Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Recursos de redacció / Criteris lingüístics i guies / Escriptura dels nombres

Com s'escriuen els nombres

MERLÍ. Manual d'estil i recursos lingüístics. Criteris lingüístics

Els textos tècnics i científics són plens de dades numèriques. També als textos de gestió universitària es fan servir habitualment aquests elements de la llengua. Tot i que no hi ha regles estrictes per representar els nombres, és recomanable seguir uns criteris concrets per unificar-ne l'ús. Pel que fa al llenguatge científic, en molts casos la grafia és establerta per institucions internacionals.

En aquest apartat es donen unes pautes bàsiques per a un tractament coherent de l'escriptura dels nombres.

 

Xifres o lletres

  • En els textos científics, en què cal molta precisió numèrica perquè una quantitat s’ha de comptabilitzar o perquè designa una mesura o magnitud, s'escriuen amb xifres.

    Poseu en el tub d’assaig 5 gotes d’etanol.
    El vehicle té un volum de càrrega de 3,5 m3.

  • En un text general en què apareix alguna dada numèrica aïllada i la resta és lletra, els nombres que s’expressen amb tres mots o menys s'escriuen amb lletres.

    Cal escollir tres assignatures de lliure elecció.
    En aquest projecte participaran trenta-dos professors.
    A la nostra escola hi ha mil dos-cents estudiants.
    En aquesta assignatura s’han matriculat cent trenta-quatre estudiants.

    En les jornades hi va haver 635 [sis-cents trenta-cinc] assistents.

    • En el cas dels números compresos entre el vint-i-u i el vint-i-nou, la i no es compta com a mot.

  • En un text general, també s'escriuen en xifres els nombres acompanyats del símbol d'una unitat física o monetària. Si es fa servir la paraula corresponent a la unitat, la xifra es pot escriure amb lletres.

    El preu per assistir a les conferències és de 40 €.
    El parc tecnològic té un espai total de 38 ha de terreny i comparteix aquest entorn amb el campus acadèmic de Castelldefels.
    El campus disposa de deu hectàrees, ocupades per diversos centres.

Ús del guionet

  • Cal posar guionet entre la desena i la unitat, i entre la unitat i la centena.

    Per recordar-ho, podeu utilitzar la forma D-U-C (desena-unitat-centena).

    trenta-u (desena-unitat)
    dos-cents (unitat-centena)
    quatre-cents cinquanta-dos (unitat-centena desena-unitat)

  • Els nombres compresos entre el vint-i-u i el vint-i-nou, ambdós inclosos, hi afegeixen una i, que ha d’anar entre guionets.

    vint-i-quatre
    vint-i-set

 

Separació dels milers, els milions...

  • Espais

    Per marcar els milers, els milions, etc. feu servir preferentment un espai fi (thin space) o, per assegurar que la xifra no se separi al final de la línia, un espai fix (no-break space).

    Dividiu les xifres en grups de tres.

    9 000
    90 000
    900 000
    9 000 000
    9 000 000 000

    També es fan grups de tres xifres en la part decimal.

    3 468 793,543 45

    En el cas de quantitats que només contenen quatre xifres, es pot eliminar l'espai que separa el miler. En aquest cas, feu el mateix a la part decimal.

    9000
    8012,5497

    Si hi ha quantitats amb quatre xifres i altres que en tenen més, feu servir sempre l'espai de separació. 

    Dels 300 000 euros pressupostats, cal descomptar-ne 5 315 euros corresponents a...


  • Punts

    En el cas de textos en què es donin dades financeres de la Universitat, és possible fer servir un punt per separar les xifres.

    9.000
    90.000
    900.000
    9.000.000
    9.000.000.000


  • Els números de sèrie no inclouen cap mena de puntuació o espai: telèfons, documents identificatius, anys, pàgines.

    Trobareu la informació a les pàgines 1315-1240.


  • Aquest criteri segueix el que estableix la International Organization for Standardization, ISO 31-0:1992, Quantities and units - Part 0: General principles, units and symbols, revisada a Quantities and units - Part 1: General (ISO 80000-1:2009 + Cor 1:2011) (UNE-EN ISO 80000-1:2014), que es basa en el sistema internacional d'unitats (SI), adoptat per la Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).

