Com s'escriuen els nombres

Els textos tècnics i científics són plens de dades numèriques. També als textos de gestió universitària es fan servir habitualment aquests elements de la llengua. Tot i que no hi ha regles estrictes per representar els nombres, és recomanable seguir uns criteris concrets per unificar-ne l'ús. Pel que fa al llenguatge científic, en molts casos la grafia és establerta per institucions internacionals.

En aquest apartat es donen unes pautes bàsiques per a un tractament coherent de l'escriptura dels nombres.

 

Xifres o lletres

  • En els textos científics, en què cal molta precisió numèrica perquè una quantitat s’ha de comptabilitzar o perquè designa una mesura o magnitud, s'escriuen amb xifres.

    Poseu en el tub d’assaig 5 gotes d’etanol.
    El vehicle té un volum de càrrega de 3,5 m3.

  • En un text general en què apareix alguna dada numèrica aïllada i la resta és lletra, els nombres que s’expressen amb tres mots o menys s'escriuen amb lletres.

    Cal escollir tres assignatures de lliure elecció.
    En aquest projecte participaran trenta-dos professors.
    A la nostra escola hi ha mil dos-cents estudiants.
    En aquesta assignatura s’han matriculat cent trenta-quatre estudiants.

    En les jornades hi va haver 635 [sis-cents trenta-cinc] assistents.

    • En el cas dels números compresos entre el vint-i-u i el vint-i-nou, la i no es compta com a mot.

  • En un text general, també s'escriuen en xifres els nombres acompanyats del símbol d'una unitat física o monetària. Si es fa servir la paraula corresponent a la unitat, la xifra es pot escriure amb lletres.

    El preu per assistir a les conferències és de 40 €.
    El parc tecnològic té un espai total de 38 ha de terreny i comparteix aquest entorn amb el campus acadèmic de Castelldefels.
    El campus disposa de deu hectàrees, ocupades per diversos centres.

Ús del guionet

  • Cal posar guionet entre la desena i la unitat, i entre la unitat i la centena.

    Per recordar-ho, podeu utilitzar la forma D-U-C (desena-unitat-centena).

    trenta-u (desena-unitat)
    dos-cents (unitat-centena)
    quatre-cents cinquanta-dos (unitat-centena desena-unitat)

  • Els nombres compresos entre el vint-i-u i el vint-i-nou, ambdós inclosos, hi afegeixen una i, que ha d’anar entre guionets.

    vint-i-quatre
    vint-i-set

 

Separació dels milers, els milions...

  • Espais

    Per marcar els milers, els milions, etc. feu servir preferentment un espai fi (thin space) o, per assegurar que la xifra no se separi al final de la línia, un espai fix (no-break space).

    Dividiu les xifres en grups de tres.

    9 000
    90 000
    900 000
    9 000 000
    9 000 000 000

    També es fan grups de tres xifres en la part decimal.

    3 468 793,543 45

    En el cas de quantitats que només contenen quatre xifres, es pot eliminar l'espai que separa el miler. En aquest cas, feu el mateix a la part decimal.

    9000
    8012,5497

    Si hi ha quantitats amb quatre xifres i altres que en tenen més, feu servir sempre l'espai de separació. 

    Dels 300 000 euros pressupostats, cal descomptar-ne 5 315 euros corresponents a...


  • Punts

    En el cas de textos en què es donin dades financeres de la Universitat, és possible fer servir un punt per separar les xifres.

    9.000
    90.000
    900.000
    9.000.000
    9.000.000.000


  • Els números de sèrie no inclouen cap mena de puntuació o espai: telèfons, documents identificatius, anys, pàgines.

    Trobareu la informació a les pàgines 1315-1240.


  • Aquest criteri segueix el que estableix la International Organization for Standardization, ISO 31-0:1992, Quantities and units - Part 0: General principles, units and symbols, revisada a Quantities and units - Part 1: General (ISO 80000-1:2009 + Cor 1:2011) (UNE-EN ISO 80000-1:2014), que es basa en el sistema internacional d'unitats (SI), adoptat per la Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).

    Vegeu també el que estableix el sistema internacional d'unitats (versió catalana de l'Institut d'Estudis Catalans).

    Podeu consultar al web de l'Institut d'Estudis Catalans: La simbologia i la formulació en els textos científics i Magnituds, unitats i símbols en química física.

    Podeu consultar també la Guide for the Use of the International System of Units (SI).

    La Real Academia Española (Ortografía de la lengua española) segueix aquest mateix criteri per a la llengua espanyola. 

     

    Els milions

    • Les unitats de milió s’escriuen amb lletres i amb el mot milions.

      Dos milions

    • Les desenes, les centenes o els milers de milions s’escriuen amb xifres i amb el mot milions.

      20 milions
      150 milions
      1 000 milions

    • Quan la quantitat no és rodona, s’escriu tot amb xifres o s’arrodoneix amb dècimes.

      8,5 milions
      8 500 000

      • Quan la xifra té més d'un decimal, el nombre s'escriu en xifres.

      En l'actualitat, 15 250 000 persones es beneficiarien d'aquesta tecnologia.
      En l'actualitat, 15,25 milions de persones es beneficiarien d'aquesta tecnologia.

     

    El miliard, el bilió, el 'billion'

    El miliard és un terme que designa la noció “mil milions”. Aquest concepte equival al terme nord-americà billion. Cal no confondre, doncs, billion amb el terme català bilió, que significa “un milió de milions”.

     

    Decimals

    • S’escriuen amb xifres.
    • La part entera i la decimal es poden separar amb una coma o amb un punt, sense espais.

      La longitud és de 2,5 metres.
      S'ha d'escalfar a 32,8 ºC
      Si apliquem el teorema de Pitàgores, trobarem que d = 1200.48.

      • No és correcte utilitzar cap altre signe.

      S'ha d'escalfar a 32'8 ºC.

    • Aquest criteri segueix el que estableix la International Organization for Standardization, ISO 31-0:1992, Quantities and units - Part 0: General principles, units and symbols, revisada a Quantities and units - Part 1: General (ISO 80000-1:2009 + Cor 1:2011) (UNE-EN ISO 80000-1:2014), que es basa en el sistema internacional d'unitats (SI), adoptat per la Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).

      Vegeu també el que estableix el sistema internacional d'unitats.

      Vegeu també el que estableix el sistema internacional d'unitats (versió catalana de l'Institut d'Estudis Catalans).

      Podeu consultar al web de l'Institut d'Estudis Catalans: La simbologia i la formulació en els textos científics i Magnituds, unitats i símbols en química física.

      Podeu consultar també la Guide for the Use of the International System of Units (SI).

      La Real Academia Española (Ortografía de la lengua española) segueix aquest mateix criteri per a la llengua espanyola. .

     

    Partitius

    • En els textos generals, els partitius (meitat, terç, mig, sisena, etc.) es poden escriure amb lletres.

      La meitat de la població
      La 1/2 de la població

      Un terç del fons monetari
      1/3 del fons monetari

      Una sisena part del professorat
      1/6 part del professorat
    • En textos tècnics (expressions matemàtiques, acompanyats d'unitats de mesura), s'escriuen amb xifres.

     

    Nombres fraccionaris

    • El numerador i el denominador se separen mitjançant una barra inclinada.
    • Els milers i els milions s'indiquen amb un espai.

      18/5
      1 850/62
      5 850 000/53

     

    Enumeracions

    • S’escriuen amb xifres si es disposen en una columna.

      Material:
      1 matràs d’Erlenmeyer
      3 provetes
      1 termòmetre
      2 embuts de decantació.

    • Si s'escriuen dins de text, es poden escriure amb lletres d'acord amb la convenció general.

      Els materials necessaris per fer l'exercici pràctic són un matràs d'Erlenmeyer, tres provetes, un termòmetre i dos embuts de decantació.

     

    Percentatges

    • Si la xifra va acompanyada del símbol (%), s’escriu amb xifres.

      El 12 % dels casos...
      El dotze per cent dels casos...

    • Entre el número i el símbol s'ha de deixar un espai.

      15 %

      • S'aconsella que l'espai sigui un espai fix, de manera que la xifra i el símbol no puguin quedar separats al final d'una línia (amb el Word: Ctrl + Maj. + espai).

    • Quan indiquem un interval de tants per cent és preferible repetir el símbol %.

      Entre el 40 % i el 50 %

     

    Indicacions horàries

    • De manera general, les hores s'escriuen amb xifres, tot i que és possible escriure-les amb lletres, si no cal una gran precisió.

      La reunió tindrà lloc a les 14.30 h.
      La reunió tindrà lloc a dos quarts de tres de la tarda.

      Cal recordar que, en català, les expressions corresponents als quarts s'escriuen de la manera següent:

      un quart de...
      dos quarts de...
      tres quarts de...



    • Les hores, els minuts i els segons s’escriuen amb xifres seguides del símbol de la unitat corresponent, deixant un espai entre el número i el símbol.

      4 h
      35 min
      15 s

    • L’hora es pot escriure de les maneres següents:

      16.30 h
      16 h 30 min (sistema internacional)
      16:30 (sistema ISO; sovint es fa servir en els programes de jornades, congressos...)


    • Quan indiquem un interval d'hores, s'aconsella repetir el símbol de l'hora.

      La reunió tindrà lloc de 9.30 h a 12.30 h.

    • Són incorrectes casos com els següents:

      4,30
      4 h 30
      4 30

     

    Magnituds físiques i monetàries

      • Les quantitats seguides d’una unitat física o monetària o bé del símbol d’aquestes unitats s’escriuen sempre amb xifres. S'ha de deixar un espai entre la xifra i la unitat.

        150 € (150 euros)

        14 km (14 quilòmetres)

    • Si s'utilitza el sistema sexagesimal per a la mesura d’angles, no s'hi ha de deixar l’espai.

      35’ (35 minuts)
      15” (15 segons)
      10° 30’ 14”

    • Els graus centígrads s’escriuen amb xifres, seguides del símbol °C. S'ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol, però no entre els dos elements que el constitueixen.

      12 °C

    • Quan s'indica un interval de temperatura és preferible repetir el símbol.

      Entre 3 °C i 12 °C

     

    Les dimensions geomètriques

    • Les dimensions geomètriques s’escriuen sempre amb xifres. S'ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol x. La unitat de mesura solament se situa al final.

        3 x 3 x 3 cm

       

      Les escales

      • Les escales dels dibuixos tècnics s'escriuen amb dos punts entre els nombres de la relació corresponent, sense cap separació, i amb un espai fix per separar els milers  (UNE-ISO 5455). (Vegeu més amunt Separació dels milers, els milions...)

          1:1 000
          1:10 000

         

        Indicacions d'ordre

        • En els índexs, les notes, els sumaris i les taules, els números d’ordre s’acostumen a alinear per la dreta, perquè el text presenti una certa uniformitat.

          8.

          Proveïment d’aigua

          9.

          Sanejament

          10.

          Conclusions

          11.

          Bibliografia

          I.

          Introducció

          II.

          Vies urbanes

          III.

          Trànsit urbà

          IV.

          Enllumenat públic

         

        Divisions o apartats

          • És opcional posar l’últim punt de les xifres de numeració d'apartats, encara que la tendència habitual és de posar-l’hi. Els punts que apareixen entre els números són, en canvi, imprescindibles.

            1. Introducció
            2. Programació bàsica amb control numèric
            2.1. Estructura del programa
            2.2. Condicions de desplaçament o funcions preparatòries G

        • És incorrecte, però, posar el punt final quan l’esmentem per fer-ne remissió dins el text.

          Ja hem vist en l’apartat 2.1 que aquesta teoria s’acomplia en tots els casos
          Ja hem vist en l’apartat 2.1. que aquesta teoria s’acomplia en tots els casos

         

        Congressos, jornades i fires

        • Per a noms oficials de congressos, jornades, festivals, fires i competicions es poden utilitzar les xifres romanes (sense marca de plural) o bé els números ordinals (segon, tercera, etc.).

          I Congrés de Xarxes d'Innovació Educativa
          Segona Jornada d'Interacció Matemàtica-Indústria
          V Jornades de Joves Investigadors en Física Atòmica i Molecular

         

        Numeració de textos legals

        • La numeració dels textos legals i normatius (decrets, lleis...) s'escriu sempre amb xifres, amb una barra inclinada entre el número de la sèrie i l'any, i sense punts ni espais de separació entre els milers i les centenes.

          Resolució 1769/2010, de 16 de juliol
          Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre

        • La numeració de publicacions oficials s'escriu sempre amb xifres i sense punts ni espais de separació entre els milers i les centenes.

