Vés al contingut (premeu Retorn)

Referències bibliogràfiques dins de text

MERLÍ. Manual d'estil i recursos lingüístics. Criteris lingüístics

 

En les publicacions i en els treballs d'investigació tècnics i científics, sovint es fa referència a obres d'altres autors. El sistema més utilitzat per fer aquestes referències és el d'autor-data, que és el que fan servir les publicacions internacionals.

Et recomanem

 

Les referències d'obres d'un sol autor

  • La forma més comuna de citar l'obra d'un sol autor és esmentar el cognom de l'autor i l'any d'edició de l'obra.

    En el nostre cas treballarem amb bases de dades estratificades (Blair 1988).

    • Si el nom de l'autor ja s'esmenta dins el text, solament cal posar entre parèntesis la data d'edició de l'obra.

    Lloyd (1987) estableix que la base de dades ha de ser permissible abans i després de qualsevol modificació.

  • També s'hi pot incorporar la localització dins l'obra a què es fa referència: les pàgines, el capítol, el número de taula, etc. Aquestes informacions se separen amb comes i, tret del cas de les pàgines, es fa servir l'abreviatura corresponent.

    Per obtenir les files en temps vàlid, s'aplicaria l'operador fotogràfic en temps vàlid, i per obtenir les files en temps de transacció, l'operador fotogràfic en temps de transacció (Jensen 1993, 145).

    A la figura 2.1 en podem veure una representació gràfica, actualitzada amb els estàndards de Clifford (1992, 34, eq. 2).

    En aquest moment apareix el primer llenguatge algebraic de consultes que ofereix combinacions, seleccions i agregats temporals (Mason 1979, cap. 3, ap. 4).

  • Si es fa referència a un volum concret, es posa l'abreviatura vol. i el número de volum. Si s'especifiquen les pàgines del volum (o qualsevol altra informació), solament es posa el número de volum i les pàgines després de dos punts.

    Aquest mètode és una extensió del mètode dels esdeveniments per a la comprovació de restriccions d'integritat en bases de dades deductives (Olivé 1991, vol. 3).

    Un predicat derivat apareix només a la base de dades intensional. Qualsevol base de dades deductiva es pot definir d'aquesta manera (Bancilhom 1986, 2: 36-37).

    • Si se cita més d'un volum, aquests se separen amb una coma.

    Com és habitual, necessitem que la base de dades sigui permissible abans i després de qualsevol modificació (Salas 1995, 2: 168, 3: 119-123).

  • Si es fa referència a més d'una obra d'un mateix autor, després del cognom de l'autor es posen els anys d'edició corresponents a les diverses obres separats amb comes.

    En el nostre cas treballarem amb bases de dades estratificades (Walker 1988, 1990, 1993), és a dir, si el conjunt dels seus símbols de predicat es pot dividir en un conjunt finit de classes.

    • Si a més de l'any d'edició, se cita la localització, aquesta se separa amb una coma de l'any d'edició. L'obra següent se separa de l'anterior amb un punt i coma.

    El mètode de Plexousakis (1993, 35; 1996, 64) formula les restriccions d'integritat en un llenguatge de representació del coneixement.

  • Si es fa referència a diverses obres d'un mateix autor editades el mateix any, s'afegeix una lletra a l'any d'edició (sense espai entremig).

    A la figura 5.1 podem veure com els tretze operadors temporals d'Allen (1983a) es poden expressar en termes de punts de temps d'inici i de finalització.

  • Si en el mateix text se citen dos autors amb el mateix cognom, es diferencien amb la inicial del nom.

    Un estat de la base de dades (C.S. Jensen 1992) es correspon a la fotografia de la base de dades obtinguda de l'aplicació dels operadors fotogràfics.

     

    Les referències d'obres de diferents autors

    • Si en una mateixa citació hi ha més d'una referència, s'escriuen totes dins dels mateixos parèntesis, separades amb un punt i coma.

      Per arribar a obtenir encara més simplificacions de les regles de transició, vam estudiar la semàntica de les regles d'integritat temporals (Sistac 1994; Martín 2000).

    • Si es fa referència a diverses obres d'un dels autors, els anys d'edició se separen amb comes.

      Seguint la cronologia presentada (Snodgrass 1990, 1992, 1993; Stam 1991), emmarcarem les primeres bases de dades temporals fa milers d'anys.

    • Si a més del cognom i de l'any d'edició se citen les pàgines, o altres informacions, les diverses obres d'un mateix autor se separen amb un punt i coma, i els diversos autors se separen amb un punt.

      Un estat d'una bd-dbt (Jensen 1992, 52; 1996, fig. 4. Soon 1993, 2: 25-26) correspon a la fotografia de la base de dades definida per l'aplicació.

    Les referències d'obres de més d'un autor

    • Si una mateixa obra és responsabilitat de dos o tres autors, s'esmenta el cognom de tots. Si l'obra és de dos autors, els cognoms se separen amb la conjunció i. Si l'obra és de tres autors, el cognom del primer i el del segon se separen amb una coma, i el cognom del segon i el del tercer se separen amb la conjunció i.

      Altres aplicacions d'aquest model són en l'àrea de les bases de dades deductives (Teniente i Olivé 1992).

      El primer treball, pròpiament de l'àrea de bases de dades, apareix el 1975 (Wiederhold, Fries i Weyl 1975).

    • Si una mateixa obra és responsabilitat de més de tres autors, se cita el cognom del primer i s'hi afegeix l'abreviatura et al., en lletra rodona (et alii, 'i altres').

      Aquests quatre criteris (Doucet et al. 1997) ens ajudaran a entendre millor com poden ser les restriccions d'integritat temporals.

    • Si en un mateix text hi pot haver confusió entre grups d'autors que comencen pel mateix cognom, se cita el cognom del segon autor.

      El 1998 vam assistir a un tutorial sobre bases de dades temporals (Mayol, Sancho et al. 1998) per assentar coneixements.

      La versió del mètode (Mayol, Sistac et al. 1998) va ser implementada directament en un sistema Prolog.

       

      Les referències d'obres que s'entren pel títol

      • En el cas de les obres que a la llista de la bibliografia s'entren pel títol, a la citació en lloc del cognom de l'autor es consigna el títol abreujat de l'obra.

        Hem fet servir per a aquest estudi un dels catàlegs publicats per l'OECE al llarg d'aquells dels anys estudiats (Catalogue of courses on Nuclear Energy, 1961).