segons han explicat avui els directors del Laboratori de Càrregues Útils i Petits Satèl·lits , el Nanosat Lab, Eduard Alarcón, Adriano Camps i Juan Ramos, en la presentació del CubeCat-1.
Aquest petit satèl·lit desenvolupat en els últims set anys a la UPC serà llançat a l'espai el 2014 aprofitant un dels llançaments previstos per les agències espacials, possiblement el d'una nau Soyuz per aprovisionament de l'estació orbital, segons els directors del laboratori.
El CubeCat és un CubeSat, és a dir, un satèl·lit que mesura 10 centímetres cúbics, una mena tetrabrik, i està construït amb tecnologia que hi ha al mercat i té un ús tan quotidià com els xips o els transmissors receptors de comunicacions sense fils de els telèfons mòbils.
La Càtedra Gaudí és un centre de documentació i recerca adscrit des que es va crear a l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona que se centra en la figura de l'arquitecte català Antoni Gaudí i Cornet i el seu entorn modernista. El nostre material també abasta els arquitectes, artistes, intel·lectuals i tècnics coetanis de Gaudí, que inclou el període comprès entre el final del s. XIX i la primera meitat del XX.
Els fons de la Càtedra recullen, a més de nombroses peces i obres originals de Gaudí, el treball documental i la recerca artística i tècnica d’estudiosos i col·laboradors relatius a l’arquitecte. D'igual manera, recullen les manifestacions socials, culturals i artístiques més rellevants viscudes a la Catalunya d’aquest període, que permeten estudiar i entendre l’entorn on es van desenvolupar el pensament i l’obra de Gaudí. La Càtedra Gaudí vol ser un referent per a estudiants i investigadors interessats en la figura de Gaudí oferint-los el material documental i gràfic relacionat amb l'arquitecte que s’ha reunit al llarg de més de mig segle.
Comparteix: