Símbols

Com s'escriuen

S'escriuen amb lletra rodona i sense punts ni entremig ni al final del símbol.

Cr (crom)
MEUR (milions d'euros)
mm (mil·límetres)

Cursiva
Solament es poden escriure en cursiva quan tenen un sentit metalingüístic.

El símbol de mol és mol, escrit en lletra rodona i sense punt al final.

Cal deixar un espai entre la quantitat i el símbol. Si coincideix amb un final de línia, no es pot separar la quantitat del símbol (en els programes de tractament de textos, s'hi deixa un espai fix: Control + majúscula + espai).

6 km (quilòmetres)

Tampoc es poden separar els diversos elements que formen un símbol compost.

30.215 kWh
la fórmula de l'aigua és H₂O

Solament s’escriuen sense deixar cap espai entre el signe i la xifra que acompanyen els símbols corresponents als angles.

15° 15 graus

30′ 30 minuts

15″ 15 segons

Expressions
Si equivalen a expressions, podem utilitzar una barra entre ambdós elements.

5 m/s (cinc metres per segon)
10 km/h (deu quilòmetres per hora)

Intervals
Quan s’indica un interval és preferible repetir el símbol.

Del 5 % al 15 % de saturació
Una temperatura entre 20 °C i 30 °C

Majúscula

S'escriuen amb majúscula els símbols següents:

Els punts cardinals

N

nord

NO

nord-oest

NE

nord-est

S

sud

SE

sud-est

SO

sud-oest

O

oest

La primera lletra dels elements químics

He (heli)
Fe (ferro)
N (nitrogen)
Na (sodi)

Les unitats del sistema internacional que procedeixen d’un nom propi.

V (volt), d’Alessandro Volta
W (watt), de James Watt
Pa (pascal), de Blaise Pascal
T (tesla), de Nikola Tesla

Encara que la grafia tradicional de litre és amb minúscula (l) es recomana l’ús de la majúscula per claredat (L).

Els símbols monetaris

EUR, € (euro)
USD, $ (dòlar americà)
GBP, £ (lliura esterlina)

Els set prefixos que representen els múltiples més grans.

M (mega)
T (tera)
E (exa)
Y (yotta)
G (giga)
P (peta)
Z (zetta)

Plural

Els símbols no tenen marca de plural, perquè són invariables.

km (i no kms) quilòmetre, quilòmetres

Com es llegeixen

Els símbols es llegeixen com si el terme abreujat estigués escrit amb totes les lletres del nom.

Així, escrivim 5 m però llegim "cinc metres".

El símbol de l'euro

El símbol establert per la Comissió Europea és €.

Aquest símbol es fa servir juntament amb la resta de símbols internacionals: $ (dòlar nord-americà), ¥ (ien)...

784,02 €
100 ¥

Escriptura del símbol € amb els ordinadors

Els teclats inclouen aquest símbol. Una altra solució és la combinació de les tecles Alt Gr, e.

El codi de llenguatge HTML és €

Codi normalitzat ISO

El codi normalitzat establert per l'Organització Internacional per a l'Estandardització és EUR. S'utilitza en els actes jurídics.

Aquest símbol es fa servir juntament amb la resta de codis normalitzats: USD (dòlar nord-americà), JPY (ien)...

784,02 EUR
100 JPY

Posició del símbol i el codi

S'han de situar després de la xifra que acompanyen i separats amb un espai.

30 EUR
30 €

No s'ha de seguir el sistema anglosaxó, que els situa al davant de la xifra.

EUR 30
€30

Abreviatura de l'euro

A banda dels símbols anteriors, l'euro no té cap altra abreviació, perquè tallar la paraula no estalviaria gaire caràcters respecte de la paraula sencera.

100 euros
100 eur.

Pronúncia en català

La pronúncia s’ha d’adaptar a les diferències fonètiques derivades de la diversitat dialectal. En català central s’ha de fer una e oberta i una u final; en català occidental es pronuncia amb una e tancada i una o tancada.

