Construccions rígides construïdes al final de platges de sorra, especialment vulnerables a l'augment del nivell del mar i als onatges extrems causats pel canvi climàtic. Així són els passejos marítims que trobem a la costa catalana i a l’est peninsular: estructures que cada cop estan més exposades a possibles inundacions i fenòmens meteorològics extrems.

“Els passejos marítims es van dissenyar en un escenari completament diferent de l'actual. Ara, amb el canvi climàtic, temporals com el Glòria seran més freqüents i intensos. Cal tenir una eina que permeti preveure les conseqüències d'aquests ultrapassaments —el cabal d’aigua que passa per sobre d’una estructura costanera— i si poden posar en risc persones i immobles”, explica Corrado Altomare, investigador Ramon y Cajal del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la UPC. Corrado forma part del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental i és professor de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB).

Aquest és l’objectiu d’OVERPROET (Semi-empirical model of wave OVERtopping of seafront PROmenades with Emergent Toe), el projecte de recerca presentat per Altomare i pel qual ha obtingut una Beca Leonardo de la Fundació BBVA. Durant 18 mesos, estudiarà com els episodis de forts onatges poden afectar els passejos marítims i desenvoluparà models de predicció de l’ultrapassament d’aquest onatge davant de diferents escenaris climàtics, per augmentar la seguretat de les infraestructures i reduir possibles riscos per a la ciutadania.

Experiments al canal d’onatge
“Els passejos marítims de la costa peninsular són, en la gran majoria, estructures de formigó que tenen, al seu peu, una platja. Es tracta de sistemes molt complexos i cal estudiar com es comporten davant de diferents escenaris, també episodis extrems”, explica Altomare. Per fer aquest estudi es faran, primer, assajos físics en el Canal d’Investigació i Experimentació Marítima (CIEM), una infraestructura del Laboratori d’Enginyeria Marítima que forma part de la infraestructura de recerca MARHIS (Maritime Aggregated Research Hydraulic Infrastructures) del Ministeri de Ciència i Innovació.

Els experiments es basaran en casos reals, detalla l’investigador: “Al canal d’onatge es faran assajos experimentals amb una geometria propera a un passeig marítim de la costa catalana”. Aquests resultats experimentals es combinaran amb simulacions numèriques, utilitzant el model de partícules DualSPHysics, que permetran adaptar els resultats a diferents escenaris, “per cobrir el ventall de casos que es pugui donar a la costa espanyola”, afegeix. Finalment, utilitzant avançades tècniques de regressió polinomial, es realitzaran formulacions semi-empíriques per al càlcul de l’ultrapassament de l’onatge per a aquest tipus d'estructures.

D’aquesta manera es cobrirà un buit important en l'estat de l'art d’aquest àmbit. I és que, fins al moment, no s’han desenvolupat models per estudiar i predir les conseqüències de fenòmens meteorològics extrems en aquest tipus de construccions.