Vés al contingut (premeu Retorn)

Observacions sobre lèxic

L'asterisc (*) significa que els elements no són admesos per la normativa (generalment castellanismes).

adreça / direcció

  • Podem utilitzar el mot 'direcció' per referir-nos a la trajectòria d’una cosa o una persona, però és incorrecte emprar-lo per referir-nos al domicili. En lloc seu hem d’utilitzar 'adreça'.


Empleneu el full de la preinscripció amb les vostres dades personals (nom, cognoms, adreça, etc.)
Empleneu el full de la preinscripció amb les vostres dades personals (nom, cognoms, direcció, etc.)

  • De la mateixa manera, el terme anglès 'address', que s’usa en informàtica per indicar una referència de posició en un registre, memòria, etc., d’un sistema de tractament o transmissió d’informació i que en castellà es tradueix per 'dirección', en català cal traduir-lo per 'adreça'.


El programa ha de saber l’adreça de memòria de les dades per tal de poder-hi accedir.

adsorbir / absorbir

  • Cal no confondre 'adsorbir', que és adherir els àtoms o les molècules d’un material damunt la superfície d’un altre, amb 'absorbir', que és penetrar una substància en el si d’una altra al nivell molecular.


Adsorbir un material sobre un altre
Absorbir els teixits orgànics un verí, un medicament

alçada / alçària / altura

  • Tots tres termes fan referència a la distància vertical, però els punts de referència són diferents:

    • L’'altura' és la distància vertical que hi ha d’un punt qualsevol a la superfície de la terra o qualsevol altre terme de comparació.


    L’avió vola a una gran altura

    • L’'alçària' és la dimensió d’un cos en direcció vertical. La diferència entre 'alçària' i 'alçada' és que la definició del primer és general i la del segon només té en compte els éssers vius.

      L’edifici té 20 m d’alçària
      L’alçadamitjana d’una població

amidar / mesurar / fer / medir *

  • 'Medir' és un castellanisme que cal rebutjar. La forma correcta en català és 'prendre les mides', 'amidar' o 'mesurar'.

    • 'Prendre les mides' i 'amidar' s’utilitzen només per a les mesures de longitud i necessiten un subjecte que faci l’acció (es pot dir que un paleta pren les mides d’una paret o que amida una paret, però no que la hipotenusa d’un triangle amida 3 cm).
    • 'Fer' s’utilitza sense que impliqui un subjecte que faci l’acció.

      Un costat del triangle fa 3 cm
    • 'Mesurar' s’utilitza per a les mesures de capacitat i, més rarament, per a les de longitud (tant si el verb necessita el subjecte que faci l’acció com si no el necessita):

      El paleta mesura una paret
      La hipotenusa d’un triangle mesura3 cm

amortiguar* / amortir

  • El verb correcte és 'amortir'.

capacitat / volum

  • La 'capacitat' és la quantitat màxima que pot transportar o emmagatzemar un cos.
  • El 'volum' és la grandor d’una porció limitada d’un cos.

cement / ciment

  • La semblança gràfica i de pronúncia del terme 'cement' (substància emprada per a la cementació d’un metall) amb el castellà 'cemento', sovint provoca que s’utilitzi en comptes de la forma adequada en català, 'ciment', per designar el material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu.


Cal comprar més ciment per acabar les obres
Cal comprar més cement per acabar les obres

citar / esmentar, dir

  • S’ha d’anar amb compte a no utilitzar el verb 'citar' en comptes d’'esmentar' o 'dir'. 'Citar' s’ha de reservar per als casos en què es copia un passatge d’un autor o que es pot substituir per 'posar'.


Citeu les característiques bàsiques d’aquest fenomen físic

Esmenteu (digueu) les característiques bàsiques d’aquest fenomen físic

Va citar un fragment de l’article de Frank Lloyd

 

comandament / comanament* / mando*

  • El terme correcte és 'comandament'.

Comandament a distància

Taula de comandament

compondre / composar

  • Quan volem referir-nos a l’acció de formar un tot reunint o combinant diversos elements, diverses parts o diversos ingredients, el terme correcte és 'compondre' i la forma de participi d’aquest verb és 'compost -a' i no 'composat -ada'*.