    Vegeu també el que estableix el sistema internacional d'unitats.

    Podeu consultar al web de l'Institut d'Estudis Catalans: La simbologia i la formulació en els textos científics i Magnituds, unitats i símbols en química física.

    Podeu consultar també la Guide for the Use of the International System of Units (SI).

    La Real Academia Española (Ortografía de la lengua española) segueix aquest mateix criteri per a la llengua espanyola. 

     

    Els milions

    • Les unitats de milió s’escriuen amb lletres i amb el mot milions.

      Dos milions

    • Les desenes, les centenes o els milers de milions s’escriuen amb xifres i amb el mot milions.

      20 milions
      150 milions
      1 000 milions

    • Quan la quantitat no és rodona, s’escriu tot amb xifres o s’arrodoneix amb dècimes.

      8,5 milions
      8 500 000

      • Quan la xifra té més d'un decimal, el nombre s'escriu en xifres.

      En l'actualitat, 15 250 000 persones es beneficiarien d'aquesta tecnologia.
      En l'actualitat, 15,25 milions de persones es beneficiarien d'aquesta tecnologia.

     

    El miliard, el bilió, el 'billion'

    El miliard és un terme que designa la noció “mil milions”. Aquest concepte equival al terme nord-americà billion. Cal no confondre, doncs, billion amb el terme català bilió, que significa “un milió de milions”.

     

    Decimals

    • S’escriuen amb xifres.
    • La part entera i la decimal se separen amb una coma, sense espais.

      La longitud és de 2,5 metres.
      S'ha d'escalfar a 32,8 ºC

      • No és correcte utilitzar cap altre signe ni ometre la coma.

      La longitud és de 2'5 metres.
      La longitud és de 2.5 metres.

      S'ha d'escalfar a 32'8 ºC.
      S'ha d'escalfar a 32.8 ºC.

     

    Partitius

    • En els textos generals, els partitius (meitat, terç, mig, sisena, etc.) es poden escriure amb lletres.

      La meitat de la població
      La 1/2 de la població

      Un terç del fons monetari
      1/3 del fons monetari

      Una sisena part del professorat
      1/6 part del professorat
    • En textos tècnics (expressions matemàtiques, acompanyats d'unitats de mesura), s'escriuen amb xifres.

     

    Nombres fraccionaris

    • El numerador i el denominador se separen mitjançant una barra inclinada.
    • Els milers i els milions s'indiquen amb un espai.

      18/5
      1 850/62
      5 850 000/53

     

    Enumeracions

    • S’escriuen amb xifres si es disposen en una columna.

      Material:
      1 matràs d’Erlenmeyer
      3 provetes
      1 termòmetre
      2 embuts de decantació.

    • Si s'escriuen dins de text, es poden escriure amb lletres d'acord amb la convenció general.

      Els materials necessaris per fer l'exercici pràctic són un matràs d'Erlenmeyer, tres provetes, un termòmetre i dos embuts de decantació.

     

    Percentatges

    • Si la xifra va acompanyada del símbol (%), s’escriu amb xifres.

      El 12 % dels casos...
      El dotze per cent dels casos...

    • Entre el número i el símbol s'ha de deixar un espai.

      15 %

      • S'aconsella que l'espai sigui un espai fix, de manera que la xifra i el símbol no puguin quedar separats al final d'una línia (amb el Word: Ctrl + Maj. + espai).

    • Quan indiquem un interval de tants per cent és preferible repetir el símbol %.

      Entre el 40 % i el 50 %

     

    Indicacions horàries

    • De manera general, les hores s'escriuen amb xifres, tot i que és possible escriure-les amb lletres, si no cal una gran precisió.

      La reunió tindrà lloc a les 14.30 h.
      La reunió tindrà lloc a dos quarts de tres de la tarda.

      Cal recordar que, en català, les expressions corresponents als quarts s'escriuen de la manera següent:

      un quart de...
      dos quarts de...
      tres quarts de...



