“L'aviació elèctrica ja està aquí i ha arribat per quedar-s’hi”. Això és el que creu Jeff Zaltam, director d’Air Race one, considerada com la Fórmula 1 de l’aviació esportiva. Per aquest apassionat de l’aviació, la consolidació de l’electricitat a l’aeronàutica passa, entre altres  aspectes, per aplicar-la a la competició esportiva. I per això ha creat la versió elèctrica d’Air race one, anomenada Air Race E. I és que, segons Zaltman, “Air Race E ens portarà al futur aeronàutic elèctric d’una manera més ràpida”.

L'esport tradicional conegut com a cursa aèria de la Fórmula 1 ja ha fet més de 70 anys. Gran part de la tecnologia aeroespacial i els dissenys aerodinàmics han millorat massivament durant tota la història de l'esport, però el propi motor s'ha canviat molt poc en la fórmula d'una carrera aèria. Segons afirma Zaltman, “Air Race E és la propera generació de curses aèries i tindrà un futur llarg i amb èxit”. De fet, està previst que l’any 2020 tingui lloc la primera de les competicions.

Air Race E es basa en un format  conegut com a cursa aèria de la Fórmula 1. Es tracta d'una carrera ràpida de diversos plans en un circuit tancat al voltant de sis pilones, a pocs metres del sòl i més ràpid que qualsevol esport terrestre. Cada avió, propulsat per una hèlix i un motor elèctric, és lleuger i elegant, i està dissenyat exclusivament per a la competició. Pilotats per alguns dels millors aviadors del món, aquests avions de carreres estan a l'avantguarda de l'enginyeria aeroespacial i la propulsió elèctrica i representen una nova plataforma per provar i presentar noves tecnologies al món.

Tal i com explica Jeff Zatlman, “la nostra missió és triple: oferir als socis de la indústria una plataforma necessària per desenvolupar tecnologia, promoure l'ús d'energia més neta a l’àmbit del transport i oferir un motor de lleure divertit per a audiències de tot el món, tant en directe com en televisió”.

Jeff Zaltman ha presentat l'Air Race E el 28 de novembre, a l'Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), convidat per Manel Soria, professor de l'ESEIAAT i investigador del grup de recerca en Turbulència i Aerodinàmica en l’Enginyeria Mecànica i Espacial (TUAREG) de la UPC.