El departament és compost per dotze professors
El departament és composat per dotze professors

  • 'Composar' només vol dir "imposar arbitràriament a algú una contribució, una multa o captenir-se amb algú fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat".

  • Els verbs com ara 'recompondre' i 'descompondre' s’han de conjugar com 'compondre'.

Un element s’ha descomposat
Un element s’ha descompost

condicionat / acondicionat*

  • En català, les formes correctes són 'condicionat', 'condicionament', 'condicionant'.

Aire condicionat
Solució condicionant

creuar / encreuar

  • Cal distingir els verbs creuar i encreuar.

    • 'Creuar' vol dir "travessar d’un costat a un altre".
    • 'Encreuar' té diversos significats, entre els quals: "posar dues coses en creu" (p. ex. 'encreuar les cames', 'mots encreuats'), "acoblar individus de races diferents o espècies afins", i "intersecar-se dues coses o persones". Així doncs, hem d’optar pel verb 'encreuar' i els mots que se’n deriven.

      Encreuar dades, reacció encreuada, encreuament d’espècies

denotar amb / denotar per*

  • En l'àmbit matemàtic, el verb 'denotar' admet la preposició 'amb' per expressar el signe amb què es representa un concepte.

    Denotem amb T el temps...
    Es denota amb idX la funció...

  • En canvi, no és adequat fer servir la preposició 'per'.

    Denotem per T el temps...
    Es denota per idX la funció...

  • Vegeu la informació corresponent al castellà.

designar amb / designar per*

  • En l'àmbit matemàtic, el verb 'designar' admet la preposició 'amb' per expressar el signe amb què es representa un concepte.

    El producte cartesià es designa amb A1 × A2.
    Designem la funció f amb Im(f).

  • En canvi, no és adequat fer servir la preposició 'per'.

    El producte cartesià es designa per A1 × A2.
    Designem la funció f per Im(f).

dependent / depenent

  • 'Dependent' és un adjectiu que significa "que depèn d’algú o d’alguna cosa" (equival al castellà 'dependiente') i 'depenent' és el gerundi del verb 'dependre' i, per tant, només admet usos verbals (equival al castellà 'dependiendo').

  • En cas de dubte a l’hora d’emprar un d’aquests dos termes, es pot recórrer a la forma negativa de l’expressió per trobar-ne la forma positiva, és a dir, la forma positiva d''organisme independent' és 'organisme dependent' i no 'organisme depenent'.

Aquest servei continua depenent de la gerència
Els alumnes tindran dret a accedir a les biblioteques dependents del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

desertització / desertificació

  • La 'desertització' és el procés natural de formació de deserts.

Aquesta regió presenta indicis de desertització

 

  • La 'desertificació' és un procés induït per l’home.

La desertificació d’aquestes terres és una conseqüència de la intervenció humana

dissolució / solució

  • En química, malgrat la diferència específica entre aquests dos termes, sovint són usats com a sinònims, i es parla d’una 'dissolució' (procés pel qual una substància es dispersa en una altra) per fer referència a una 'solució' (mescla en la qual els components són distribuïts homogèniament).

Aquest líquid és emprat per portar a terme la dissolució d’un solut o diversos soluts
Aquesta solució conté, almenys, tres substàncies diferents

el·lipse / el·lipsi

  • Cal anar en compte a no fer servir 'el·lipsi', supressió d’un fragment d’un text, en comptes d’'el·lipse', corba plana.

espacial / espaial*

  • El substantiu 'espai' ha provocat que sovint es formi incorrectament 'espaial' com a adjectiu, quan la forma correcta en català és 'espacial' (relatiu o pertanyent a l’espai).

Nau espacial
Nau espaial

espessor / gruix

  • Aquest dos termes no es poden utilitzar com a sinònims, ja que tenen significats diferents: 'espessor' és la qualitat de tenir una densitat o una consistència relativament gran i 'gruix' és la tercera dimensió d’un cos.

