Desenvolupen una app basada en el patrimoni cultural immaterial per prevenir la pèrdua de memòria en persones grans

+
Descarregar

60 persones grans d’Espanya i Portugal testejaran l'app el proper mes de setembre

+
Descarregar

A través de vídeos, l'app mostrarà cançons i danses significatives per a l'usuari

+
Descarregar

Bona part de les activitats fan servir elements de la literatura oral, com els refranys, per estimular els records

El grup de recerca Soft Computing de la UPC lidera el projecte LONG-REMI per al disseny d’una aplicació tecnològica que permeti fer teràpia de reminiscència. El projecte es desenvolupa conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Instituto Politécnico de Coimbra (IPC), de Portugal.

22/06/2021

El patrimoni cultural immaterial −com ara la literatura oral, la música o la dansa− contribueix a la construcció identitària com a part del nostre imaginari col·lectiu. Són elements molt enraigats en la nostra identitat cultural que poden tenir un impacte molt positiu en el context de la teràpia de reminiscència per prevenir el deteriorament cognitiu.  

L’objectiu del projecte LONG-REMI és el desenvolupament d’una aplicació tecnològica basada en la intel·ligència artificial que permeti realitzar la teràpia de reminiscència de forma periòdica, individualitzada i adaptada a les necessitats dels pacients, prenent com a base tot aquest patrimoni compartit. Es tracta d’una app molt senzilla i intuïtiva pensada per utilitzar-se en una tauleta, a través de la qual es mostren fotografies, vídeos o preguntes relacionades amb refranys, embarbussaments o cançons, que funcionen com a estímuls per afavorir els records.

La finalitat de l'aplicació, que estarà disponible a finals d’any, és prevenir el deteriorament cognitiu i evitar els efectes de la pèrdua de memòria severa, a més de millorar l’estat d’ànim i la salut en general. L’app es podrà utilitzar en pacients amb i sense deteriorament cognitiu i permetrà realitzar la teràpia de reminiscència d’una forma més àgil, còmoda i econòmica que amb els tractaments convencionals, on les teràpies s’encareixen per la necessitat de fer seguiment per part de personal especialitzat, i els tractaments s’acaben fent només per a pacients amb demència, amb sessions puntuals.

El projecte està liderat per la investigadora Àngela Nebot, responsable del grup de recerca Soft Computing (SOCO) de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i compta amb la participació de l’investigador Francisco Múgica, del mateix grup de recerca, i d’investigadors de la Fundació Salut i Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Instituto Politécnico de Coimbra (IPC), a Portugal.

Intel·ligència artificial per al reconeixement de les emocions
Una de les tasques dels investigadors de la UPC és el desenvolupament de l’algorisme que ha de guiar la teràpia de reminiscència de forma individualitzada i adaptada a les necessitats concretes de cada usuari segons el deteriorament cognitiu. Per això, es fan servir tècniques d’intel·ligència artificial de reconeixement facial que, a través de visió per ordinador i d’aprenentatge automàtic, permeten avaluar de forma dinàmica les emocions de la persona mentre realitza les activitats, sobretot analitzant la forma i la posició de la boca i dels ulls.

Tal com explica Àngela Nebot, “les emocions bàsiques del pacient que es registren −alegria, tristesa, indiferència o enuig−, representen una informació molt valuosa que guiaran l’algorisme constantment per cercar en temps real les activitats que millor potenciïn els records”. Així, “aquells elements que siguin significatius per al pacient i que suggereixin records positius seran explotats per l’algorisme, que oferirà informació relacionada per aconseguir els millors resultats de la sessió terapèutica”, afegeix la investigadora Àngela Nebot, que també és professora de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB).

“Les teràpies d'estimulació cognitiva tenen un interès creixent i es recomanen en les persones amb deteriorament cognitiu i demència en fases inicials per a un manteniment cognitiu, funcional i de qualitat de vida. Es converteix en crucial desenvolupar noves eines d’estimulació cognitiva per a les persones grans amb deteriorament cognitiu en la pràctica clínica, amb l’ajuda de les noves tecnologies”, afegeix Antoni Salvà, director de la Fundació Salut i Envelliment de la UAB.

Per a Sara Domènech, responsable de recerca en l’àmbit cognitiu de la Fundació salut i Envelliment de la UAB “el patrimoni cultural immaterial com a temàtica per dur a terme la teràpia de reminiscència aporta un sentiment de pertinença i d’identitat als participants, a més que els permet realitzar la teràpia de manera agradable i tenint en compte els seus gustos i preferències”. 

El funcionament de l'app s'assajarà el proper mes de setembre amb 60 persones grans d’Espanya i Portugal. Concretament a Barcelona, un grup de persones participarà en els assajos que es facin al Casal de la Gent Gran del Baix Guinardó, a l’Associació Nou Horitzó i a l’Hospital de Dia Parc Sanitari Pere Virgili i seran: deu persones sense deteriorament cognitiu, deu amb deteriorament cognitiu lleu i deu amb demència lleu. Els assajos consistiran en tres sessions individuals de 45 minuts que permetran avaluar la resposta de cada persona davant dels estímuls que presenti l'aplicació.

El projecte LONG-REMI està finançat, en el marc del ‘Programa para una Sociedad Longeva PSL-POCTEP’, per la Fundació CSIC i els fons FEDER de la Unió Europea.