[èuru]
[éuro]

Els cents o cèntims, i els céntimos

Tot i que el terme corresponent a la centèsima part de l’euro és cent, el Consell de la Unió Europea estableix que també es poden fer servir denominacions d’ús quotidià dels estats membres.

L’Institut d'Estudis Catalans recomana fer servir preferiblement el terme cèntim, tenint en compte que ja la recull el diccionari com a “moneda que val la centèsima part d’una unitat monetària”.

En castellà, la Real Academia Española estableix que la fracció de l'euro té els noms de céntimo i cent (aquest sols en l'àmbit de la Unió Europea). També fa èmfasi a no fer servir el terme centavo.

Abreviatura dels cèntims

Les abreviatures de cèntim poden ser ct. o cènt.

En castellà, l'abreviatura recollida per la Real Academia Española és cént. El plural és cts.

Escriptura amb lletres

Per expressar quantitats amb decimals es pot fer servir la preposició amb o també la conjunció i.

trenta-dos euros amb vint-i-cinc cèntims (32,25 euros)
trenta-dos euros i vint-i-cinc cèntims (32,25 euros)

En castellà s'usen les preposicions equivalents: con i y.

treinta y dos euros con veinticinco céntimos (32,25 euros)
trenta y dos euros y veinticinco céntimos (32,25 euros)
Altres usos del terme euro

Per designar amb un sol terme el conjunt d’estats membres de la Unió Europea que han adoptat la moneda única, el TERMCAT, Centre de Termonologia de Catalunya, proposa l'ús del terme zona euro.

En castellà, el terme corresponent és zona del euro, segons la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Banc d'Espanya.

Els símbols dels milers, milions i milers de milions d'euros

Els organismes internacionals estandarditzadors no han fixat cap convenció per representar els milers, els milions i els milers de milions d'euros.

Per homogeneïtzar-ne l'ús en la documentació de la UPC, es proposa utilitzar els prefixos del sistema internacional d'unitats (SI), que ja es feien servir per representar els milions de pessetes: MPTA.

Els milions

Els milions es poden representar amb el símbol M, que correspon al prefix de l'SI del factor 10⁶, mega.

10 MEUR, 10 M€ (deu milions d'euros)
Els milers

Els milers es poden representar amb el símbol k, que correspon al prefix de l'SI del factor 10³, kilo.

10 kEUR, 10 k€ (deu mil euros)

Els milers de milions

Els milers de milions es poden representar amb el símbol G, que correspon al prefix de l'SI del factor 10⁹, giga.

10 GEUR, 10 G€ (deu mil milions d'euros)

Ús restringit de l'abreujament dels milers, els milions i els milers de milions d'euros

És preferible usar de manera general la designació completa de la unitat monetària, d'acord amb la recomanació dels organismes oficials.

trenta mil euros, 30.000 euros
trenta milions d'euros, 30 milions d'euros
trenta mil milions d'euros, 30.000 milions d'euros

L'ús dels abreujaments s'ha de restringir a la documentació comptable i de gestió, que sovint conté un gran nombre de quantitats xifrades. Com que l'ús d'aquests abreujaments amb els prefixos de l'SI no està estandarditzat, es recomana especificar-ne el significat en una nota en els documents en què s'utilitzen.

Llista de símbols de física i química

Recollim les unitats del sistema internacional, amb els símbols corresponents, ordenades segons els tipus de magnituds que designen. Alhora, fem una llista final que recull tots els símbols que hem tractat ordenats alfabèticament per agilitar-ne la localització. Seguint la regla general d’apostrofació.

Sistema internacional d’unitats

Prefixos de l'SI

Factor	Prefix	Símbol
10²⁴	yotta	Y
10²¹	zetta	Z
10¹⁸	exa	E
10¹⁵	peta	P
10¹²	tera	T
10⁹	giga	G
10⁶	mega	M
10³	kilo	k
10²	hecto	h
10	deca	da
10^-1	deci	d
10^-2	centi	c
10^-3	mil·li	m
10^-6	micro	μ
10^-9	nano	n
10^-12	pico	p
10^-15	femto	f
10^-18	atto	a
10^-21	zepto	z
10^-24	yocto	y

• En electrotècnia, s’usen també els prefixos proposats per la Comissió Internacional d’Electrotècnia, no inclosos a l’SI.