L’espessor d’un fluid
El gruix d’un llibre

estanqueïtat* / estanquitat

  • El terme correcte en català és 'estanquitat'. L’'estanquitat' és la propietat dels aparells, recipients, dispositius, elements, etc., que han de ser estancs als líquids o als gasos, a fi que compleixin unes certes normes imposades per la reglamentació vigent.

L’estanquitat del buc d’un vaixell
L’estanqueïtat del buc d’un vaixell

farad / faraday

  • El 'farad' és la unitat de mesura de la capacitat elèctrica en el sistema MKSA i el 'faraday' (del nom de Michael Faraday) és la quantitat necessària per alliberar o dipositar electrolíticament un equivalent-gram d’electròlit.

fita / cota

  • En castellà, el terme 'cota' recull els dos significats dels termes 'cota' i 'fita' en català. És per això que moltes vegades, per influència del castellà, s’utilitza erròniament el terme 'cota' per comptes de 'fita'.

    • 'Fita' és un terme específic de matemàtiques per indicar el nombre, més petit o més gran, d’un conjunt de nombres. La 'fita inferior' i la 'fita superior' són, respectivament, els nombres més petit o més gran d’un conjunt de nombres.
    • 'Cota' s’utilitza en topografia per designar el nombre que indica l’altitud d’un punt amb relació a una superfície de referència determinada; també s’empra en dibuix tècnic per anomenar cadascuna de les xifres que indiquen les dimensions d’un objecte.

  • Cal tenir present que la confusió entre aquests termes també afecta els verbs i adjectius corresponents, és a dir, 'acotar', 'acotat -ada' i 'fitar', 'fitat-ada'.

La successió definida no és fitada superiorment
La successió definida no és acotada superiorment

fluix / flux

  • Cal no confondre 'fluix', que vol dir "vessament d’un líquid, amb 'flux', que és un moviment incessant". Ambdós termes corresponen al terme castellà 'flujo'.

Flux elèctric
Flux magnètic
Flux d’un vector

full / fulla

  • Quan ens referim a la peça de paper cal utilitzar 'full'.

Els fulls d’examen
Un full de càlcul

  • En canvi, 'fulla' fa referència a una part de l’arbre.

fullet / fulletó

  • La paraula catalana per fer referència a una obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena és 'fullet' (en castellà, 'folleto').

  • Un 'fulletó pot ser una "obra literària, succés, etc., de característiques melodramàtiques", una "telesèrie molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic" o la "part reservada per a la publicació de textos literaris en un periòdic", entre altres significats.

gaire / massa

  • 'Massa' vol dir "en excés, més que no cal". Cal evitar emprar-lo com a sinònim de 'molt'. En frases interrogatives, condicionals o negatives usarem gaire en aquest sentit.

Hi ha massa gent a la sala (en excés)
En aquesta classe no hi ha gaire alumnes
Estudies molt? - No gaire
En aquesta classe no hi ha massa alumnes (n’hi ha pocs)
Estudies molt? - No massa

gruixària / amplària

  • Aquests dos termes no es poden utilitzar com a sinònims, ja que tenen un significat diferent.

    • 'Amplària' és la distància de costat a costat d’un cos (en aquest context també es pot emprar amplada).
    • La 'gruixària' és, en canvi, la tercera dimensió d’un cos.

interface / interfície

  • És recomanable evitar els anglicismes i utilitzar els equivalents en català. En informàtica, per exemple, és millor parlar d’'interfície' (dispositiu dissenyat per facilitar la connexió entre equips diferents) que no d’'interface'.
  • Cal anar en compte de no traduir 'interface' per 'interfase', terme propi de la biologia que significa període de repòs entre dues mitosis successives.

lapse / lapsus

  • Aquests termes tenen significats diferents, tot i la tendència d’emprar el segon en tots els contextos.

    • 'Lapse' és un espai de temps transcorregut o que ha de transcórrer.
    • 'Lapsus' és un error comès involuntàriament parlant o escrivint.

major que / més gran que

  • L’adjectiu comparatiu 'major' només es fa servir en un nombre d’ocasions molt limitat, per exemple, en expressions fossilitzades com ara 'major d’edat'. És preferible però l’ús de la perífrasi 'més gran que' en detriment de la primera.


