BIOCOM-SC: els vigíes de la COVID-19

+
Descarregar

Des de la part esquerra de la imatge, Martí Català, Sergio Alonso, Clara Prats, Enric Alvarez Daniel López-Codina al Campus del Baix Llobregat.

Una lliçó magistral de treball en equip

En el darrer any els científics del grup BIOCOM-SC no s’han vist més de dos cops de manera presencial.  Però tots coincideixen que, com a equip, han fet molta pinya. “És amb qui he passat més moments junts”, afirma Martí Català. “Durant la primera onada teníem vídeotrucades diàries de més de 4 hores. La veritat és que m’ho he passat molt bé”, diu l’investigador, el més jove del grup. “Mai els podré agrair a la Clara, el Sergio, el Dani i l’Enric tot el que m’han ajudat i ensenyat. M’he sentit com un més dins del grup de recerca, tot i la meva joventut i inexperiència”.

Clara Prats també destaca que “ha estat una lliçó magistral de treball en equip! Han ocorregut moltes coses i hem passat per moments i situacions diferents. Organitzar-nos, cobrir-nos per arribar on no arribava l’altre, repartir tasques i responsabilitats sense perdre la visió conjunta de la feina... Tot això ha estat una constant, i penso que ens n’hem sortit. En tot moment hem estat connectats i disponibles”, explica la investigadora. “Si comptéssim les hores de reunions per videoconferència, ens en sortirien uns quants centenars”.

Per la seva part, Daniel López-Codina assegura sentir-se privilegiat: “Al meu voltant tinc un grup d’amics amb qui treballo que són extraordinaris, gent molt intel·ligent, amb valors humans, incansables... Al seu costat em sento petit”, conclou.

Com a docents, uns investigadors del grup estan vinculats a l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB) i altres a l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) o a l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB).

+
Descarregar

Des de la part esquerra de la imatge, Martí Català, Clara Prats, Daniel López-Codina, Sergio Alonso i Enric Alvarez, en un dels pocs moments que han estat junts presencialment dels darrers mesos

+
Descarregar

Clara Prats, Martí Català i Pere Joan Cardona, de l'IGTP, avaluant fa uns mesos l’evolució de l’epidèmia per COVID-19 mitjançant un model matemàtic creat conjuntament

Des de fa un any, el grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC treballa sense pausa, estudiant les dades i fent prediccions del comportament de la pandèmia per COVID-19 a Catalunya i a Europa. Una tasca clau que ha evidenciat el valor de la ciència i la tecnologia, i la necessitat de posar el coneixement a l’abast de la societat.

24/03/2021

La pandèmia per la COVID-19 ha posat sobre la taula la importància de la gestió dels sistemes sanitaris arreu del món, però també la funció crucial de la ciència i la tecnologia, i la necessitat de compartir les dades. Grups de recerca com el BIOCOM-SC de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) han posat al servei de la societat el seu coneixement científic en epidemiologia matemàtica, fent-lo accessible i comprensible per a la ciutadania.

Els cinc investigadors principals del grup, ‒Clara Prats, la coordinadora; Daniel López-Codina, Enric Álvarez, Sergio Alonso i Martí Català ‒, biofísics i enginyers físics, del Departament de Física, amb l’ajut d’una vintena d’estudiants d’Enginyeria Física, i de Ciència i Enginyeria de Dades de la UPC, han treballat intensament per recollir les dades disponibles públicament i interpretar-les, a fi de conèixer l’evolució de la pandèmia a Catalunya, Espanya i Europa, i fer-ne prediccions a curt termini. Jornades laborals de 24 hores, intercanviant informació amb científics i sanitaris d’arreu el món, i treballant des del confinament i amb reunions virtuals. Tot un desafiament que han afrontat compaginant-ho amb la seva vida personal.

El grup de científics, des de fa anys, aplica les matemàtiques per entendre millor el comportament de malalties infeccioses com la tuberculosi. Amb l’aparició de la COVID-19 han reencaminat el focus cap a l’estudi de l’evolució d’aquest virus d’abast mundial. Des de l’inici de la pandèmia, van acceptar el repte d’elaborar l’informes diaris per a la Comissió Europea i el Centro Europeo de Prevención y Control de Enfermedades (ECDC), i ja en porten més de 200. Uns informes que publiquen periòdicament al seu web i al seu perfil de Twitter (@BIOCOMSC1).

A partir de les dades sobre el nombre de casos de COVID-19, i mitjançant un model matemàtic que han desenvolupat juntament amb el Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), obtenen l’equació d’una corba que els permet predir l’evolució de la pandèmia. Inicialment, el seu model només es basava en els nous diagnòstics, però de mica en mica l’han anat ajustant i optimitzant, a mesura que també s’ha anat millorant la gestió de les dades.