          DOGC núm. 5029, de 14.12.2007
          BOE-A-2007-22293

         

        Dates

        • Es recomana escriure l'any complet.

          L’any 2011

        • L’any no ha de portar el punt del miler.

          L’any 2.003

        • Si s'elideixen algunes xifres, no s'hi ha de posar l’apòstrof per indicar-ho.

          L’any '98
          L'any '92

        • Dècades

          Si es fa servir l'expressió "els anys ...", "a la dècada dels anys..." o "a la dècada dels...", l'any s'escriu amb lletres.

          Els anys noranta, la comunitat universitària...
          A la dècada dels anys noranta, la comunitat universitària...
          A la dècada dels noranta, la comunitat universitària...

          En canvim, si es fa servir l'expressió "a la dècada de + el número de l'any", l'any s'escriu amb xifres.

          A la dècada de 1990, la comunitat universitària...

        • La indicació de la data completa (dia, mes, any) s’escriu: el dia amb xifres, el mes amb lletres i l’any amb xifres completes.

          29 de febrer de 2010

        • Si cal una forma més sintètica es pot posar tota la data amb xifres.

          D'acord amb la ISO 8601 (UNE-EN 28601:1995. Elementos de datos y formatos de intercambio. Intercambio de información. Representación de la fecha y de la hora), l'element que separa els elements de les datacions ha de ser el guionet. Tot i això, per raó de l'ús comú, també es poden utilitzar el punt o la barra inclinada.

          D'acord amb la mateixa normativa, l'any s'ha d'especificar amb les quatre xifres que hi corresponen. Tot i això, per raó de l'ús comú, també es poden utilitzar les dues últimes xifres.

          18-3-2011
          18.3.2011
          18/3/11

          És correcte, també, escriure el mes amb xifres romanes.

          24.IV.10
          24-IV-10

        • Quan el nombre que indica el dia o el mes és més petit que 10, es recomana no afegir un 0 a la xifra simple, tret que es tracti de formularis informatitzats o documentació bancària o comercial.

          6-4-2013
          9.3.13
          2/8/13

        • Si es fa referència a un període, l'any que queda en segon lloc no s'abreuja.

          El curs 2011-2012

        • Segles

          S'escriuen amb xifres romanes. Sempre que sigui possible, s'han d'escriure amb versaletes.

          El segle xix va ser època en què la indústria tèxtil...

         

        Números de telèfon

        • Si el número de telèfon es vol separar en grups, es fa servir un espai. No s'hi han de posar signes com ara guionets o punts.

          934 017 109

        • Els diversos prefixos territorials o provincials se separen del número de telèfon amb un guionet.

          010 - 34 - 934 016 186

        • L’extensió, si n’hi ha, s’escriu al final i entre parèntesis.

          936 758 016 (274)

         

        Apostrofació dels nombres

        • Els nombres que s’apostrofen quan s’escriuen amb lletres també s’apostrofen quan s’escriuen amb xifres.

          l'u l'1
          d'u d'1
          l'onze l'11
          d'onze d'11

         

        Xifres al final de línia

        • Quan una xifra queda al final d'una línia, es recomana no separar-la de l'element que l'acompanya (paraula, símbol...).

          Els materials de l'assignatura, que hauran elaborat
          3 professors del departament...
          Els materials de l'assignatura, que hauran elaborat 3
          professors
          del departament...

          Segons els resultats de l'aproximació feta amb aquest software, un
          30 % de les edificacions no compleix els requisits estàndards.
          Segons els resultats de l'aproximació feta amb aquest software, un 30
          %
          de les edificacions no compleix els requisits estàndards.

        • També es recomana no separar nombres correlatius o que formen una unitat.

          Els nous graus es començaran a impartir al centre el curs
          2012-2013.
          Els nous graus es començaran a impartir al centre el curs 2012-
          2013
          .

         

        Nombres a l'inici de frase

          • Quan un nombre inicia una frase, s'escriu amb lletres.

            Vint-i-cinc membres del PDI accediran a les activitats de formació.

          • Una altra opció és capgirar la frase.

            Set-centes vint-i-dues
            persones han estat escollides per participar en el pla pilot.

        Per participar en el pla pilot, han estat escollides 722 persones.