Prefixos per a múltiples binaris

Factor

Prefix

Símbol

2¹⁰

kibi
Ki

2²⁰

mebi

Mi

2³⁰

gibi

Gi

2⁴⁰

tebi

Ti

2⁵⁰

pebi

Pi

2⁶⁰

exbi
Ei

2⁷⁰

zebi

Zi

2⁸⁰

yobi

Yi

Unitats SI bàsiques o fonamentals

Magnitud	Unitat	Símbol
corrent elèctric	ampere (1)	A
intensitat lluminosa	candela	cd
longitud	metre	m
massa	kilogram	kg
quantitat de substància	mol	mol
temperatura termodinàmica	kelvin	K
temps	segon	s

(1) L’ampere, el joule i el newton són unitats denominades amb un nom propi. A l’hora de pronunciar-los també es respecta la pronúncia original: [ampèr], [jul] i [níuton].

Unitats SI suplementàries

Magnitud

Unitat

Símbol

angle pla

radian

rad

angle sòlid

estereoradian

sr

Unitats SI mecàniques

Magnitud	Unitat	Símbol
superfície	metre quadrat	m²
volum	metre cúbic	m³
densitat	kilogram per metre cúbic	kg/m³
força	newton	N
pressió	pascal	Pa
energia, treball	joule	J
velocitat	metre per segon	m/s
acceleració	metre per segon quadrat	m/s²
moment d’inèrcia	kilogram-metre quadrat	kg·m²
potència	watt	W
velocitat angular	radian per segon	rad/s
acceleració angular	radian per segon quadrat	rad/s²
moment d’una força	newton-metre	N·m
freqüència	hertz	Hz
nombre d’ones	ona per metre	m^–1
viscositat cinemàtica	metre quadrat per segon	m²/s
viscositat dinàmica	pascal-segon	Pa·s
mòdul d’elasticitat	newton per metre quadrat	N/m²
tensió superficial	newton per metre	N/m

Unitats SI elèctriques

Magnitud	Unitat	Símbol
càrrega elèctrica	coulomb	C
potencial elèctric, diferència de potencial, força electromotriu	volt	V
resistència	ohm	Ω
conductància	siemens	S
capacitat	farad	F
camp elèctric	volt per metre	V/m
desplaçament elèctric	coulomb per metre quadrat	C/m²
permitivitat	farad per metre	F/m
moment elèctric	coulomb per metre	C·m
flux magnètic	weber	Wb
inductància	henry	H
inducció magnètica	tesla	T
camp magnètic	ampere per metre	A/m
permeabilitat	henry per metre	H/m
moment magnètic	ampere-metre quadrat	A·m²
força magnetomotriu	ampere	A

Unitats SI tèrmiques

Magnitud	Unitat	Símbol
calor	joule	J
capacitat calorífica	joule per kelvin	J/K
calor específica	joule per kilogram kelvin	J·kg^-1·K^-1
calor de canvi de fase	joule per kilogram	J/kg
calor molar	joule per mol kelvin	J·mol^-1·K^-1
entropia	joule per kelvin	J/K
coeficient de conductivitat	watt per metre kelvin	W·m^-1·K^-1
coeficient de transmissió	watt per metre quadrat de calor kelvin	W·m^-2·K^-1

