Vés al contingut (premeu Retorn)

Construccions incorrectes en la llengua escrita

L'asterisc (*) significa que els elements no són admesos per la normativa (generalment castellanismes).

d’aquí* amb valor causal

  • Quan volem expressar un sentit causal, cal substituir-lo per expressions com ara per això, d’això, per aquest motiu'
D’aquí es dedueix que el resultat és fals

D’això
es dedueix que el resultat és fals.

adjuntar / adjunt, adjunta

  • En les trameses de documents als quals annexem algun altre document, sovint es fa servir el verb adjuntar per fer referència al document que s’annexa:

    Adjuntem a aquest missatge la llista de professors i professores...

  • Cal tenir en compte que aquest verb no pot fer referència a la persona a la qual s’envia la documentació.

    Us adjuntem la llista de professors i professores...

  • En aquests mateixos missatges o cartes, sovint també es fa servir l’adjectiu adjunt –a. Aquest adjectiu concorda en gènere i nombre amb el document a què fa referència.

    Us enviem adjunta la llista de professors i professores...
    Us trametem adjunts els informes sobre...
    Adjuntes al missatge us enviem les sol·licituds corresponents a...
    Adjunt us trametem el document que sol·licitàveu...

    Segons això, no són correctes construccions com ara les següents:

    Adjunt us trameto la llista de professors i professores...

  • Consulta el criteri per al castellà.

anar a + infinitiu

  • No s'utilitza amb valor de futur. Segons el cas, es pot fer servir estar a punt de + infinitiu o bé el verb en futur o en present.

Sortim, que la biblioteca va a tancar.

Diuen que la convocatòria va a publicar-se l'any vinent.

Amb aquest projecte segur que aneu a tenir èxit.


Vaig a explicar els àcids greixos
Sortim, que la biblioteca està a punt de tancar.
Sortim, que la biblioteca tanca.
Diuen que la convocatòria es publicarà l'any vinent.

Amb aquest projecte segur que tindreu èxit.
Amb aquest projecte segur que teniu èxit.

Ara explicaré els àcids greixos.

  • És correcta quan s'utilitza anar en passat per expressar una temptativa que no es compleix.

Anàvem a reunir-nos amb el degà, però s'ha posat malalt.

Anava a demanar-li els apunts quan ha entrat la professora.

 

  • També és correcta quan s'utilitza anar en el sentit propi d'aquest verb, és a dir, per expressar 'desplaçament cap a un lloc'.

Cada dia anem a esmorzar al bar de la facultat.
Vaig a comprar un llibre a l'Abacus.

arrel de* / arran de

    • La construcció castellana a raíz de equival a la construcció catalana arran de. S’ha d’evitar la traducció literal arrel de.
Arrel de l’èxit del laboratori han decidit d’ampliar-lo
Arran de l’èxit del laboratori han decidit d’ampliar-lo

de + infinitu

    • No pot expressar una condició. Cal fer servir una frase amb un si condicional, o bé amb l'estructura en cas que.
D'haver-ho sabut, hauria presentat la sol·licitud.
D'haver-hi dos guanyadors, el premi es dividiria.
Si ho hagués sabut, hauria presentat la sol·licitud.
En cas que hi hagués dos guanyadors, el premi es dividiria.

degut a*

    • No expressa causa.
La reunió s'ha hagut d'ajornar degut a l'absència del president de la comissió.


Es van publicar les actes sense el seu article degut a que no va ser a temps de lliurar-lo.
La reunió s'ha hagut d'ajornar per causa de l'absència del president de la comissió.

Es van publicar les actes sense el seu article perquè no va ser a temps de lliurar-lo.


    • Ús correcte: degut, deguda, deguts, degudes són participis que concorden amb el nom al qual acompanyen.
És un problema degut a la manca de formació.
Aquesta mancança, deguda a una mala planificació, es resoldrà aviat.

des de + nom d'una institució, una unitat...

    • El significat espacial de la preposició des o des de és "el punt de l'espai on comença a comptar-se una distància, el punt on és qui veu, sent, etc., una cosa distant".

      Segons això, no és adequat fer servir aquesta preposició per indicar que una institució, una unitat, etc. és responsable d'una acció.

      En la comissió des de l’OGSIO es presenta l’Informe d'integració del professorat amb diversitat funcional.
      Des de la Universitat es potencien unes beques que cobreixin la gratuïtat de la matrícula...

      En aquests casos, es recomana eliminar la preposició i canviar l'ordre de la frase si cal.

      L’OGSIO presenta l’Informe d'integració del professorat amb diversitat funcional en la comissió.
      La Universitat potencia unes beques que cobreixin la gratuïtat de la matrícula...

deure de*, deure* / haver de

  • Quan volem expressar obligació la forma correcta en català és haver de. Cal rebutjar les construccions deure de o deure:

    Els usuaris devien d'estar formats pels mateixos membres del grup.
    Els usuaris devien estar formats pels mateixos membres del grup.
    Els usuaris havien d'estar formats pels mateixos membres del grup.

donat que* / atès que

    • No és una locució conjuntiva sinó un participi i, per tant, no pot introduir cap oració. La locució que cal utilitzar en aquests casos és atès que, com que, ja que, per tal com, puix que.