         

        Diferències entre 'número' i 'nombre'

        • El terme nombre és el resultat de comptar les coses que formen un agregat. En aquest sentit es pot considerar un sinònim de quantitat de.

          El nombre d’estudiants d’aquest curs
          El nombre d’assistents al congrés

          També s’utilitza per designar qualsevol dels ens abstractes que resulten de generalitzar aquest concepte. En l’àrea de matemàtiques, hi podem trobar molt exemples.

          els nombres
          el nombre enter
          el nombre decimal
          el nombre senar
          el nombre primer

        • El terme número té un ús més concret. És el nombre amb què una cosa és designada dins d’una sèrie o col·lecció.

          la pàgina número 4
          el número 3 del butlletí
          el DNI número 37 536 872
          el número de telèfon 934 017 109
          el seient número 21

         

        Taules de diversos tipus de numerals

        • Numerals cardinals

          zero

          0

          un, una

          1

          dos, dues

          2

          tres

          3

          quatre

          4

          cinc

          5

          sis

          6

          set

          7

          vuit

          8

          nou

          9

          deu

          10

          onze

          11

          dotze

          12

          tretze

          13

          catorze

          14

          quinze

          15

          setze

          16

          disset

          17

          divuit

          18

          dinou

          19

          vint

          20

          vint-i-un, vint-i-una

          21

          vint-i-dos, vint-i-dues

          22

          trenta

          30

          trenta-tres

          33

          quaranta

          40

          cinquanta

          50

          seixanta

          60

          setanta

          70

          vuitanta

          80

          noranta

          90

          cent

          100

          cent un, cent una

          101

          cent deu

          110

          cent vint-i-tres

          123

          cent trenta-quatre

          134

          dos-cents, dues-centes

          200

          cinc-cents, cinc-centes

          500

          mil

          1.000

          mil un, mil una

          1.001

          cinc mil deu

          5.010

          cent mil

          100 000

          un milió

          1 000 000

          deu milions

          10 000 000

          un miliard

          1 000 000 000

          un bilió

          1 000 000 000 000

          un trilió

          1 000 000 000 000 000 000


        • Numerals ordinals escrits amb xifres aràbigues

          SINGULAR

          PLURAL

          Masculí

          Femení

          Masculí

          Femení

          1r primer
          2n segon
          3r tercer
          4t quart
          5è cinquè
          6è sisè
          7è setè
          8è vuitè
          9è novè
          10è desè
          11è onzè
          12è dotzè
          13è tretzè
          14è catorzè
          15è quinzè
          16è setzè
          17è dissetè
          18è divuitè
          19è dinovè
          20è vintè
          21è vint-i-unè
          22è vint-i-dosè

          30è trentè
          40è quarantè
          50è cinquantè
          60è seixantè
          70è setantè
          80è vuitantè
          90è norantè
          100è centè

          1a primera
          2a segona
          3a tercera
          4a quarta
          5a cinquena
          6a sisena
          7a setena
          8a vuitena
          9a novena
          10a desena
          11a onzena
          12a dotzena
          13a tretzena
          14a catorzena
          15a quinzena
          16a setzena
          17a dissetena
          18a divuitena
          19a dinovena
          20a vintena
          21a vint-i-unena
          22a vint-i-dosena

          30a trentena
          40a quarantena
          50a cinquantena
          60a seixantena
          70a setantena
          80a vuitantena
          90a norantena
          100a centena

          1rs primers
          2ns segons
          3rs tercers
          4ts quarts
          5ns cinquens
          6ns sisens
          7ns setens
          8ns vuitens
          9ns novens
          10ns desens
          11ns onzens
          12ns dotzens
          13ns tretzens
          14ns catorzens
          15ns quinzens
          16ns setzens
          17ns dissetens
          18ns divuitens
          19ns dinovens
          20ns vintens
          21ns vint-i-unens
          22ns vint-i-dosens

          30ns trentens
          40ns quarantens
          50ns cinquantens
          60ns seixantens
          70ns setantens
          80ns vuitantens
          90ns norantens
          100ns centens

