La part comuna dels títols es desenvoluparà a l’inici dels estudis i constarà almenys de 60 crèdits, dels quals un mínim de 36 estan vinculats a la branca de coneixements al títol. Ara bé, el marc UPC per a les titulacions de grau estableix que en els estudis que pertanyen a una mateixa branca, per exemple, el marc de l’enginyeria tècnica industrial, el primer i segon cursos (120 ECTS) siguin comuns.

És la unitat de mesura a partir de la qual es dissenyen les titulacions en el marc de l’EEES. Es basa en el còmput del treball de l’estudiant (les hores de classe teòriques i pràctiques, l’esforç dedicat a l’estudi, a la preparació i realització d’exàmens, etc.). A la UPC, un crèdit ECTS equival a 25 hores, i excepcionalment fins a 30 hores per pràctiques externes i treball final de grau.

L’estudiant esdevé el centre del sistema, les titulacions es dissenyen en funció de les competències que l’estudiant ha d’assolir, per la qual cosa es valora el seu esforç i no només les hores de classe. L’objectiu és que adquireixi la capacitat d’avançar en el coneixement de forma autònoma, de desenvolupar el pensament creatiu i d’abordar la resolució de problemes interdisciplinaris. En el model la docència s’articula al voltant del procés d’aprenentatge de l’estudiant. Els plans d’estudis se centren en les competències i habilitats que l’estudiant ha d’assolir, per la qual cosa es valora el seu esforç i no només les hores de classe.

El conjunt de coneixements, habilitats i actituds que descriuen els resultats de l’aprenentatge d’un programa educatiu, allò que un estudiant sap o pot demostrar al final del procés educatiu.

Les competències transversals descriuen allò que un titulat o titulada és capaç de saber o fer en acabar el seu procés d’aprenentatge, amb independència de la titulació.

Les competències transversals establertes a la UPC són emprenedoria i innovació, sostenibilitat i compromís social, comunicació eficaç oral i escrita, coneixement d’una tercera llengua (preferentment l’anglès), treball en equip, aprenentatge autònom i ús solvent del recursos d’informació.

Les competències específiques descriuen allò que un titulat o titulada és capaç de fer en acabar els seus estudis i són definides per cada titulació.

Tenen com a objectius centrals l’adquisició de competències, per tant, les matèries es defineixen en funció de les competències que has d’assolir al final del procés formatiu; competències que són avaluables i s’han de reflectir en les qualificacions.

Les competències genèriques són les que no estan orientades al desenvolupament de cap funció o tasca laboral concreta, sinó que són apropiades per a la majoria de les professions i es poden aplicar a una diversitat de situacions (la comunicació, la resolució de problemes, el raonament, la capacitat de lideratge, la creativitat, la motivació, el treball en equip i especialment la capacitat d’aprendre). Les competències específiques són les pròpies d’una titulada o titulat universitari i es despleguen en tres nivells: competències instrumentals bàsiques, que tenen un caràcter essencialment científic i són comunes a tots els àmbits de coneixement; competències que fan referència als fonaments científics i tecnològics transversals a un àmbit determinat, i competències tecnològiques aplicades, que són pròpies d’una titulació.