El resultat no és vàlid donat que les condicions bàsiques no es compleixen

El resultat no és vàlid atès que les condicions bàsiques no es compleixen

doncs* amb valor causal

  • Cal evitar emprar-la amb un sentit causal equivalent a les conjuncions ja que, perquè, etc.
Resulta especialment difícil l’observació nocturna de núvols, doncs el tipus de núvol s’ha d’estimar d’acord amb la seva altura

Convé que l'aviseu, doncs farà tard a la reunió.
Resulta especialment difícil l’observació nocturna de núvols, ja que el tipus de núvol s’ha d’estimar d’acord amb la seva altura

Convé que l'aviseu, perquè farà tard a la reunió.

      • Ús correcte: doncs expressa una conseqüència o una conclusió d'allò que s'acaba de dir.
      No te'n fas càrrec? Doncs hauries de fer-ho saber al cap.
      No ha volgut venir. Deu estar enfeinada, doncs.



      en quant a* / quant a, pel que fa a...

        • Quant a és la traducció adequada de la forma castellana en cuanto a. Cal evitar la traducció literal en quant a'
      En quant a aquest exercici, el resoldrem més endavant
      Quant a (pel que fa a...) aquest exercici, el resoldrem més endavant

      estar per + infinitu

        • No es pot fer servir amb el significat 'd'estar a favor d'una cosa'. Cal recórrer a construccions com ser partidari/partidària o estar a favor.

      Tots els membres del claustre estaven per aprovar la reforma.


      Els representants del PAS estan per signar un acord amb els sindicats.

      Tots els membres del claustre eren partidaris d'aprovar la reforma.
      Tots els membres del claustre estaven a favor d'aprovar la reforma.

      Els representants del PAS són partidaris de signar un acord amb els sindicats.
      Els representants del PAS estan a favor de signar un acord amb els sindicats.

        • És correcta quan significa 'estar pendent de fer una cosa'.

      La nova versió encara està per acabar.
      Tota aquesta feina està per fer.

        • És correcta quan significa 'estar a punt'.

      El Ferran està per arribar.
      Estic per pegar-li una bufetada.

      haver-hi

        • La forma impersonal del verb haver no té plural.
      Hi han molts tipus de figures geomètriques
      Hi ha molts tipus de figures geomètriques

      necessitar de* / necessitar

      • El verb necessitar és transitiu, de manera que no l'ha d'acompanyar la preposició de:

        El procediment necessita d'una anàlisi acurada per aconseguir millorar-lo. El procediment necessita una anàlisi acurada per aconseguir millorar-lo.

      perquè / per què / per a què

        • Perquè (escrit en un sol mot) és una conjunció, causal o final.
      Li vaig deixar el llibre perquè (per tal que) el llegís

        • Per què (escrit en dos mots) és la preposició 'per' més el pronom interrogatiu o relatiu 'què'.
      Per què (per quina raó) no voleu estudiar?
      Les raons per què (per les quals) no s’han presentat a l’examen

        • Per a què és la preposició composta 'per a' més l’interrogatiu 'què'.

      Per a què (per a quina cosa) serveix el matràs d’Erlenmeyer?

      requerir de* / requerir

      • El verb requerir és transitiu, de manera que no l'ha d'acompanyar la preposició de:

        La matrícula de l'estudiantat de nou accés requereix d'una atenció més personalitzada. La matrícula de l'estudiantat de nou accés requereix una atenció més personalitzada.

      ser de + infinitiu

        • No es pot fer servir amb el significat de 'caldre' o 'haver de'. Cal utilitzar un verb conjugat o els verbs caldre i haver de + infinitiu.
      És d'esperar que el laboratori s'inauguri enguany.
      És de destacar la seva tasca investigadora.
      És d'agrair l'esforç dedicat al projecte.
      Esperem que el laboratori s'inauguri enguany.
      Cal destacar la seva tasca investigadora.
      Hem d'agrair l'esforç dedicat al projecte.

      tals com* / com ara

        • L’expressió tals com és un calc de l’expressió castellana tales como. Cal rebutjar aquesta forma i emprar les expressions catalanes com ara o com és ara.
      Els medis carstificats es donen en roques tals com (com són) les calcàries, les dolomies i els guixos
      Els medis carstificats es donen en roques com ara les calcàries, les dolomies i els guixos

      tenir que* / haver de

        • Quan volem expressar obligació la forma correcta en català és haver de. Cal rebutjar la construcció tenir que.
      Les pràctiques es tenen que presentar abans del dia de l’examen
      Les pràctiques s’han de presentar abans del dia de l’examen

      venir + gerundi

        • No es pot utilitzar per expressar durada. Cal fer servir un verb conjugat. Si es vol posar èmfasi en la idea de continuïtat, també es poden fer servir les construccions anar + gerundi i estar + gerundi.
      Aquest premi es ve atorgant des de l'any 1995.
      Ha vingut preparant l'examen els caps de setmana.
      Fa cinc mesos que es ve treballant en aquest projecte.

      Aquest premi s'atorga des de l'any 1995.
      Ha anat preparant l'examen els caps de setmana.
      Fa cinc mesos que s'està treballant en aquest projecte.
        • És correcta quan s'utilitza venir en el sentit propi d'aquest verb, és a dir, per expressar la manera de desplaçar-se cap a on es parla.

      La professora venia xiulant pel passadís.
      Els alumnes sempre vénen corrent.