          1es primeres
          2es segones
          3es terceres
          4es quartes
          5es cinquenes
          6es sisenes
          7es setenes
          8es vuitenes
          9es novenes
          10es desenes
          11es onzenes
          12es dotzenes
          13es tretzenes
          14es catorzenes
          15es quizenes
          16es setzenes
          17es dissetenes
          18es divuitenes
          19es dinovenes
          20es vintenes
          21es vint-i-unenes
          22es vint-i-dosenes

          30es trentenes
          40es quarantenes
          50es cinquantenes
          60es seixantenes
          70es setantenes
          80es vuitantenes
          90es norantenes
          100es centenes


        • Numerals partitius (formes masculines en singular)

          1/2 mig / meitat

          1/12 dotzè

          1/3 terç

          1/13 tretzè

          1/4 quart

          1/14 catorzè

          1/5 cinquè

          1/15 quinzè

          1/6 sisè

          1/16 setzè

          1/7 setè

          1/17 dissetè

          1/8 vuitè

          1/18 divuitè

          1/9 novè

          1/20 vintè

          1/10 desè

          1/21 vint-i-unè

          1/11 onzè

          1/30 trentè


          Els numerals fraccionaris s’expressen lingüísticament mitjançant dos numerals: un cardinal que designa el numerador de la fracció i un ordinal que designa el denominador.

          2/8 dos vuitens
          3/4 tres quarts
          4/6 quatre sisens

        • Numerals multiplicatius

          simple

          X 1

          doble

          X 2

          triple, tripla

          X 3

          quàdruple, quàdrupla

          X 4

          quíntuple, quíntupla

          X 5

          sèxtuple, sèxtupla

          X 6

          sèptuple, sèptupla

          X 7

          òctuple, òctupla

          X 8

          nònuple, nònupla

          X 9

          dècuple, dècupla

          X 10

          cèntuple, cèntupla

          X 100

          múltiple, múltipla

          X (>2)


        • Numerals col·lectius segons la quantitat d’elements de què consta el conjunt

          monari / monàdic

          1

          binari

          2

          ternari, triàdic

          3

          quaternari

          4

          quinari

          5

          senari

          6

          septenari

          7

          octonari

          8

          novenari

          9


        • Numerals col·lectius que indiquen la quantitat d’angles que formen una figura geomètrica

          trígon, triangle

          3 costats

          tetràgon

          4 costats

          pentàgon

          5 costats

          hexàgon

          6 costats

          heptàgon

          7 costats

          octàgon, octògon

          8 costats

          decàgon

          9 costats

          dodecàgon

          12 costats

          pentadecàgon

          15 costats

          icosàgon

          20 costats


        • Numerals col·lectius que indiquen la quantitat de cares que té una figura

          diedre, díedre

          2 cares

          triedre, tríedre

          3 cares

          poliedre, políedre

          més de 3 cares

          tetraedre, tetràedre

          4 cares

          pentaedre, pentàedre

          5 cares

          hexaedre, hexàedre

          6 cares

          heptaedre, heptàedre

          7 cares

          octaedre, octàedre

          8 cares

          decaedre, decàedre

          10 cares

          dodecaedre, dodecàedre

          12 cares

          icosaedre, icosàedre

          20 cares


        • Numerals col·lectius que designen períodes d’anys

          bienni

          2 anys

          trienni

          3 anys

          quadrienni

          4 anys

          quinquenni

          5 anys

          sexenni

          6 anys

          septenni

          7 anys

          decenni

          10 anys

          tricenni

          30 anys

          centenni

          100 anys

          mil·lenni

          1 000 anys


        • Freqüència en l’ocurrència d’esdeveniments

          diari, diària

          un cop al dia

          setmanal un cop a la setmana
          bisetmanal dos cops a la setmana

          trisetmanal

          tres cops a la setmana

          desenal

          un cop cada deu dies

          quinzenal

          un cop cada quinze dies

          mensual un cop al mes
          bimensual dos cops al mes

          trimensual

          tres cops al mes

          bimestral

          un cop cada dos mesos

          trimestral

          un cop cada tres mesos

          quadrimestral

          un cop cada quatre mesos

          semestral

          un cop cada sis mesos

          plurianual

          diversos cops a l’any

          bianual / bisanual dos cops cada any
          trianual tres cops cada any

          quadrianual

          quatre cops cada any

          anual / anyal

          un cop cada any


          • Cal recordar que la paraula biennal significa que ocorre un cop cada dos anys.