Pere Vacarisas i Bofill (director de l’Escola), Bartomeu Amat i Brugada, Eugeni Ferrer i Dalmau, Percey R. Chown, Josep Prats i Aymerich formaven el cos docent del curs 1902-1903, el primer curs impartit a l’Escola Superior d’Indústries de Terrassa, que va tenir lloc, als seu inicis, a l’Ajuntament de la ciutat i, més tard, a l’edifici del carrer Topete de la localitat. En plena segona revolució industrial, Terrassa, juntament amb Bilbao, Madrid i Barcelona, passava a formar part del grup reduït de ciutats de l’Estat que comptaven amb un centre superior de formació en enginyeria.

El 3 de febrer de 1902, el professor i primer director de l’Escola, Pere Vacarisas, va pronunciar el discurs d’inauguració d’aquell primer curs en presència del rector de la Universitat de Barcelona, Rafel Rodríguez Méndez; de l’alcalde de Terrassa, Joan Salas i Morral, i del diputat a Corts Alfons Sala, entre altres autoritats. Pere Vacarisas va defensar l’existència de les pràctiques en empreses als estudis d’enginyeria. "De este modo, los alumnos se acostumbrarán a un trabajo regular, que a parte del caudal de conocimientos prácticos que les ha de reportar, les iniciará en la senda de una vida laboriosa, que es base obligada de toda cultura industrial”, va afirmar Vacarisas aquell dia, sense imaginar que, 120 anys després, aquella proposta, aleshores potser agosarada, generaria 2.000 convenis anuals de pràctiques remunerades en més de 120 empreses que col·laboren actualment amb l'Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC)

Del vapor a l’espai, Terrassa batega amb cor politècnic
L'ESEIAAT commemora el 120è aniversari amb una programació que inclou un seguit d’activitats durant tot l’any i que porten com a lema '1902-2022, Terrassa, cor politècnic'.

L’Ajuntament de Terrassa també s’ha sumat a la celebració posant a l’ESEIAAT al centre de la Fira Modernista, en la qual la ciutat i la Universitat oferiran diverses propostes per visibilitzar aquest centre docent i per donar a conèixer la seva història, sempre lligada a la ciutat, a la UPC i al Campus de Terrassa des de la seva fundació, així com al progrés del país.

Segons el director de l’ESEIAAT, Xavier Roca, “al llarg d’aquests 120 anys, la formació d’enginyers i d’enginyeres a Terrassa ha proporcionat a la societat professionals altament qualificats que han abordat amb excel·lència els reptes i les necessitats del país en cadascuna de les etapes econòmiques i tecnològiques del darrer segle”. I afegeix: “podríem dir que la nostra és una història que va del vapor a l’espai; darrere d’aquesta frase batega la història del progrés tecnològic, econòmic i industrial d’un país i tot un futur per davant, perquè ara, al segle XXI, seguim acompanyant la societat cap al progrés i el benestar amb la mateixa il·lusió i sentit de la responsabilitat que aquells pioners i pioneres de fa més d’un segle”.

1902, primera pedra d’un edifici singular
Un dels vessants més desconeguts i singulars del modernisme català és el modernisme industrial. El Palau d’Indústries, que va acollir les Escoles Industrials de Terrassa, és un bon exemple de la plasmació d’aquesta singularitat. La primera pedra es va posar el dia 9 de maig, amb la presència del ministre d’Instrucción Pública y Bellas Artes, Álvaro de Figueroa y Torres, primer compte de Romanones. L’edifici es va inaugurar amb motiu de l’Exposició de Productes Locals, el 3 de juliol del 1904. L’arquitecte Lluís Muncunill es va inspirar en l’edifici de la Universitat de Barcelona d’Elies Rogent, que data del 1856. La construcció segueix els models de l’arquitectura eclèctica alemanya, però, per modernitzar aquesta imatge, Muncunill va introduir el maó vist i les aplicacions ceràmiques de color, que contrasten amb els murs de paredat comú i la pedra dels accessos. El maó és utilitzat, doncs, com a element decoratiu principal.

El Palau d’Indústries, conegut com l’Escola Industrial de Terrassa, ha contribuït al desenvolupament industrial i universitari de la ciutat amb promocions d’enginyers/es i tècnics/ques de diferents especialitats.

El 1972 va ser la seu de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT), any en què el centre va passar a formar part de la UPC. Posteriorment, l’any 2010, l’EUETIT va canviar el nom pel de Escola d’Enginyeria de Terrassa (EET). Cinc anys després, al 2015, l’EET i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) es fusionen i creen l’actual ESEIAAT de la UPC, amb seu a l’edifici que es va inaugurar l’any 1904.

Per tant, l’edifici de l’actual ESEIAAT ha estat, al llarg de la història del darrer segle, bressol de la major part de les àrees de l’enginyeria, com són la industrial, l’elèctrica, l’electrònica, la robòtica, la mecànica, la química, la tèxtil, la del disseny, l’audiovisual i, més recentment, l’aeroespacial.

En total, l’ESEIAAT de la UPC forma cada curs 4.000 enginyers i enginyeres a les seves aules i laboratoris, i gradua 800 professionals de l’enginyeria altament qualificats. Aquestes xifres, sumades als 10 graus i 10 màsters universitaris que imparteix actualment, posicionen aquest centre de la UPC entre els cinc més importants de l’Estat i el més gran de Catalunya.

Més informació

• Del vapor al futur [Vídeo amb les primeres imatges de l'ESEIAAT, a principis del segle XX]