Vés al contingut (premeu Retorn)

Majúscules i minúscules

MERLÍ. Manual d'estil i recursos lingüístics. Criteris lingüístics

 

Introducció

L'ús de la lletra majúscula és un recurs gràfic per assignar un caràcter distintiu a un mot o un grup de mots. Així doncs, les majúscules només s’han d’utilitzar en els casos en què és necessari, atès que si se n'abusa perden aquesta funció específica.

 

D'una banda, poden destacar un mot per la seva posició en el text i d’acord amb les normes de puntuació i, d’una altra, poden fer ressaltar un mot per la seva pròpia naturalesa, segons que sigui un nom propi o un nom comú.

 

Com a norma general s’escriuen amb majúscula inicial els noms propis i els noms comuns que tenen una funció distintiva, és a dir, que funcionen com un nom propi. En canvi, s’escriuen amb minúscula els noms que tenen un valor genèric.

 

Malgrat que no es tracta d’una qüestió estrictament gramatical, sinó més aviat d’un aspecte estilístic, i que sovint els criteris que se segueixen s'adeqüen a convencions i costums propis d’institucions i professions, s’han proposat unes regles simples, coherents i prou generals amb la finalitat d’unificar l’ús d’aquest recurs.

     

    Accentuació
    Et recomanem

       

       

       

       

       

       

       

       

       

       

       

      Divisions temporals
      Et recomanem

       

      [Índex]