El producte escalar del vector donat per l’expressió anterior és més gran que zero
El producte escalar del vector donat per l’expressió anterior és major que zero

menor que / més petit que

  • El comparatiu 'menor' només es fa servir en un nombre d’ocasions molt limitat, per exemple, en expressions fossilitzades com ara menor d’edat. És preferible l’ús de la perífrasi 'més petit que' en detriment de la primera.


La norma d’una suma de dues funcions és igual o més petita que la suma de les normes dels sumands
La norma d’una suma de dues funcions és igual o menor que la suma de les normes dels sumands

mida / mesura

  • El terme 'mida' s’empra només per referir-se a longituds (lineal), mentre que 'mesura' s’ha aplicat, primer, a superfícies i capacitats, fins a esdevenir un concepte més genèric.


La mida d’aquesta paret és de 4 m
La mesura de la hipotenusa d’aquest triangle és de 3 cm

mitjà / medi

  • Hi ha una tendència a utilitzar 'mitjà' per fer referència als contextos en què cal fer servir 'medi', ja que mitjà, com a substantiu, designa allò que serveix per arribar a un fi:

La televisió és el mitjà de comunicació més popular

  • En canvi, 'medi' és la substància a través de la qual obra una força, és transmès un efecte:

La llum es refracta en passar d’un medi a un altre

  • O bé, l’element o substància que envolta una cosa:

L’aire és el medi en què vivim
Hi ha una tendència creixent a la preocupació pel medi ambient

mitjà / mig / intermig* / intermedi

  • Cal no confondre l’adjectiu 'mig', 'mitja', que és la meitat d’un tot, amb l’adjectiu 'mitjà', 'mitjana', que és igualment lluny dels dos extrems.

Valor mitjà, a mitjà termini, fase mitjana

Però: mig metre, mitja esfera

  • D’altra banda, cal dir 'intermedi -èdia' i no 'intermig' o 'intermitjà'.

Posició intermèdia
Nivells intermedis

mitjana / mediana

  • No s’ha de confondre 'mitjana' amb 'mediana'. La diferència entre aquests dos termes és que, mentre 'mitjana' és el valor que resulta de dividir la suma de diverses quantitats pel seu nombre, 'mediana' és un terme específic d’estadística que s’utilitza per designar la dada situada al centre d’un conjunt de dades estadístiques de més petit a més gran.

La mitjana d’edat del alumnes d’aquest curs

mitjana / promig*

  • Cal no utilitzar el castellanisme 'promig' per comptes del terme correcte en català 'mitjana'.

negligible / menyspreable

  • Quan una dada no es té en compte, direm que és una dada 'negligible', 'no menyspreable'. 'Menysprear' significa "estimar en menys del que val", i 'negligir', "no tenir en compte".

Les pèrdues en el ferro (...) són, per tant, negligibles en comparació amb les altres pèrdues
Les pèrdues en el ferro (...) són, per tant, menyspreables en comparació amb les altres pèrdues

nombre / número

  • El terme 'número' només es fa servir per designar el lloc que una persona o cosa ocupa en una sèrie numerada:

El número deu del nostre carrer
Ocupa el número dos de la llista

  • El terme 'nombre' s’ha d’utilitzar en tots els altres casos:

Un nombre enter
Un nombre decimal
El nombre dels estults és finit

nus / node

  • En català és acceptable fer la distinció entre aquests dos mots, com també l’han feta el castellà i l’anglès. 'Nus' s’aplica a conceptes com ara 'nus de carreteres', 'nus ferroviari' i per referir-se al punt on s’ajunten dues branques d’un circuit elèctric complex en forma de xarxa. En canvi, 'node' té, bàsicament, aquests quatre significats:

Els nodes de l’òrbita d’un astre (astronomia)
El node d’una vibració (física del moviment vibratori)
El node d’una corba (geometria)

  • En informàtica s’usen ambdós i són sinònims.

ona / onda

  • L’'ona' és un moviment oscil·latori en sentit ascendent i descendent i l’'onda' és la representació gràfica d’aquest moviment d’elevació i depressió.

