Presentat el Pla director de l’horta de Catalunya, elaborat per la UPC-EEABB i la Fundació Miquel Agustí

+
Descarregar

La consellera d’Agricultura,Teresa Jordà, ha presenta el Pla director de l'horta a Palafolls. Al seu costat, la directora de l'EEABB, Anna Gras

La Generalitat de Catalunya ha presentat, el 18 de desembre, a Palafolls, el Pla director de l’horta, redactat per l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB) de la UPC i la Fundació Miquel Agustí (FMA). El document presenta una radiografia actual i proposa mesures per professionalitzar el sector i dotar-lo d’una millor perspectiva econòmica i de futur.

18/12/2020

La redacció del Pla director de l’horta l’ha promogut el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya per fomentar l’horticultura a Catalunya com un sector estratègic, vertebrador del territori, l’economia, l’alimentació i la cultura. El document busca augmentar el consum de proximitat i avançar cap a una major autosuficiència alimentària. Per fer-ho, el Pla presenta estratègies i proposa accions que permetin acoblar el consum de les llars catalanes amb la producció hortícola local.

La consellera d’Agricultura,Teresa Jordà, ha presentat el 18 de desembre, a Palafolls, el Pla, que neix també amb la voluntat de posar la pagesia i el medi ambient al centre de l’anàlisi, en considerar-los els eixos vertebradors d’aquest futur. S’ha cercat recollir i valoritzar el coneixement dels i les professionals del sector i complementar-lo amb una base de coneixement científic cada cop més àmplia.

El document ha estat redactat per l’equip de la Fundació Miquel Agustí (FMA) i l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). Aquest equip ha comptat amb la participació dels agents que formen la Taula de l’Horta. Té dues parts ben diferenciades: una primera més analítica i de radiografia actual del sector i una segona part on es defineixen les accions i mesures a desenvolupar.

La necessitat de disposar d’un pla específic
El darrer document estratègic elaborat sobre l’horticultura era de 1987 i, per tant, estava obsolet. Calia identificar les noves necessitats per poder definir les polítiques i posicionar el sector de l’horta com un sector professional amb una perspectiva econòmica esperançadora.

En el context actual, s’està potenciant el canvi en certs hàbits de consum que van adreçats a la millora de la salut de la població. Això comporta incentivar la incorporació de més productes d’horta i llegums a les nostres dietes, als quals s’atribueix un valor molt alt en termes de salut.

Així, la pràctica de l’horticultura s’ha de visualitzar com una activitat econòmica estratègica i amb projecció de futur. No obstant, les tendències que s’observen en la superfície i producció d’horta semblen indicar el contrari. El sector de l’horta a Catalunya, malgrat la seva importància, ha anat en recés en els darrers anys i s’estima que des de 2005 s’ha produït una davallada important en la superfície destinada al cultiu, i, en conseqüència, en la producció. Actualment, la superfície dedicada als cultius d’horta no supera l’1,2% de la superfície agrícola a Catalunya. Si es fa una valoració d’aquestes tendències, tot indica que hi ha hagut una desaparició d’explotacions hortícoles, un abandonament de les terres d’horta o la substitució per a altres usos i un envelliment de la població activa del sector.

El sistema hortícola és el que es pot dir un sistema canviant en el temps i en el territori, i amb molta complexitat, que en fa difícil l’anàlisi. Si a la complexa estructura de les explotacions, la tinença de la terra o la disponibilitat d’aigua hi sumem la meteorologia i la complicada planificació de cultius, cal deduir que és difícil tenir una encertada previsió de la producció i del seu valor a escala territorial o de país. Deixant aspectes tècnics al marge, els agents comercials o els mercats centrals fixen els preus d’acord amb l’oferta i la demanda del mercat, amb molta volatilitat i sent influïts per esdeveniments i/o decisions que sovint succeeixen o es prenen lluny del lloc de producció. La problemàtica recurrent que l’horticultura percep un preu baix pel producte i que el preu que en paga qui el consumeix es veu molt multiplicat és difícil de combatre per una explotació mitjana o petita.

Precisament per revertir aquesta situació, el Departament d’Agricultura ha decidit posar en marxa aquest Pla director per fer que l’horticultura sigui prou dinàmica i atractiva per captar també talent jove que vulgui incorporar-se en aquest sector productiu i que hi trobi les oportunitats de créixer personalment i professionalment.

L’interès creixent de les persones consumidores per participar en sistemes alimentaris sostenibles, basats en la producció local i respectuosa envers el medi ambient, emergeix com una oportunitat per recuperar, a escala d’explotació, una part important dels ingressos generats amb la producció vegetal hortícola.

Recull 27 accions
El repte del Pla director de l’horta és definir i prioritzar una sèrie de mesures que s’acostin a l’objectiu general de promoure l’horticultura a Catalunya com un sector estratègic, vertebrador del territori, l’economia, l’alimentació i la cultura. Aquest document ha recollit nombroses reflexions, les quals s’han intentat basar en les percepcions pròpies del sector, envoltades de l’estat de l’art de la ciència agronòmica que hi ha rere la producció hortícola. Com a resultat d’aquestes reflexions, el Pla director de l’horta recull una sèrie de mesures que els agents involucrats en l’horticultura demanen que es tradueixin en accions, primerament la pagesia, i amb ella l’Administració i el sector de la recerca i la formació.

El Pla s’estructura en quatre eixos que contenen diferents accions relaciones amb el sistema productiu, la comercialització i promoció, l’ecosistema i el medi ambient i la formació i la recerca tecnològica. També, amb un caire més transversal, destaca un congrés sobre l’Horticultura Catalana que tindrà lloc l’any 2023 i mesures sobre la transparència i la perspectiva de gènere estan sempre presents en totes les accions.

Sistema productiu
Les mesures del sistema productiu passen per modernitzar les explotacions hortícoles i fomentar l’horticultura sostenible, el rendiment dels productes, la qualitat mateixa del sòl i noves zones hortícoles. També l’apoderament del sector mateix i la creació d’un espai virtual de l’Horta.

Mercats i comercialització
Quant a mesures sobre mercats, comercialització i promoció de l’horticultura catalana, una de les accions previstes en el Pla és crear l’Observatori de Preus de Productes d’Horta.

També inclou mesures per facilitar la comercialització de productes de mercat identificant casos d’èxit d’altres països o la creació d’un mapa de mercats locals del pagès i donar continuïtat a les polítiques de foment de les cadenes curtes de comercialització. Igualment, hi tenen cabuda accions com el foment del cooperativisme, potenciar que les administracions adquireixen productes de proximitat i campanyes de comunicació sobre els valors associats a l’horticultura de proximitat.

Medi ambient i ecosistema
Pel que fa a les mesures relatives a l’ecosistema i el medi ambient, podem trobar accions com l’impacte del canvi climàtic, la protecció dels espais agraris d’alt valor hortícola o el foment d’un banc de llavors públic que garanteixi la conservació de les varietats tradicionals de l’horta.

Formació i transferència tecnològica
Finalment, l’últim paquet de mesures fa referència a la formació, la recerca i la transferència tecnològica. En aquest sentit, destaca l’ampliació de la cobertura  territorial de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) o crear una borsa d’explotacions hortícoles amb capacitat tècnica per rebre alumnat en pràctiques, bo i garantint-ne la representació femenina. També es preveu crear una xarxa de centres d’experimentació hortícola aprofitant els equipaments i grups de treball ja existents.