 "De la recerca tranquil·la, pausada, discreta i reflexiva en tuberculosi vam passar, d’un dia per l’altre, a una recerca trepidant"

Clara Prats

Ara que fa un any del confinament, els investigadors del grup rememoren com van viure l’inici d’aquesta crisi sanitària. Clara Prats assegura que, des que va esclatar la pandèmia, la seva feina ha estat un repte darrere l’altre. “Com a investigadora, el repte més gran ha estat estudiar un problema des de dins, del que en formes part, amb tot el que això comporta. Manca de perspectiva global i de coneixement previ, i un canvi radical en la forma de treballar. De la recerca tranquil·la, pausada, discreta i reflexiva en tuberculosi vam passar, d’un dia per l’altre, a una recerca trepidant que requeria una capacitat d’adaptació constant a noves dades, coneixements i, sobretot, necessitats”, afirma. “Com a coordinadora del grup, el repte principal ha estat intentar gestionar totes les línies de treball, col·laboracions i peticions sense perdre el fil en cap d’elles”, assegura Prats.

Daniel López-Codina apunta que “les primeres setmanes vam començar simplement satisfent la nostra curiositat, buscant models matemàtics que ens ajudessin a entendre la dinàmica epidemiològica a les províncies de la Xina”. Però van descobrir que podien fer una tasca important socialment i “això ens va abocar a treballar un munt”, explica, content de poder fer una feina d’interès per a les persones.

Tot va esclatar alhora, com un llampec. “Els primers mesos van ser dies molt intensos”, diu Sergio Alonso referint-se al xoc que va suposar haver de compaginar el teletreball, el pas a la docència virtual i la reorientació de la seva activitat de recerca cap a l'epidemiologia matemàtica, amb la cura dels fills. “Sembla que hem recuperat certa normalitat, sobretot des que els nens han pogut tornar a l'escola, però la quantitat de fronts oberts és molt gran i ens ha fet dividir en diferents temàtiques”, afirma. A més, “abans de la pandèmia, les reunions digitals eren una eina interessant per treballar amb Alemanya o Brasil, però ara s'utilitzen per gairebé tot, i estem una mica saturats”, explica l’investigador. Tanmateix, “l’allau de treball ens ha permès conèixer molta gent d'àmbits diferents i ens ha enriquit molt”.


Teixint col·laboracions
En aquests darrers mesos, Martí Català ha canviat molt la visió de la seva feina: “Abans feia recerca en tuberculosi, que és una malaltia que no vivim de tan a prop i que causa entre 1 milió i 1,5 milions de morts cada any al planeta. La COVID n’ha causat gairebé 2 milions el 2020. Dues xifres que, a priori són propers, però l’impacte i el ressò que tenen una malaltia i l’altra no es poden comparar”. I afegeix: "La nostra recerca en tuberculosi passava desapercebuda a la premsa i no tenia un impacte global tan gran. Hem passat de què no ens faci cas ningú a teixir una xarxa de col·laboradors molt extensa, hem tingut col·laboracions amb molts països: Brasil, Estats Units, Regne Unit, la Comissió Europea, governs locals...”. La pandèmia els ha accelerat com a grup de recerca, “ens ha obert la porta a treballar amb científics excel·lents de Catalunya i d’arreu”, diu Daniel López-Codina.

"La pandèmia ens ha accelerat com a grup de recerca i ens ha obert la porta a treballar amb científics excel·lents de Catalunya i d'arreu"

Daniel López-Codina

Martí Català coincideix amb el seu company d'equip i  posa de relleu l’important salt qualitatiu que ha fet el grup BIOCOM-SC des del punt de vista científic. “La nostra recerca ha passat a estar en el focus de moltes mirades i això ha fet que els nostres informes i articles s'analitzessin fins a l'última coma”.

La divulgació, un element essencial
Amb les seves observacions experimentals basades en dades i nombres, i per mitjà de les modelitzacions matemàtiques, aquest grup de recerca està fent una tasca ingent per conèixer la transmissió de la COVID-19 i fer més comprensible la lògica epidemiològica. Això, sumat a la seva gran capacitat per comunicar i divulgar fent servir un llenguatge per a tots els públics, ha fet que el BIOCOM-SC, referent científic en anàlisi epidemiològica, hagi aconseguit, sense voler-ho, una presència mediàtica i a les xarxes socials diària a Catalunya i a tot l’Estat espanyol. Ja gairebé no s’obre un informatiu de ràdio o televisió, ni una pàgina de diari, sense que es faci esment al grup.

En poc temps, han familiaritzat la ciutadania en estadístiques, diagrames, gràfics i conceptes com l’índex EPG, la Ro o velocitat de contagi i la incidència acumulada, alhora que han contribuït a divulgar què són els models computacionals. I eI que és més important: les seves aportacions han ajudat les autoritats del país a controlar la transmissió del coronavirus a Catalunya.