    • Les hores, els minuts i els segons s’escriuen amb xifres seguides del símbol de la unitat corresponent, deixant un espai entre el número i el símbol.

      4 h
      35 min
      15 s

    • L’hora es pot escriure de les maneres següents:

      16.30 h
      16 h 30 min (sistema internacional)
      16:30 (sistema ISO; sovint es fa servir en els programes de jornades, congressos...)


    • Quan indiquem un interval d'hores, s'aconsella repetir el símbol de l'hora.

      La reunió tindrà lloc de 9.30 h a 12.30 h.

    • Són incorrectes casos com els següents:

      4,30
      4 h 30
      4 30

     

    Magnituds físiques i monetàries

      • Les quantitats seguides d’una unitat física o monetària o bé del símbol d’aquestes unitats s’escriuen sempre amb xifres. S'ha de deixar un espai entre la xifra i la unitat.

        150 € (150 euros)

        14 km (14 quilòmetres)

    • Si s'utilitza el sistema sexagesimal per a la mesura d’angles, no s'hi ha de deixar l’espai.

      35’ (35 minuts)
      15” (15 segons)
      10° 30’ 14”

    • Els graus centígrads s’escriuen amb xifres, seguides del símbol °C. S'ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol, però no entre els dos elements que el constitueixen.

      12 °C

    • Quan s'indica un interval de temperatura és preferible repetir el símbol.

      Entre 3 °C i 12 °C

     

    Les dimensions geomètriques

      • Les dimensions geomètriques s’escriuen sempre amb xifres. S'ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol x. La unitat de mesura solament se situa al final.

        3 x 3 x 3 cm

       

      Indicacions d'ordre

      • En els índexs, les notes, els sumaris i les taules, els números d’ordre s’acostumen a alinear per la dreta, perquè el text presenti una certa uniformitat.

        8.

        Proveïment d’aigua

        9.

        Sanejament

        10.

        Conclusions

        11.

        Bibliografia

        I.

        Introducció

        II.

        Vies urbanes

        III.

        Trànsit urbà

        IV.

        Enllumenat públic

       

      Divisions o apartats

        • És opcional posar l’últim punt de les xifres de numeració d'apartats, encara que la tendència habitual és de posar-l’hi. Els punts que apareixen entre els números són, en canvi, imprescindibles.

          1. Introducció
          2. Programació bàsica amb control numèric
          2.1. Estructura del programa
          2.2. Condicions de desplaçament o funcions preparatòries G

      • És incorrecte, però, posar el punt final quan l’esmentem per fer-ne remissió dins el text.

        Ja hem vist en l’apartat 2.1 que aquesta teoria s’acomplia en tots els casos
        Ja hem vist en l’apartat 2.1. que aquesta teoria s’acomplia en tots els casos

       

      Congressos, jornades i fires

      • Per a noms oficials de congressos, jornades, festivals, fires i competicions es poden utilitzar les xifres romanes (sense marca de plural) o bé els números ordinals (segon, tercera, etc.).

        I Congrés de Xarxes d'Innovació Educativa
        Segona Jornada d'Interacció Matemàtica-Indústria
        V Jornades de Joves Investigadors en Física Atòmica i Molecular

       

      Numeració de textos legals

      • La numeració dels textos legals i normatius (decrets, lleis...) s'escriu sempre amb xifres, amb una barra inclinada entre el número de la sèrie i l'any, i sense punts ni espais de separació entre els milers i les centenes.

        Resolució 1769/2010, de 16 de juliol
        Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre

      • La numeració de publicacions oficials s'escriu sempre amb xifres i sense punts ni espais de separació entre els milers i les centenes.

        DOGC núm. 5029, de 14.12.2007
        BOE-A-2007-22293

       

      Dates

      • Es recomana escriure l'any complet.

        L’any 2011

      • L’any no ha de portar el punt del miler.

        L’any 2.003

      • Si s'elideixen algunes xifres, no s'hi ha de posar l’apòstrof per indicar-ho.

