Els pronoms febles: formes errònies i confusió entre pronoms

 

  • El plural del pronom li és els; lis no existeix.

Lliurarà els documents a tots els vicerectors.

Lis lliurarà els documents.



Els lliurarà els documents.


  • El pronom li no s'ha de fer servir en comptes del pronom hi quan es fa referència a éssers inanimats perquè solament pot referir-se a persones.

    Aquesta assignatura és molt interessant. No li donis més voltes i matricula-te'n.


    No s'han posat d'acord per aquest motiu; li han donat massa importància.

    Aquesta assignatura és molt interessant. No hi donis més voltes [a aquest assumpte] i matricula-te'n.

    No s'han posat d'acord per aquest motiu; hi han donat [a aquest motiu] massa importància.

       

      • Hi ha alguns verbs intransitius (porten un CI) que es fan servir incorrectament com a transitius (porten un CD) quan es fa referència a persones. A causa d'això, es fan servir els pronoms corresponents al CD (el, la, les) en lloc de fer servir els pronoms corresponents al CI (li, els).

      Escriu el teu tutor.

      Escriu-lo.


      Telefona la directora.

      Telefona-la.


      Truca les professores.

      Truca-les.


      Escriu al teu tutor.
      Escriu-li.

      Telefona a la directora.
      Telefona-li.

      Truca a les professores.
      Truca'ls.

         

        • Cal fer atenció a no fer servir el, la, els, les en comptes de en quan se substitueix un complement sense article.

        Ara no tinc cotxe i visc millor que quan el tenia.

        No té mai problemes, però jo sí que els tinc.


        Ara no tinc cotxe i visc millor que quan entenia.

        No té mai problemes, però jo sí que en tinc.

           

          • En la llengua oral no és recomanable fer servir el pronom se en comptes dels pronoms nos i vos. En la llengua escrita és una forma incorrecta.

          Trobem-se a la secretaria de l'escola.

          Aneu's-en com més aviat millor.


          Trobem-nos a la secretaria de l'escola.

          Aneu-vos-en com més aviat millor.



            • En la llengua oral s'admet que els infinitius del tipus convèncer i els imperatius del tipus digues (dir) seguits d'un pronom perdin la consonant final i el pronom es redueixi. En la llengua escrita, però, aquestes formes no són admissibles.

            Calia convènce'l que la reunió era necessària.

            Digue'm què haig de fer per matricular-me.


            Calia convèncer-loque la reunió era necessària.

            Digues-me què haig de fer per matricular-me.