Un total de 50 professors i professores del sistema universitari català han estat seleccionats en la nova convocatòria dels ajuts Acadèmia d’Excel·lència (abans ICREA Acadèmia), 13 dels quals són personal investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Amb una dotació econòmica de 200.000 euros per a cada projecte, el programa els permetrà intensificar la recerca durant cinc anys. 

Els investigadors i investigadores seleccionats pel programa Acadèmia d'Excel·lència 2025 són els següents:

• Mònica Aragüés Peñalba, investigadora del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA-UPC) i professora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). La seva recerca se centra en l’operació i la planificació de xarxes elèctriques amb alta penetració de generació renovable. En els pròxims anys, continuarà explorant com l’aplicació de tècniques d’aprenentatge automàtic pot extreure valor de les dades provinents de comptadors i sensors intel·ligents. Paral·lelament, desenvoluparà eines basades en optimització i aprenentatge automàtic per facilitar l’operació eficient i la integració òptima dels grans centres de dades en el sistema elèctric. Finalment, també investigarà com la computació quàntica pot aportar solucions a problemes de sistemes elèctrics que no poden ser tractats a través de la computació clàssica.
  
  
• Mònica Ardanuy Raso, investigadora del grup de recerca en Tecnologia Tèxtil (TECTEX) i professora de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). La distinció Acadèma Excel·lència permetrà a la investigadora intensificar l’esforç de recerca per contribuir a resoldre reptes associats al reciclatge de materials tèxtils i al desenvolupament de tèxtils avançats. En el camp del reciclatge, se centrarà a optimitzar la recuperació de fibres d'alta qualitat a partir de residus tèxtils mitjançant processos sostenibles. Pel que fa al desenvolupament de materials avançats, la recerca es focalitzarà en solucions que aportin funcionalitat al mateix temps que mantenen les propietats tèxtils.
  
  
• Marino Arroyo Balaguer, investigador del grup de recerca en Mètodes Numèrics en Ciències Aplicades i Enginyeria (LACÀN) i de l'Institut de Matemàtiques de la UPC, i vinculat a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB). Mitjançant models teòrics i computacionals, el professor Arroyo preveu abordar reptes de la mecanobiologia dels teixits vius, per exemple, com es regula l’homeòstasi de teixits de renovació ràpida com l’epiteli intestinal, quins processos mecànics expliquen la invasió tumoral o com canvien de forma les làmines cel·lulars en 3D. En paral·lel, investigarà què es pot aprendre de la natura per crear nous materials d’enginyeria, biohíbrids o inerts, amb capacitat de canvi de forma.
  
  
• Michele Chiumenti, investigador del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB). La seva activitat de recerca se centra en els mètodes computacionals en ciències aplicades i enginyeria. Estudia mètodes d'elements finits en mecànica computacional no lineal i problemes acoblats; simulació numèrica de processos industrials de conformació de metalls com ara fosa, soldadura, deposició de metalls, conformació de xapa metàl·lica i forja, i simulació numèrica de processos de conservació d'aliments, entre altres.
  
  
• Josep Maria Font Llagunes, investigador del grup de recerca en Tecnologies de la Salut (TecSalut) i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). El seu projecte té com a objectiu obtenir una nova generació de teràpies de rehabilitació motora personalitzades per a pacients neurològics. Això s'aconseguirà mitjançant la integració de la simulació biomecànica en temps real amb tecnologies wearable —sensors intel·ligents i exoesquelets robòtics—. Investigarà algorismes de control adaptatiu per a exoesquelets que assisteixin la marxa segons les necessitats del pacient en cada moment, així com sistemes de sensors portables per a l’avaluació motora durant la vida quotidiana. El projecte també inclou una estratègia de formació integral de doctorands i doctorandes, i de col·laboració internacional a través d'aliances amb centres clínics i de recerca d’arreu del món.
  
  
• José Antonio Jiménez Quintana, investigador del Laboratori d'Enginyeria Marítima (LIM) i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB). El pla de recerca del professor Jiménez durant els pròxims cinc anys abordarà les amenaces derivades de l'augment del nivell del mar, l'alteració dels patrons de tempestes i les inundacions compostes utilitzant el litoral català com a banc de proves clau. El projecte desenvoluparà marcs interdisciplinaris d'avaluació de riscos multiamenaça mitjançant la integració de processos físics dinàmics amb factors socioeconòmics per reduir les bretxes persistents entre les projeccions climàtiques complexes i les estratègies d'adaptació específiques per a cada territori.
  
