L’arquitecta Elisa Gallego, de la UPM, Premi Europeu Manuel de Solà-Morales d’urbanisme

Dos mapes del territori gallec analitzat per Elisa Gallego Picard, guanyadora del Premi Europeu Manuel de Solà-Morales
+
Descarregar

Dos mapes del territori gallec analitzat per Elisa Gallego Picard, publicats en la tesi doctoral guanyadora del Premi Europeu Manuel de Solà-Morales.

Elisa Gallego Picard, recollint el guardó de la mà de Loles Herrero, representant de l ’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
+
Descarregar

Elisa Gallego, recollint el guardó de la mà de Loles Herrero, representant de l ’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

Els professors Carles Crosas i Josep Parcerisa, amb l'arquitecte Joan Busquets assegut a primera fila, en l'apertura de l'acte de lliurament
+
Descarregar

Els professors Carles Crosas i Josep Parcerisa, amb l'arquitecte Joan Busquets assegut a primera fila, en l'apertura de l'acte de lliurament

El professor Enric Serra, en primer pla, anunciant els projectes finalistes. Darrera seu, els representants de les entitats que donen suport al Premi: el director de l'ETSAB, Felix Solaguren-Beascoa;  el vicerector d'Arquitectura, Infraestructures i Territori de la UPC, Jordi Ros; l'arquitecte Guim Costa, en representació del COAC, i Loles Herrero, en representació de l'AMB
+
Descarregar

El professor Enric Serra, en primer pla, anunciant els projectes finalistes. Darrera seu, els representants de les entitats que donen suport al Premi: el director de l'ETSAB, Felix Solaguren-Beascoa; el vicerector d'Arquitectura, Infraestructures i Territori de la UPC, Jordi Ros; l'arquitecte Guim Costa, en representació del COAC, i Loles Herrero, en representació de l'AMB

L’arquitecte Joan Busquets fent la cloenda de l’acte
+
Descarregar

L’arquitecte Joan Busquets ha fet la cloenda de l’acte

L’arquitecta Elisa Gallego Picard, professora i investigadora de la Universidad Politécnica de Madrid, ha guanyat el Premi Europeu Manuel de Solà-Morales d’urbanisme 2023 per la recerca doctoral ‘Lectura de un territorio atlántico, Galicia’. L’acte de lliurament del Premi, convocat pel Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB), ha tingut lloc el 21 de març, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). El jurat d'aquesta quarta edició ambé ha atorgat una menció i ha seleccionat tres recerques finalistes, entre les quals hi ha la tesi llegida pel professor de la UPC Pablo Villalonga Munar.

21/03/2023

El Premi Europeu Manuel de Solà-Morales d’urbanisme, dotat amb 7.000 euros, reconeix cada dos anys les millors tesis doctorals desenvolupades en el camp de l’urbanisme a universitats europees. El Premi és una iniciativa acadèmica del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB), un grup de recerca vinculat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), en memòria del fundador i director LUB, el professor i arquitecte Manuel de Solà-Morales i Rubió (1939-2012).

La tesi doctoral Lectura de un territorio atlántico, Galicia, de la professora i investigadora de l'Escola Técnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM) de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) Elisa Gallego Picard, ha estat la guanyadora en aquesta quarta edició del Premi.

També s’ha atorgat una menció i s’han seleccionat tres recerques finalistes, entre les quals hi ha la tesi llegida pel professor de la UPC Pablo Villalonga Munar.

Els resums de totes les tesis seleccionades s’han publicat en un nou monogràfic de la revista 'D’UR', editada pel LUB i disponible en obert al web: https://dur.upc.edu/ 

En aquesta edició, corresponent a l’any 2023, s’han presentat al Premi 26 treballs de 17 universitats d’11 països europeus diferents.

La màgia del territori atlàntic gallec
Dirigida pel professor d’Urbanisme José Luis García Grinda, la tesi doctoral d’Elisa Gallego Picard ofereix la triple lectura d'un tros del territori atlàntic gallec format a partir del mar, les pluges, els rius i les pedres, elements constitutius d'aquest vell paisatge des que hi viuen homes i dones. La lectura descriptiva precedeix la històrica, i aquesta culmina amb una interpretació simbòlica que converteix l'experiència emocional en una font essencial de coneixement.

