L’exposició commemorativa ‘Pedagogies transhistòriques’, organitzada per l'ETSAB i el Centre Obert d'Arquitectura a l’Espai Picasso del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a Barcelona, està comissariada pels professors Enric Granell i Carolina Garcia, sotsdirectors de l'ETSAB de la Universitat Politècncia de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), i Andrea Palomino, i es podrà visitar fins al 21 de setembre. Està concebuda com una constel·lació de nou unitats temàtiques i quatre vitrines històriques, que “mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers”, explica Enric Granell, professor de l’ETSAB. "Proposa un viatge per un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles", afegeix Granell.

La mostra discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i estudiants, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’Arxiu ETSAB · Càtedra Gaudí des del segle XVIII a l’actualitat: la col·lecció de mapes d’agrimensors (1751-1904), els exercicis de la primera classe d'arquitectura creada per Antoni Celles l'any 1817 a l'Escola Gratuïta de Nobles Arts i Oficis a la Llotja, o els projectes que constitueixen el llegat viu dels mestres d'obres (1850-1871). S’inclouen documents originals de grans noms de l’arquitectura (Gaudí, Miralles, Jujol o Moneo, entre molts d’altres), projectes de final de carrera, plànols inèdits, dibuixos a mà, maquetes, fotografies, reproduccions artístiques, plaques de vidre, llibres, revistes i publicacions de l’Escola que van marcar època. Cada peça actua com un “símptoma” del seu temps, en paraules del professor Enric Granell.

Així, destaquen els dibuixos de revàlida d’Antoni Gaudí sobre el Paranimf de la Universitat de Barcelona (1878) o la porta i la tanca del xalet Graner a Sarrià del mateix arquitecte; el projecte de Josep Maria Jujol per a un establiment termal (1906), ple de simbolisme i lirisme gràfic; les excursions pedagògiques de Lluís Domènech i Montaner i Elies Rogent a monument medievals, que combinaven estudi, dibuix i fotografia; dibuixos de Josep Maria Jujol, o l’aixecament complet de La Rambla del professor Santiago Roquetas. Entre altres peces de l'exposició, també destaquen alguns dels projectes fets per l’arquitecte Esteve Terradas el 1949; el projecte no construït d’Antoni Puig Giralt per a l’estació internacional de Portbou del 1917; la polèmica reforma d’una casa al barri de la Clota de Barcelona, projecte final de carrera d’Enric Miralles i Macià Codinachs, o el projecte d’Exposició Universal per a Barcelona de José Ros Ros del curs 1907-1908.

També inclou fotografies d’arquitectes com Hans Hollein, Josep Lluís Sert, Alvaro Siza, James Stirling, Rafael Moneo, Nuno Portas i Manuel de Solà-Morales, Josep Antoni Coderch i Oriol Bohigas, així com de la performance de Carles Santos durant la inauguració de l’ampliació de l’ETSAB el 1985.

La mostra convida a veure l‘ETSAB com un ecosistema on han confluït tradicions clàssiques, ruptures modernes i exploracions contemporànies. Des dels inicis romàntics i academicistes fins a les propostes experimentals de la postmodernitat i les lectures crítiques de la ciutat i el territori. Aquest recorregut expositiu també és un reconeixement a totes les generacions que han passat per l’Escola: des dels quatre primers estudiants de 1875 fins als milers d’estudiants i professors i professores actuals, inclosa la primera dona arquitecta titulada a Barcelona, el 1962, Margarita Brender Rubira.

Dels orígens a l’actualitat
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava a l’avinguda Diagonal.

Actualment i després de l’ampliació de Josep Antoni Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles, amb un fons bibliogràfic històric important constituït amb 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències.

L’ETSAB, amb més de 3.000 estudiants de grau, màster i doctorat, 300 docents, i que titula 500 arquitectes cada any, segueix exercint una contínua influència en el desenvolupament i el disseny de Barcelona, i manté un diàleg permanent en els debats que genera la ciutat. L'Escola ha format arquitectes tan reconeguts com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol, Josep Lluís Sert, Oriol Bohigas, Josep Antoni Coderch, Manuel de Solà-Morales, Ricardo Bofill, Óscar Tusquets, Beth Galí, Alfons Milà, Enric Miralles, Carme Pinós i Carles Ferrater, entre molts d’altres.

Per al director de l’ETSAB, Félix Solaguren-Beascoa, aquest centre “és molt més que una escola d’arquitectura: és un espai viu de pensament, debat i producció, que ha sabut evolucionar al ritme dels grans reptes i, alhora, ha contribuït a construir Barcelona amb fites com les Exposicions Universals de 1888 i 1929, així com els Jocs Olímpics de 1992. Després de 150 anys, el veritable repte és continuar sent útil a la societat en un moment de canvis globals accelerats, dels quals l’arquitectura no pot restar al marge. La nostra missió és contribuir a formar professionals que entenguin que projectar és també prendre posició davant el món, i que l’arquitectura esdevé una eina de transformació real quan es posa al servei de les persones”.