  
• Lluís Jofre Cruanyes, investigador del Grup de Recerca en Ciència i Enginyeria de Fluids (GReCEF) i del Centre de Recerca de l'Hidrogen de la UPC (CER-H2), i vinculat a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE). A través de la distinció Acadèmia d'Excel·lència, el Multiscale Fluid Mechanics Lab, liderat pel professor Lluís Jofre, desplegarà una estratègia de recerca basada a desxifrar la física de fluxos turbulents complexos i desenvolupar bessons digitals per a la predicció en temps real. L'execució del programa combinarà simulació d'alta fidelitat i experimentació per atacar tres reptes tecnològics clau: el disseny de micropropulsors espacials amb fluids supercrítics, la diagnosi aerodinàmica de vehicles mitjançant sensors dispersos i la detecció remota de microplàstics oceànics amb intel·ligència artificial.
  
  
• Jordi Llorca Piqué, investigador del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona (CCEM) i del Centre de Recerca de l'Hidrogen de la UPC (CER-H2), i professor vinculat a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE). El projecte de recerca liderat per Jordi Llorca impulsa una nova generació de catalitzadors desenvolupats mitjançant tècniques mecanoquímiques, un enfocament innovador que permet crear centres actius completament nous, amb una reactivitat extraordinària que obre la porta a processos químics més eficients i sostenibles. Aquests nous catalitzadors es posaran a prova en tres grans reptes científics i tecnològics: la producció d’hidrogen, la reducció del diòxid de carboni i l’eliminació de contaminants atmosfèrics. Un projecte amb potencial per contribuir de manera decisiva a un futur energètic més net i sostenible.
  
  
• Pol Marcel Lloveras Muntané, investigador del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona (CCEM) i del Grup de Caracterització de Materials (GCM), i vinculat a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE). Pol Lloveras pretén desenvolupar i optimitzar materials sòlids híbrids orgànics-inorgànics amb transicions de fase molt energètiques per emmagatzemar calor sobrant d’origen industrial o de generació renovable, amb l’objectiu de millorar l’eficiència dels processos i de la gestió de l’energia. El caràcter sòlid dels materials minimitza fuites i permet morfologies optimitzades per a l’intercanvi de calor.
  
  
• Jordi Martorell Pena, investigador del Departament de Física i professor de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC). En un moment en què diferents tipus de tecnologies fotovoltaiques ja són a prop del seu límit teòric d'eficiència, el projecte de Jordi Martorell proposa una nova via per superar aquestes limitacions. La idea és reduir les pèrdues de Boltzmann en les cèl·lules solars limitant de manera efectiva l’emissió de fotons. Per aconseguir-ho, es faran servir estructures nanofotòniques tridimensionals desordenades, dissenyades mitjançant xarxes neuronals.

• Romualdo Pastor Satorras, investigador del Condensed, Complex and Quantum Matter Group (CCQM) i professor de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB). En el seu projecte, investiga com els grups —des de col·lectius animals fins a societats humanes— arriben a decisions compartides mitjançant interaccions locals i comunicació en xarxa. Per això, es combina modelització teòrica, anàlisi de dades i experiments controlats per comprendre els principis que impulsen la coordinació, el lideratge, la polarització i la difusió d’opinions o comportaments. Enllaçant el moviment col·lectiu, la presa de decisions socials, els models de contagi i les estructures de xarxa complexes, l'investigador construirà un marc integrat per entendre la intel·ligència col·lectiva descentralitzada.
  
  
• Eduardo Prieto Araujo, investigador del Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA-UPC) i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). El projecte que desenvolupa se centra a desenvolupar eines per analitzar, dissenyar, operar i controlar les xarxes elèctriques modernes, dominades per electrònica de potència, amb l’objectiu de descarbonitzar-les d’una manera ràpida, eficient i segura. Aquestes eines donaren resposta als reptes derivats de la transformació que està experimentant el sistema elèctric tradicional a tots els nivells, impulsada pel desplegament massiu de les energies renovables, els sistemes d’emmagatzematge, els vehicles elèctrics, les aplicacions d’hidrogen i les infraestructures HVDC/FACTS, conjuntament amb l’abandonament progressiu de la generació convencional, d’origen fòssil. 
  
  
• Luis Domingo Velasco Esteban, investigador del Grup de Comunicacions Òptiques (GCO) i del Centre de Comunicacions Avançades de Banda Ampla (CCABA), i vinculat a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB). Amb aquest ajut, treballarà en arquitectures de núvol per a telecomunicacions capaces de proporcionar serveis amb rendiment de centenars de Gigabits per segon, com els d'aprenentatge federat i d'intel·ligència artificial generativa. També estudiarà altres serveis que requereixen retards d’extrem a extrem de centenars de microsegons i una disponibilitat de 7,9 segons, com en les aplicacions industrials i la robòtica.