        L’any '98
        L'any '92

      • Dècades

        Si es fa servir l'expressió "els anys ...", "a la dècada dels anys..." o "a la dècada dels...", l'any s'escriu amb lletres.

        Els anys noranta, la comunitat universitària...
        A la dècada dels anys noranta, la comunitat universitària...
        A la dècada dels noranta, la comunitat universitària...

        En canvim, si es fa servir l'expressió "a la dècada de + el número de l'any", l'any s'escriu amb xifres.

        A la dècada de 1990, la comunitat universitària...

      • La indicació de la data completa (dia, mes, any) s’escriu: el dia amb xifres, el mes amb lletres i l’any amb xifres completes.

        29 de febrer de 2010

      • Si cal una forma més sintètica es pot posar tota la data amb xifres.

        D'acord amb la ISO 8601 (UNE-EN 28601:1995. Elementos de datos y formatos de intercambio. Intercambio de información. Representación de la fecha y de la hora), l'element que separa els elements de les datacions ha de ser el guionet. Tot i això, per raó de l'ús comú, també es poden utilitzar el punt o la barra inclinada.

        D'acord amb la mateixa normativa, l'any s'ha d'especificar amb les quatre xifres que hi corresponen. Tot i això, per raó de l'ús comú, també es poden utilitzar les dues últimes xifres.

        18-3-2011
        18.3.2011
        18/3/11

        És correcte, també, escriure el mes amb xifres romanes.

        24.IV.10
        24-IV-10

      • Quan el nombre que indica el dia o el mes és més petit que 10, es recomana no afegir un 0 a la xifra simple, tret que es tracti de formularis informatitzats o documentació bancària o comercial.

        6-4-2013
        9.3.13
        2/8/13

      • Si es fa referència a un període, l'any que queda en segon lloc no s'abreuja.

        El curs 2011-2012

      • Segles

        S'escriuen amb xifres romanes. Sempre que sigui possible, s'han d'escriure amb versaletes.

        El segle xix va ser època en què la indústria tèxtil...

       

      Números de telèfon

      • Si el número de telèfon es vol separar en grups, es fa servir un espai. No s'hi han de posar signes com ara guionets o punts.

        934 017 109

      • Els diversos prefixos territorials o provincials se separen del número de telèfon amb un guionet.

        010 - 34 - 934 016 186

      • L’extensió, si n’hi ha, s’escriu al final i entre parèntesis.

        936 758 016 (274)

       

      Apostrofació dels nombres

      • Els nombres que s’apostrofen quan s’escriuen amb lletres també s’apostrofen quan s’escriuen amb xifres.

        l'u l'1
        d'u d'1
        l'onze l'11
        d'onze d'11

       

      Xifres al final de línia

      • Quan una xifra queda al final d'una línia, es recomana no separar-la de l'element que l'acompanya (paraula, símbol...).

        Els materials de l'assignatura, que hauran elaborat
        3 professors del departament...
        Els materials de l'assignatura, que hauran elaborat 3
        professors
        del departament...

        Segons els resultats de l'aproximació feta amb aquest software, un
        30 % de les edificacions no compleix els requisits estàndards.
        Segons els resultats de l'aproximació feta amb aquest software, un 30
        %
        de les edificacions no compleix els requisits estàndards.

      • També es recomana no separar nombres correlatius o que formen una unitat.

        Els nous graus es començaran a impartir al centre el curs
        2012-2013.
        Els nous graus es començaran a impartir al centre el curs 2012-
        2013
        .

       

      Nombres a l'inici de frase

        • Quan un nombre inicia una frase, s'escriu amb lletres.

          Vint-i-cinc membres del PDI accediran a les activitats de formació.

        • Una altra opció és capgirar la frase.

          Set-centes vint-i-dues
          persones han estat escollides per participar en el pla pilot.

      Per participar en el pla pilot, han estat escollides 722 persones.

       

      Diferències entre 'número' i 'nombre'

      • El terme nombre és el resultat de comptar les coses que formen un agregat. En aquest sentit es pot considerar un sinònim de quantitat de.