Ones hertzianes, ones compostes, ona electromagnètica, vector d’ona

pla / planell / plànol

  • Un 'pla' és un terreny planer (cast. 'llano') o una superfície plana (cast. 'plano'), que es diferencia de 'planell' (cast. 'altiplanicie') perquè aquest mot designa un lloc pla, però elevat.

  • A més, cal recordar que 'planell' no s’ha de confondre amb 'plànol', que és la representació gràfica de la superfície d’una construcció o els detalls d’una zona de terreny (la traducció al castellà també és 'plano'), és a dir, un mapa.

El plànol de la ciutat, d’un edifici, etc.

plans d'estudi / plans d'estudis

  • 'Pla d'estudi', en singular, es refereix a una planificació que es fa una persona perquè ha d'estudiar o vol estudiar. Es tracta de l'acció d'estudiar, i per tant pertoca que estudi vagi en singular. El plural és 'plans d'estudi'.

  • El 'pla d'estudis' forma part de l'activitat diària a la Universitat. Ara la idea no és planificar-se per posar-se a estudiar, sinó un determinat pla que estableix quina formació s'ha de donar i com s'ha de donar. El plural és 'plans d'estudis'.

posada / posta

  • El terme 'posta' és incorrecte en el sentit d’acció o efecte de posar. El terme correcte corresponent és 'posada'.

Posada a punt, posada en marxa, posada en escena, posada en funcionament, etc.

precisar / ser necessari

  • Aquests dos verbs no tenen el mateix significat, tot i la tendència a confondre el primer amb el segon. 'Precisar' és determinar amb precisió, mentre que 'ser necessari' és sinònim de 'ser imprescindible'.

Es determinen quants nombres reals són necessaris per individualitzar una funció
Es determinen quants nombres reals es precisen per individualitzar una funció

procés / processament

  • Els termes 'procés' i 'processament' són molt usuals en electrònica i informàtica, i sovint s’empren indistintament, però cal diferenciar-los:

    • 'Procés' fa referència als diversos estadis d’una operació.
    • 'Processament' és l’acció de processar i per tant cal parlar de processament de dades i de processament de textos.

realitzar, efectuar / fer

  • Cal no abusar dels verbs 'realitzar' i 'efectuar' i utilitzar-ne d’altres també prou vàlids, com ara 'fer', 'portar a terme', etc.

Realitzeu un esquema
Feu un esquema

El moviment que efectua una esfera
El moviment que fa una esfera
El moviment d’una esfera

recerca / búsqueda*

  • En català, la forma correcta del substantiu és 'recerca', i no 'búsqueda', encara que el verb 'buscar' sí que és correcte.

Recerca operacional

recolzar / donar suport, ajudar

  • En castellà, el verb 'apoyar' significa tant 'recolzar' ('repenjar-se') com 'donar suport', 'ajudar', 'basar-se', etc. És per aquest motiu que en català s’acostuma a fer una traducció literal del castellà i s’utilitza, inadequadament, el verb 'recolzar' amb el segon sentit que hem apuntat.

La volta es recolza sobre els dos murs laterals
Donar suport a una iniciativa
Recolzar una iniciativa

reflectir / reflexar*

  • Cal fer atenció a no emprar el castellanisme 'reflexar'; la forma correcta en català és 'reflectir'.

Reflectir-se un raig en una superfície
Raigs reflectits
La proposta ha reflectit totes les necessitats del departament

reticle / retícul*

  • Hi ha una certa tendència a utilitzar la forma 'retícul', que és la traducció literal del terme castellà 'retículo', en comptes del terme català 'reticle'.

rodadura* / rodament

  • En català, 'rodadura' és incorrecte, per tant, cal dir 'coixinet de rodament' i no 'coixinet de rodadura'.

senyalar / assenyalar

  • Hem de distingir entre el verb 'senyalar' (fer o posar un senyal en una cosa) d’'assenyalar' (sinònim de verbs com ara 'indicar', 'fer veure', 'mostrar', 'remarcar', etc.).

El baròmetre assenyalava mal temps
Senyaleu la resposta correcta amb una creu

si escau / si s'escau

  • Si escau fa referència a "si va bé, si convé, si és procedent, si s'adiu amb les disposicions".