El Mont Pindo, la cascada del Xallas, la platja de Carnota i Louro són només alguns dels components singulars d'una àrea geogràfica que ha configurat els seus habitants i pocs assentaments durant segles. L'aïllament i la memòria dels seus mites han estat la seva millor protecció fins avui. Els mapes refinats, les belles imatges fotogràfiques i els infinits catàlegs pretenen fer un inventari d'aquesta totalitat, inclosos els sons dels vents i la claredat voluble de la seva llum.

L’anunci del veredicte i el lliurament del Premi ha tingut lloc a la Sala de Graus de l’ETSAB, en un acte presentat pel comitè organitzador del guardó: els arquitectes i professors Joan Busquets, catedràtic de l’Escola de Graduats de Disseny de (GSD) de la Universitat de Harvard (Estats Units) i un dels impulsors del LUB, Josep Parcerisa, i Carles Crosas, director i membre del LUB, respectivament. https://www.youtube.com/watch?v=qV8k8TcvWpg

El jurat del Premi ha estat presidit en aquesta quarta edició, corresponent a l’any 2023, per l'arquitecte Vittorio Magnago Lampugnani, professor emèrit d’Història del Disseny Urbà a Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric (ETH Zürich) de Suïssa. La resta d’arquitectes membres del jurat d’aquesta edició han estat: Teresa Marat-Mendes, professora a l’ISCTE-Instituto Universitário de Lisboa (Portugal); Fernando Díaz-Pinés Mateo, professor a la Escuela de Arquitectura de Valladolid, en representació de la Fundación Arquia, i Enric Serra Riera, professor de l’ETSAB.

Conferència de Vittorio Magnago al Centre Obert d’Arquitectura
En el marc del lliurament de la 4a edició del Premi Europeu Manuel de Solà-Morales, el mateix dia 21 de març, a les 19 h, al Centre Obert d’Arquitectura (seu del COAC a Barcelona, Plaça Nova, 5), Vittorio Magnago Lampugnani, oferirà la conferència Urban Design as craft. Knowledge and project for the city (El disseny urbà com a artesania. Coneixement i projecte per a la ciutat). La conferència està coorganitzada pel LUB i l’ETSAB, amb la col·laboració de Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Fundación Arquia i el COAC.

Un laboratori forjat el 1968
El Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB) és un grup de recerca consolidat, vinculat al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC i ubicat a l’ETSAB. La seva fundació, l’any 1968, va reunir, sota la iniciativa de Manuel de Solà-Morales, a Joan Busquets, Antonio Font, Miquel Domingo i José Luis Gómez Ordóñez, tots ells professors de l’ETSAB en aquell moment. Des d’aleshores, diverses promocions d’estudiants han participat en les iniciatives pròpies del Laboratori i molts professors i professores hi han realitzat recerques pròpies. Un conjunt de tesis doctorals hi tenen el seu origen. Professorat vinculat en un moment o altre al LUB imparteix docència en diverses Universitats europees i americanes.

Els estudis del LUB, se centren, especialment, en les formes de creixement i de la morfologia urbana, el desenvolupament de la Barcelona moderna, la teoria i la pràctica del projecte urbà i l’ensenyament de l’urbanisme al món.

El professor de la UPC Pablo Villalonga, finalista amb una tesi sobre teixits urbans ‘versus’ infraestructures lineals elevades

Entre els tres a projectes finalistes, s’ha seleccionat la tesi Encounters with Infrastructure, de Pablo Villalonga Maunar, actualment professor del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori a l’ETSAB. La tesi, dirigida per Cristina Jover i Fontanals, professora del mateix Departament i a la mateixa Escola, pretén entendre millor la confrontació entre teixits urbans consolidats i infraestructures lineals elevades.

Aquest és un enfrontament clàssic des de principis del segle passat, quan els principis de la modernitat i la fascinació per l'automòbil van proclamar la relativa autonomia de les carreteres, amb Le Corbusier com a apòstol d'una nova jerarquia entre carreteres i edificis. Molts segles abans, el subministrament d'aigua a les ciutats ja havia posat de manifest la presència imponent dels aqüeductes i la seva independència derivada només de la tècnica constructiva i de la seva funció exclusiva.