Sense ser catastrofistes, però en permanent to d’alerta, en tot aquest temps el grup BIOCOM-SC ha anat fent de Pepito Grillo, advertint quan les taxes de contagi no dibuixaven un context favorable i reivindicant públicament mesures més restrictives per frenar el virus.

Ensenyar conceptes científics no és senzill, assegura Daniel López-Codina: “La cultura científica d’una part molt important de la població és minsa i això fa que sovint hi hagi visions incorrectes del que som els científics”. L’investigador ho diu sense embuts: “Explicar que realment sabem poques coses costa força, ens diuen ‘experts’.... i en el nostre entorn no hi ha experts en pandèmies. És la primera que vivim, tant de bo sigui la darrera!”, afirma. “I a l’altre costat hi ha els pseudocientífics, els negacionistes, els antivacunes...”, reflexiona.

En aquest sentit, l'investigador expressa la seva tristesa i impotència: “Cada dia, un munt d’hores treballant i pensant en COVID-19. Una pandèmia que està causant milions de morts, destruint llocs de treball, abocant gent a la pobresa, incrementant les situacions d’injustícia.... i això arreu del món”. El preocupa “que ens tornem a oblidar de les persones de les comunitats empobrides” i també recorda que hi ha altres epidèmies, com la malària, que causa uns 230 milions de casos l’any.

Dels membres del grup, Enric Álvarez és un dels més actius a Twitter i s'encarrega de difondre regularment les anàlisis i prediccions a través del perfil del grup. Té molt clar que divulgar la ciència és imprescindible: En aquesta pandèmia és clau poder transmetre el més clarament possible la situació en un moment determinat. Explicar bé a la gent el motiu de portar mascareta, guardar distància o rentar-se les mans, i quins entorns són de risc i quins ho són menys, creiem que salva vides”. Igual d’important és “transmetre les incerteses en un moment determinat”, segons afirma. “Cal fer pedagogia de la ciència en general i no només de la situació actual”.

En clau d’humor

En tot aquest trajecte al peu del canó, “el bon humor ha estat imprescindible per poder seguir treballant, ja que la feina ha estat molt apassionant, però gens divertida", reconeix Daniel López-Codina. A tall d'exemple, recorda el moment estel·lar en què, durant una entrevista al programa de televisió ‘Todo es mentira’, de la cadena Cuatro, estava a l’espera d’iniciar un Skype: "Els tècnics de so em van dir que comptés fins a 10 per regular el so.... i va resultar que estava en directe. Així que tots els que miraven el programa van descobrir que almenys sé comptar fins a 10”, diu l’investigador.

L’estiu passat, en una entrevista en directe, via Skype i des de casa seva, per a l’informatiu de La Sexta, Clara Prats va tenir una interrupció en directe del seu fill petit que es va fer viral. “La presentadora, Maria Llapart, va reaccionar molt bé. Vam aturar l’entrevista i la vam seguir deu minuts més tard. El vídeo es va fer viral i em van trucar d'altres mitjans de comunicació per demanar-me declaracions”, explica. En qualsevol cas, segons constata, va ajudar a visibilitzar el que ha estat la pandèmia en moltíssimes llars: el teletreball amb infants a casa i el problema que ha suposat pels nens i les nenes passar-se mesos tancats amb els adults teletreballant.

“Ja fa mesos, quan començàvem a crear els codis per tractar tot el sistema de seguiment de mobilitat i relacionar-ho amb incidències, vam intentar veure quines poblacions tenien més moviment potencial de persones infeccioses... i el lloc més problemàtic i greu que va sortir va ser Gisclareny”, explica Enric Álvarez, sota la mirada còmplice del grup. “Quan vam comentar la jugada, el Daniel López-Codina va explicar les característiques del poble, que coneix bé. Vam veure que era impossible que hi hagués una gran entrada i sortida de gent contagiosa en aquest preciós petit municipi del Berguedà. Ens vam fer un fart de riure. Va quedar clar que era una errada al codi”, assegura.

Sergio Alonso també fa broma de quan l'equip va adoptar, com una veritable divinitat, el model de ‘Gompertz’ emprat per fer les prediccions: “Gairebé hem vist miracles...! Quan vam publicar el primer article d’aquest mètode de predicció no vam tenir una altra opció que anomenar-lo, entre nosaltres, ‘l'evangeli de Gompertz’”.

Situacions divertides com aquestes els han permès distreure's de tantes hores de feina; moments que han compartit en el grup de Whatsapp, on han mantingut una connexió contínua, intercanviant des d'informació científica fins a vivències i preocupacions personals, assegura Sergio Alonso. “Ens ha servit per riure molt!”, diu l’investigador.