        El nombre d’estudiants d’aquest curs
        El nombre d’assistents al congrés

        També s’utilitza per designar qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte. En l’àrea de matemàtiques, hi podem trobar molt exemples.

        els nombres
        el nombre enter
        el nombre decimal
        el nombre senar
        el nombre primer

      • El terme número té un ús més concret. És el nombre amb què una cosa és designada dins d’una sèrie o col·lecció.

        la pàgina número 4
        el número 3 del butlletí
        el DNI número 37 536 872
        el número de telèfon 934 017 109
        el seient número 21

       

      Taules de diversos tipus de numerals

      • Numerals cardinals

        zero

        0

        un, una

        1

        dos, dues

        2

        tres

        3

        quatre

        4

        cinc

        5

        sis

        6

        set

        7

        vuit

        8

        nou

        9

        deu

        10

        onze

        11

        dotze

        12

        tretze

        13

        catorze

        14

        quinze

        15

        setze

        16

        disset

        17

        divuit

        18

        dinou

        19

        vint

        20

        vint-i-un, vint-i-una

        21

        vint-i-dos, vint-i-dues

        22

        trenta

        30

        trenta-tres

        33

        quaranta

        40

        cinquanta

        50

        seixanta

        60

        setanta

        70

        vuitanta

        80

        noranta

        90

        cent

        100

        cent un, cent una

        101

        cent deu

        110

        cent vint-i-tres

        123

        cent trenta-quatre

        134

        dos-cents, dues-centes

        200

        cinc-cents, cinc-centes

        500

        mil

        1.000

        mil un, mil una

        1.001

        cinc mil deu

        5.010

        cent mil

        100 000

        un milió

        1 000 000

        deu milions

        10 000 000

        un miliard

        1 000 000 000

        un bilió

        1 000 000 000 000

        un trilió

        1 000 000 000 000 000 000


      • Numerals ordinals escrits amb xifres aràbigues

        SINGULAR

        PLURAL

        Masculí

        Femení

        Masculí

        Femení

        1r primer
        2n segon
        3r tercer
        4t quart
        5è cinquè
        6è sisè
        7è setè
        8è vuitè
        9è novè
        10è desè
        11è onzè
        12è dotzè
        13è tretzè
        14è catorzè
        15è quinzè
        16è setzè
        17è dissetè
        18è divuitè
        19è dinovè
        20è vintè
        21è vint-i-unè
        22è vint-i-dosè

        30è trentè
        40è quarantè
        50è cinquantè
        60è seixantè
        70è setantè
        80è vuitantè
        90è norantè
        100è centè

        1a primera
        2a segona
        3a tercera
        4a quarta
        5a cinquena
        6a sisena
        7a setena
        8a vuitena
        9a novena
        10a desena
        11a onzena
        12a dotzena
        13a tretzena
        14a catorzena
        15a quinzena
        16a setzena
        17a dissetena
        18a divuitena
        19a dinovena
        20a vintena
        21a vint-i-unena
        22a vint-i-dosena

        30a trentena
        40a quarantena
        50a cinquantena
        60a seixantena
        70a setantena
        80a vuitantena
        90a norantena
        100a centena

        1rs primers
        2ns segons
        3rs tercers
        4ts quarts
        5ns cinquens
        6ns sisens
        7ns setens
        8ns vuitens
        9ns novens
        10ns desens
        11ns onzens
        12ns dotzens
        13ns tretzens
        14ns catorzens
        15ns quinzens
        16ns setzens
        17ns dissetens
        18ns divuitens
        19ns dinovens
        20ns vintens
        21ns vint-i-unens
        22ns vint-i-dosens

        30ns trentens
        40ns quarantens
        50ns cinquantens
        60ns seixantens
        70ns setantens
        80ns vuitantens
        90ns norantens
        100ns centens

        1es primeres
        2es segones
        3es terceres
        4es quartes
        5es cinquenes
        6es sisenes
        7es setenes
        8es vuitenes
        9es novenes
        10es desenes
        11es onzenes
        12es dotzenes
        13es tretzenes
        14es catorzenes
        15es quizenes
        16es setzenes
        17es dissetenes
        18es divuitenes
        19es dinovenes
        20es vintenes
        21es vint-i-unenes
        22es vint-i-dosenes

