Tractament del gènere

 

Aquesta pàgina conté els Criteris per al tractament del gènere en els documents de la UPC, aprovats el 2005 pel Consell de Govern (acord 272/2005), ratificats el 2011 per la Comissió d’Igualtat d’Oportunitats i actualitzats arran del treball interuniversitari el 2014.

 

Introducció

  • El gènere gramatical en les llengües romàniques
El català, com a llengua romànica, es caracteritza pel fet que els substantius, adjectius, pronoms i articles tenen gènere gramatical. Quan els substantius es refereixen a persones s’utilitza el gènere masculí o el femení d’acord amb el sexe. Aquest fet que sembla tan obvi no passa en altres llengües, com ara l’anglès, que en general no marca gramaticalment els substantius segons que designin homes o dones.

  • L'ús del masculí com a genèric
Per fer referència a persones indeterminades, és a dir, que poden ser tant dones com homes, tradicionalment s’ha fet servir el masculí com a genèric, tal com recullen les gramàtiques. Actualment, aquest ús del masculí com a genèric es considera que oculta o minimitza la presència de les dones i en alguns contextos es percep com a discriminatori.


  • L'adequació al tipus de text
L’ús dels recursos de tractament de gènere depèn del tipus de document, tal com s’explica al llarg d’aquest document. Per exemple, l’ús de la barra inclinada per representar les formes dobles pot ser aconsellable en textos breus i esquemàtics, com ara els formularis, però no és adequat en els reglaments o els textos docents.

       

       

       

      Formes genèriques, la primera opció que cal que tinguis en compte

      L’ús de les formes genèriques s’ha de considerar com a primera opció per evitar el masculí com a genèric, perquè són el recurs que afavoreix més la llegibilitat.

      Et recomanem

       

      Formes dobles, l'última opció i sols en alguns tipus de textos 

      Les formes dobles recullen el gènere masculí i el gènere femení. Es poden utilitzar senceres o abreujades. Es recomana restringir-ne l’ús, perquè dificulten la llegibilitat. Solament són adequades per als documents en què es vol emfasitzar la referència a les dones, com ara els textos normatius, i en alguns documents administratius.

      Hi ha dos tipus de formes dobles: les senceres, que es poden coordinar amb una conjunció o es poden separar amb una barra, i les abreujades, que se separen sempre amb una barra. En un mateix document s’ha de triar una d’aquestes opcions i mantenir la coherència al llarg del text.

      Et recomanem

       

      Canvis de redacció, una bona solució que facilita la lectura del text


       

      Recorda els termes específics de la UPC!

      El Consell de Govern va aprovar la Nomenclatura multilingüe de la UPC, que recull i estandarditza les denominacions en català, castellà i anglès dels estudis de grau, màster i doctorat, les unitats bàsiques i funcionals, els òrgans de govern, els càrrecs i els tipus de professorat i personal de la nostra universitat.

      Consulta els aspectes rellevants quant a gènere de les designacions en català i castellà a la llista de termes específics de la UPC.