La junta directiva revisarà aquest informe i, si escau, l'aprovarà

  • Si s'escau fa referència a "si es produeix, si s'esdevé".

La realització d'aquest projecte, si s'escau, demanarà una gran inversió.

sofrir

  • Per analogia amb el llenguatge mèdic, al llenguatge tècnic hi ha una tendència generalitzada a utilitzar sistemàticament els verbs 'sofrir' i 'patir' i obviar-ne d’altres que es poden adequar millor al context en què es troben, com ara: 'experimentar', 'presentar', 'produir', 'tenir', etc.

  • No és el mateix 'sofrir' o 'patir' que 'experimentar'; normalment cal dir que "una matèria experimenta canvis", no que "els sofreix".

tamany* / dimensió, grandària, mida

  • El terme 'tamany' és un castellanisme que cal substituir per les solucions correctes en català, com ara 'dimensió', 'grandària', 'mida'.

La grandària d’una sala, d’una plaça, d’un vaixell...
El tamany d’una sala, d’una plaça, d’un vaixell...

targeta / tarja

  • 'Tarja' té un sentit molt específic, és una obertura practicada a la paret sobre una porta. Per al sentit més usat, quan volem referir-nos a un petit full de cartolina o plàstic que serveix per identificar-nos, cal emprar 'targeta'.

Targeta magnètica
Targeta de crèdit
Targeta de visita

  • Dins l’àrea d’informàtica també es parla de 'targeta informàtica'.

trametre / transmetre

  • Cal distingir entre 'trametre' que vol dir enviar, i 'transmetre', que significa transferir o conduir; així, doncs, són mots semblants, però no sinònims. En contextos científics i tècnics és habitual emprar 'transmetre' i 'transmissió', ja que el que es transmet no són objectes ni persones sinó ones, senyals, moviment, qualitats, etc. Per contra, 'trametre' i 'tramesa' són termes que s’empren solament per referir-se a objectes: paquets, mercaderies, cartes, etc., o bé a persones.

Trametre a algú un missatge, una carta
Transmetre dades d’un ordinador a un altre

taula / tauler / taulell

  • Cal diferenciar entre taula (cast. tabla), taulell (cast. mostrador) i tauler (cast. tablón).

Tauler d’avisos, tauler d’anuncis
Taula periòdica dels elements químics
Taula de logaritmes
Taulell d’atenció al públic

travessar / atravessar*

  • El terme correcte és 'travessar'.

trobar un valor / calcular un valor

  • La fórmula "Trobeu el valor de..." és un calc del castellà "Hállese el valor de..." La forma correcta és "Calculeu el valor de....".

Calculeu el valor de x per a y = 2x + 3±
Trobeu el valor de x per a y = 2x + 3

ultraviolat-ada / ultravioleta*

  • La forma correcta en català és 'ultraviolat -ada'.

Raigs ultraviolats

variança* / variància

  • En estadística, el terme català per indicar la dispersió d’un conjunt de dades respecte al valor central i igual al quadrat de desviació tipus és 'variància'.

verificar / satisfer

  • Cal no abusar del verb 'verificar', especialment en contextos de matemàtiques, física, etc. 'Verificar' significa "provar, confirmar que alguna cosa és certa":

Verificar una teoria

o bé "sotmetre una cosa a examen per assegurar-se que és feta exactament, que funciona bé, etc.".

Verificar un comptador

  • 'Satisfer', en canvi, és "complir les condicions".

Una solució que satisfà les condicions d’un problema.
Un valor que satisfà una equació

vistiplau / vist i plau

  • Vistiplau es fa servir dins el text i fa la funció de substantiu. S’hi pot posar al davant un article en singular o plural (el vistiplau, els vistiplaus) perquè és equivalent a altres substantius com ara conformitat o verificació.

La proposta ha rebut el vistiplau de la comissió.

  • Vist i plau es fa servir aïlladament per introduir una signatura i té la mateixa funció que una frase completa (he vist el document i em plau).

Vist i plau
La presidenta
(signatura)