        30es trentenes
        40es quarantenes
        50es cinquantenes
        60es seixantenes
        70es setantenes
        80es vuitantenes
        90es norantenes
        100es centenes


      • Numerals partitius (formes masculines en singular)

        1/2 mig / meitat

        1/12 dotzè

        1/3 terç

        1/13 tretzè

        1/4 quart

        1/14 catorzè

        1/5 cinquè

        1/15 quinzè

        1/6 sisè

        1/16 setzè

        1/7 setè

        1/17 dissetè

        1/8 vuitè

        1/18 divuitè

        1/9 novè

        1/20 vintè

        1/10 desè

        1/21 vint-i-unè

        1/11 onzè

        1/30 trentè


        Els numerals fraccionaris s’expressen lingüísticament mitjançant dos numerals: un cardinal que designa el numerador de la fracció i un ordinal que designa el denominador.

        2/8 dos vuitens
        3/4 tres quarts
        4/6 quatre sisens

      • Numerals multiplicatius

        simple

        X 1

        doble

        X 2

        triple, tripla

        X 3

        quàdruple, quàdrupla

        X 4

        quíntuple, quíntupla

        X 5

        sèxtuple, sèxtupla

        X 6

        sèptuple, sèptupla

        X 7

        òctuple, òctupla

        X 8

        nònuple, nònupla

        X 9

        dècuple, dècupla

        X 10

        cèntuple, cèntupla

        X 100

        múltiple, múltipla

        X (>2)


      • Numerals col·lectius segons la quantitat d’elements de què consta el conjunt

        monari / monàdic

        1

        binari

        2

        ternari, triàdic

        3

        quaternari

        4

        quinari

        5

        senari

        6

        septenari

        7

        octonari

        8

        novenari

        9


      • Numerals col·lectius que indiquen la quantitat d’angles que formen una figura geomètrica

        trígon, triangle

        3 costats

        tetràgon

        4 costats

        pentàgon

        5 costats

        hexàgon

        6 costats

        heptàgon

        7 costats

        octàgon, octògon

        8 costats

        decàgon

        9 costats

        dodecàgon

        12 costats

        pentadecàgon

        15 costats

        icosàgon

        20 costats


      • Numerals col·lectius que indiquen la quantitat de cares que té una figura

        diedre, díedre

        2 cares

        triedre, tríedre

        3 cares

        poliedre, políedre

        més de 3 cares

        tetraedre, tetràedre

        4 cares

        pentaedre, pentàedre

        5 cares

        hexaedre, hexàedre

        6 cares

        heptaedre, heptàedre

        7 cares

        octaedre, octàedre

        8 cares

        decaedre, decàedre

        10 cares

        dodecaedre, dodecàedre

        12 cares

        icosaedre, icosàedre

        20 cares


      • Numerals col·lectius que designen períodes d’anys

        bienni

        2 anys

        trienni

        3 anys

        quadrienni

        4 anys

        quinquenni

        5 anys

        sexenni

        6 anys

        septenni

        7 anys

        decenni

        10 anys

        tricenni

        30 anys

        centenni

        100 anys

        mil·lenni

        1 000 anys


      • Freqüència en l’ocurrència d’esdeveniments

        diari, diària

        un cop al dia

        setmanal un cop a la setmana
        bisetmanal dos cops a la setmana

        trisetmanal

        tres cops a la setmana

        desenal

        un cop cada deu dies

        quinzenal

        un cop cada quinze dies

        mensual un cop al mes
        bimensual dos cops al mes

        trimensual

        tres cops al mes

        bimestral

        un cop cada dos mesos

        trimestral

        un cop cada tres mesos

        quadrimestral

        un cop cada quatre mesos

        semestral

        un cop cada sis mesos

        plurianual

        diversos cops a l’any

        bianual / bisanual dos cops cada any
        trianual tres cops cada any

        quadrianual

        quatre cops cada any

        anual / anyal

        un cop cada any


        • Cal recordar que la paraula biennal significa que ocorre un cop cada dos anys.