Unitats SI fotomètriques

Magnitud

Unitat

Símbol

flux lluminós

lumen

lm

quantitat de llum

lumen-segon

lm·s

luminància

candela per metre quadrat

cd/m²

il·luminació

lux

lx

Unitats SI radiològiques

Magnitud

Unitat

Símbol

activitat

becquerel

Bq

exposició

coulomb per kilogram

C/kg

dosi absorbida

gray

Gy

dosi equivalent

Sv

Unitats que s’utilitzen conjuntament amb les SI

Magnitud	Unitat	Símbol
angle pla	grau	°
	minut	’
	segon	”
longitud	àngstrom	Å
unitat astronòmica UA	parsec	pc
superfície	centímetre (CGS)*	cm²
	àrea	a
	hectàrea	ha
	barn	b
volum	litre	l, L
massa	gram (CGS)*	g
	tona	t
	unitat de massa atòmica	u
temps	minut	min
	hora	h
	dia	d
pressió	bar	bar
	atmosfera	atm
energia	electró volt	eV
luminància	stilb (CGS)*	sb
iluminància	fot (CGS)*	ph
activitat	curie	Ci
exposició	röntgen, roentgen	R
dosi absorbida	rad	rd
càrrega elèctrica	franklin (CGS)*	Fr
inducció magnètica	gauss (CGS)*	G, Gs

* (CGS) sistema cegesimal

• Quan la unitat derivada es forma dividint una unitat per una altra es pot utilitzar la barra obliqua, la barra horitzontal o bé potències negatives.

m/s, m · s-1

• No s’ha d’introduir més d’una barra obliqua en una mateixa línia, excepte si es col·loquen els parèntesis pertinents, a fi d’evitar tota ambigüitat possible.

m · Kg · s^-3 · A^-1

Però no

m · kg / s³ / A

• Oralment, per tal de diferenciar la multiplicació de la divisió, es pot llegir en el primer cas multiplicat per o bé fer una pausa entre les dues unitats; i en el cas de la divisió, simplement per.

P · s	pascal segon pascal multiplicat per segon
V/m	volt per metre

Símbols químics

Símbol	Català	Castellà	Anglès
Ac	actini	actinio	actinium
Ag	plata	plata	silver
Al	alumini	aluminio	aluminium
Am	americi	americio	americium
Ar	argó	argón	argon
As	arsènic / arseni	arsénico	arsenic
At	àstat	astato	astatine
Au	or	oro	gold
B	bor	boro	boron
Ba	bari	bario	barium
Be	beril·li	berilio	berylium
Bh	bohri	bohrio	bohrium
Bi	bismut	bismuto	bismuth
Bk	berkeli	berkelio	berkelium
Br	brom	bromo	bromine
C	carboni	carbono	carbon
Ca	calci	calcio	calcium
Cd	cadmi	cadmio	cadmium
Ce	ceri	cerio	cerium
Cf	californi	californio	californium
Cl	clor	cloro	chlorine
Cm	curi	curio	curium
Cn	copernici	copernicio	copernicium
Co	cobalt	cobalto	cobalt
Cr	crom	cromo	chromium
Cs	cesi	cesio	caesium
Cu	coure	cobre	copper
Db	dubni	dubnio	dubnium
Ds	darmstadti	darmstadtio	darmstadtium
Dy	disprosi	disprosio	dysprosium
Er	erbi	erbio	erbium
Es	einsteini	einstenio	einsteinium
Eu	europi	europio	europium
F	fluor	flúor	fluorine
Fe	ferro	hierro	iron
Fl	flerovi	flerovio	flerovium
Fm	fermi	fermio	fermium
Fr	franci	francio	francium
Ga	gal·li	galio	gallium
Gd	gadolini	gadolinio	gadolinium
Ge	germani	germanio	germanium
H	hidrogen	hidrógeno	hydrogen
He	heli	helio	helium
Hf	hafni	hafnio	hafnium
Hg	mercuri	mercurio	mercury
Ho	holmi	holmio	holmium
Hs	hassi	hassio	hassium
I	iode	yodo	iodine
In	indi	indio	indium
Ir	iridi	iridio	iridium
K	potassi	potasio	potassium
Kr	criptó	kriptón	krypton
La	lantani / lantà	lantano	lanthanum
Li	liti	litio	lithium
Lr	lawrenci	laurencio	lawrencium
Lu	luteci	lutecio	lutetium
Lv	livermori	livermorio	livermorium
Mc	moscovi	moscovio	moscovium
Md	mendelevi	mendelevio	mendelevium
Mg	magnesi	magnesio	magnesium
Mn	manganès	manganeso	manganese
Mo	molibdè	molibdeno	molybdenum
Mt	meitneri	meitnerio	meitnerium
N	nitrogen	nitrógeno	nitrogen
Na	sodi	sodio	sodium
Nb	niobi	niobio	niobium
Nd	neodimi	neodimio	neodynium
Ne	neó	neón	neon
Nh	nihoni	nihonio	nihonium
Ni	níquel	níquel	nickel
No	nobeli	nobelio	nobelium
Np	neptuni	neptunio	neptunium
O	oxigen	oxígeno	oxygen
Og	oganessó	oganesón	oganesson
Os	osmi	osmio	osmium
P	fòsfor	fósforo	phosphorus
Pa	protoactini	protactinio	protactinium
Pb	plom	plomo	lead
Pd	pal·ladi	paladio	palladium
Pm	prometi	prometio	promethium
Po	poloni	polonio	polonium
Pr	praseodimi	praseodimio	praseodymium
Pt	platí	platino	platinum
Pu	plutoni	plutonio	plutonium
Ra	radi	radio	radium
Rb	rubidi	rubidio	rubidium
Re	reni	renio	rhenium
Rf	rutherfordi	rutherfordio	rutherfordium
Rg	roentgeni	roentgenio	roentgenium
Rh	rodi	rodio	rhodium
Rn	radó	radón	radon
Ru	ruteni	rutenio	ruthenium
S	sofre	azufre	sulfur
Sb	antimoni	antimonio	antimony
Sc	escandi	escandio	scandium
Se	seleni	selenio	selenium
Sg	seaborgi	seaborgio	seaborgium
Si	silici	silicio	silicon
Sm	samari	samario	samarium
Sn	estany	estaño	tin
Sr	estronci	estroncio	strontium
Ta	tàntal	tántalo	tantalum
Tb	terbi	terbio	terbium
Tc	tecneci	tecnecio	technetium
Te	tel·luri / tel·lur	teluro	tellurium
Th	tori	torio	thorium
Ti	titani	titanio	titanium
Tl	tal·li	talio	thallium
Tm	tuli	tulio	thulium
Ts	tennes	tenesino	tennessine
U	urani	uranio	uranium
V	vanadi	vanadio	vanadium
W	tungstè	wolframio	tungsten
Xe	xenó	xenón	xenon
Y	itri	itrio	yttrium
Yb	iterbi	iterbio	ytterbium
Zn	zinc	zinc	zinc
Zr	zirconi	zirconio	zirconium

