L'adaptació dels espais urbans mitjançant solucions basades en la naturalesa per afrontar el canvi climàtic, especialment en els entorns i patis escolars, beneficia tant els menors com el conjunt de la ciutadania. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi realitzat per experts d'universitats i centres de recerca europeus i liderat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), desenvolupat al llarg dels últims tres anys i denominat COOLSCHOOLS, un projecte transdisciplinari de recerca aplicada que vol analitzar els múltiples beneficis d'implementar solucions basades en la naturalesa per a l'adaptació climàtica.

"La renaturalització dels entorns escolars no és únicament una estratègia d'adaptació climàtica. És un imperatiu d'educació ecosocial, justícia ambiental i salut planetària", assenyala Isabel Ruiz Mallén, colíder d'aquest treball i cocoordinadora de COOLSCHOOLS, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i investigadora del grup TURBA Lab, adscrit al centre de recerca UOC-TRÀNSIC, un equip que analitza els dissenys i les transformacions urbanes des d'un punt de vista mediambiental i tecnològic, amb una perspectiva crítica i interdisciplinària.

En concret, aquest treball, publicat en la revista científica Nature Climate Change, és un comment article basat en recerca científica en el qual s'ha estudiat l'impacte transformador d'intervencions de renaturalització de patis escolars per a l'acció climàtica en escoles de Barcelona, Brussel·les, París i Rotterdam, combinant en l'avaluació aspectes de les ciències naturals, biomèdiques, socials i de l'educació. Un projecte en què han participat setze socis, entre ajuntaments europeus, universitats, centres de recerca, associacions i cooperatives socials, i organitzacions internacionals.

Els objectius d'aquest projecte són determinar com els refugis climàtics en entorns escolars poden permetre pràctiques de governança orientades a la transformació urbana que garanteixin la inclusió i el poder compartit entre els diferents agents implicats; desenvolupar i promoure el concepte de refugis climàtics basats en la naturalesa, superant el model tradicional d'espais climatitzats tancats; impulsar la transformació urbana a més escala, utilitzant les escoles com a nodes estratègics de canvi climàtic positiu, i avaluar els impactes des d'un enfocament integral, considerant justícia social, biodiversitat, salut pública, seguretat, governança inclusiva i qualitat educativa, entre d'altres.

Segons les dades de l'Observatori Europeu del Clima i la Salut de 2022, els riscos per a la salut associats a la calor s'han incrementat per al 40 % de les escoles de les ciutats a causa d'aquest efecte illa de calor. Encara més, s'estima que prop del 90 % de les escoles de primària tenen menys d'un terç dels seus serveis, àrees i infraestructures a menys de tres-cents metres d'un espai verd.

"Com assenyalen estudis previs, els entorns i patis escolars grisos, és a dir, els que estan constituïts principalment per ciment i altres materials artificials, debiliten la connexió dels nens i nenes amb la naturalesa, fet que afecta negativament la seva capacitat per actuar de manera responsable i afrontar constructivament el canvi climàtic", adverteix Francesc Baró, cocoordinador del projecte i coautor de l’article, investigador del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC i de la Vrije Universiteit Brussel (VUB).

"Sense intervencions en els entorns escolars, una proporció més elevada de la població infantil quedarà exposada a riscos creixents relacionats amb la calor extrema i la contaminació de l'aire", alerta Baró.

Transformació de la societat mitjançant la renaturalització d'espais

Després de l'estudi i anàlisi, els experts fan una crida a dissenyar entorns urbans en què prevalguin els principis de construcció d'espais compartits, àrees naturals i adaptades al clima, especialment en l'àmbit escolar.

"Transformar els entorns escolars en refugis climàtics basats en la naturalesa no tan sols promou la reducció de la temperatura i la renaturalització davant la calor extrema, sinó que també fomenta una educació de qualitat, la restauració ecològica, l'empoderament i la reconnexió amb la naturalesa, la qual cosa proporciona a la infància espais més saludables, segurs, lúdics, equitatius i preparats per al clima", expliquen els investigadors.

Segons els autors, aquest tipus d'espais ben dissenyats i adaptats al canvi climàtic són capaços de transformar diversos sectors de la societat. Encara més, també poden modificar models de pensament i les interaccions entre les persones i la seva relació amb la naturalesa.

"Construir ciutats habitables, inclusives i resilients al clima implica transformar els entorns escolars en refugis climàtics basats en la naturalesa de manera participativa, no solament perquè els nens i nenes són vulnerables, sinó perquè les seves propostes són visionàries", destaca Ruiz Mallén, que posa en valor el poder de la imaginació dels menors com a matèria primera per al futur de la societat.

"Més enllà del seu valor per a les escoles, els patis escolars basats en la naturalesa poden actuar com a catalitzadors d'una transformació urbana més àmplia. Les escoles no són entitats aïllades dels seus barris ni poblacions, sinó punts de palanca per al canvi sistèmic", incideix la investigadora de la UOC.

D'aquesta manera, amb un disseny adaptat i pensat per a la consolidació i la construcció d'espais públics oberts i accessibles, s'amplia l'àrea d'influència i el seu impacte en la societat, no tan sols en la comunitat educativa. Per exemple, aquest tipus d'espais poden potenciar les pràctiques de disseny urbà inclusiu i resilient, i inspirar el redisseny de parcs i altres infraestructures urbanes compartides. "Una estratègia que aporta nombrosos beneficis socials i ambientals als barris circumdants. Per això, els patis escolars basats en la naturalesa representen una oportunitat única per superar l'accés desigual a la naturalesa a les ciutats", argumenten els autors.

Un model de creixement actual

Així doncs, aquest treball és una crida a l'adaptació i la construcció de ciutats i entorns urbans en què es dediquin més esforços a potenciar, protegir i cuidar els espais compartits, naturals i adaptats al clima. "Aquesta premissa ha de ser un principi de disseny, no una opció secundària", reclama Ruiz Mallén.

"Com que no s'integra la naturalesa com a coeducadora, es perd l'oportunitat d'equipar la generació actual de nens i nenes amb els valors i eines necessaris per liderar ciutats sostenibles i inclusives. Es corre el risc que les noves generacions perdin la motivació per qüestionar l'statu quo i buscar solucions a les múltiples crisis globals", destaca Baró.

Per aconseguir-ho, els experts reclamen un increment del compromís per part de les autoritats que es materialitzi en uns pressupostos ambiciosos i suficients. Una inversió de futur per a la transformació i el manteniment dels patis escolars i d'altres espais en favor de la societat en general.

"El moment d'actuar és ara: abans de la pròxima onada de calor, abans que la nostra desconnexió amb la naturalesa es faci més profunda i abans que una altra generació hereti una ciutat incapaç de garantir el seu futur", conclouen els autors.

El projecte COOLSCHOOLS ha tingut un finançament de més d'1,5 milions d'euros aportats pel fons europeu Urban Transformation Capacities (JPI Urban Europe), en què participa l'Agència Estatal d'Investigació (AEI). Projecte amb referència PCI2022-132958, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea NextGenerationEU/PRTR.

Aquest projecte s'emmarca en la missió de recerca Salut digital i benestar planetari i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU següents: 4 (educació de qualitat), 9 (indústria, innovació i infraestructura) i 10 (reducció de les desigualtats).

Més informació

• Greening schools for climate-resilient, inclusive and liveable cities. Revista Nature Climate Change (2025)