• Eviteu errors freqüents:

lawrenci (i no laurenci)
tennes (i no tenneci)
protoactini (i no protactini)
prometi (i no promeci)

• Podeu trobar més informació en aquests recursos:

Taula periòdica en català interactiva
Noms per als elements nous: nihoni, moscovi, tennis i oganessó

Vegeu la taula periòdica en castellà i anglès:

Real Sociedad Española de Química: tabla periódica
IUPAC: Periodic table of elements

Com s'apostrofen els símbols químics

Els símbols químics i les fórmules no s’apostrofen mai, encara que el seu nom desenvolupat sí que s’apostrofi.

el He	l’heli
el Al	l’alumini
el Na	el sodi
el Al₂S₃	el sulfur d’alumini
el H₂SO₄	l’àcid sulfúric
el Cr₂(SO₀)₃	el sulfat de crom
el Na₂O	l’òxid de sodi
el HIO₄	l’àcid periòdic
la CH₃NH₂	la metilamina
la C₆H₅NH₂	l’anilina

15°	15 graus
30′	30 minuts
15″	15 segons

N	nord
NO	nord-oest
NE	nord-est
S	sud
SE	sud-est
SO	sud-oest
O	oest

Factor	Prefix	Símbol
2¹⁰	kibi	Ki
2²⁰	mebi	Mi
2³⁰	gibi	Gi
2⁴⁰	tebi	Ti
2⁵⁰	pebi	Pi
2⁶⁰	exbi	Ei
2⁷⁰	zebi	Zi
2⁸⁰	yobi	Yi