Ferrocarrils i la UPC creen, a Camprodon, el primer centre d’innovació de Catalunya dedicat a la neu i a la muntanya
D'esquerra a dreta: el president de FGC, Carles Ruiz; la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològic, Silvia Paneque; el rector de la UPC, Francesc Torres; l'alcalde de Camprodon, Xavier-Guitart, i el vicerector Jordi-Berenguer, acompanyats d'altres representants institucionals
D'esquerra a dreta: el president de FGC, Carles Ruiz; la consellera Silvia Paneque; el rector Francesc Torres; l'alcalde Xavier-Guitart, i el vicerector Jordi-Berenguer, en un moment de la presentació
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i la UPC han acordat crear el Centre d’Innovació de la Muntanya i la Neu (CIM Neu), el primer en aquest àmbit a Catalunya, amb seu a Camprodon. Serà un espai de referència per al desenvolupament de projectes d’innovació vinculats a la neu, la descarbonització de les muntanyes i l’aplicació de tecnologies avançades.
30/01/2026
El Centre d’Innovació de la Muntanya i la Neu (CIM Neu), que han acordat crear Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), tindrà la seu a l’edifici modernista de Can Roig a Camprodon i el banc de proves dels projectes que es desenvolupin seran les estacions d’FGC ubicades al Ripollès: la Vall de Núria i Vallter. El CIM Neu, que neix com un espai de referència per al desenvolupament de projectes d’innovació vinculats a la neu, la descarbonització de les muntanyes i l’aplicació de tecnologies avançades, comptarà amb la participació d’investigadors, estudiants i empreses emergents de la UPC.
L’acord l’han presentat el 30 de gener la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i el rector de la UPC, Francesc Torres, acompanyats del president de Ferrocarrils, Carles Ruiz; l’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, i el vicerector de Transferència, Innovació i Emprenedoria, Jordi Berenguer.
La consellera de Territori ha destacat que aquest centre d’innovació “neix per ser un espai de referència al territori que serveixi per impulsar projectes que contribueixin a l’adaptació al canvi climàtic de les estacions d’alta muntanya”. Per a Paneque, “la creació del CIM Neu forma part del Pla d’acció de l’Estratègia del Pirineu aprovat pel Govern, amb el qual es treballa per desenvolupar i cohesionar els territoris d’alta muntanya catalans”.
El rector Francesc Torres ha afirmat que “el nostre objectiu com a Universitat és clar: dotar el país de les eines necessàries per afrontar els reptes de la descarbonització, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, i garantir el desenvolupament sostenible del nostre entorn pirinenc i de muntanya, que també es veu afectat, potser cada cop més, pels efectes del canvi climàtic”. El rector ha afegit que “aquest acord és un motor de transformació dels entorns de muntanya que afavorirà de manera directa la transferència de coneixement entre la Universitat, l’empresa pública i privada, i les entitats del territori. A més, ens permetrà potenciar el talent i la participació activa dels nostres estudiants”.
El president d’FGC, per la seva part, ha explicat que la creació del CIM Neu “surt de la responsabilitat que tenim com a empresa pública de garantir el futur de les estacions per mantenir i fer créixer l’activitat a les comarques de muntanya. Ruiz ha apuntat que actualment les estacions d’FGC generen l’11% del PIB de les
comarques on estan ubicades. “Hem de mirar cap al futur en un moment de reptes, com és el canvi climàtic, però també d’oportunitats, com és tot l’àmbit tecnològic i d’innovació”, ha dit. I ha afegit: “Hem de treballar amb situacions canviants i això necessita de coneixement, innovació i recerca de solucions als nous reptes”.
L’alcalde de Camprodon ha volgut agrair la implicació de totes les administracions i entitats que fan possible el projecte, destacant l’aposta per arrelar el talent al territori i descentralitzar la recerca. Ha remarcat que el fet d’”haver triat Camprodon i la seva vall suposa un pas molt important” i que el Cim Neu no serà un conjunt d’oficines, sinó “una veritable seu de recerca i innovació per a la muntanya”. També ha remarcat que el centre s’ubiqui en un espai tan emblemàtic com Can Roig.
Amb el CIM Neu, FGC i la UPC promouran conjuntament projectes de recerca i innovació així com altres iniciatives en l’àmbit de la sostenibilitat, la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la transformació digital dels territoris de muntanya tot afavorint la transferència de coneixement entre la Universitat, l’empresa pública i privada i les entitats del territori, en especial l’Ajuntament de Camprodon, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Ripollès, per consolidar el CIM Neu com una plataforma oberta d’innovació, en el marc del Programa Regions del Coneixement que impulsa el Departament de Recerca i Universitats.
L’acord contempla diverses actuacions, tal com ha explicat el vicerector Jordi Berenguer, que s'estructuren en els següents eixos:
1. Talent: El centre es convertirà en un planter de talent jove on estudiants de la UPC podran desenvolupar pràctiques, treballs de final de grau i de màster, i doctorats industrials enfocats a resoldre reptes reals de la muntanya. A més, FGC i la universitat impulsaran microcredencials —certificacions digitals d'especialització— per millorar l'ocupabilitat en àmbits com la sostenibilitat i la transformació digital. Aquesta formació s'impartirà tant a Can Roig com a les seus de la UPC i FGC, obrint-se també a professionals i empreses de la zona.
2. Reptes tecnològics: El CIM Neu impulsarà solucions innovadores per als reptes actuals de la muntanya, com la descarbonització, la gestió intel·ligent de la neu i la seguretat. Aprofitant l'arquitectura de dades UPCxels (projecte Gaia-X) de la UPC, es crearà un ecosistema digital per monitorar el canvi climàtic i l'eficiència energètica. Aquesta col·laboració no només generarà recerca avançada, sinó que consolidarà el centre com un referent en la formació de talent investigador especialitzat en entorns d'alta muntanya.
3. Col·laboració territorial: El CIM Neu es consolida com un node de referència territorial, mitjançant la participació de FGC i els agents locals en el programa Regions del Coneixement de la UPC, a través del qual es desenvolupen propostes que responen a iniciatives sorgides del territori, amb participació d’administracions i empreses, en el marc de l'estratègia RIS3CAT 2030 de la Generalitat. Aquesta col·laboració permetrà donar resposta a les necessitats del sector públic i privat del Ripollès, promovent un desenvolupament sostenible per liderar la transformació econòmica i ambiental de les regions muntanyenques.
4. Compra pública innovadora: FGC i la UPC definiran procediments de Compra Pública d'Innovació vinculats al centre per fomentar l'adquisició de tecnologies disruptives. L'objectiu és aplicar aquestes solucions a la gestió de les estacions i els territoris de muntanya, garantint una transformació eficient en l'àmbit operatiu i mediambiental.
5. Foment de l’emprenedoria i la creació d’empreses: Amb l'objectiu de transformar la recerca en activitat econòmica, es promourà la constitució de noves empreses de base tecnològica. Aquestes iniciatives comptaran amb el suport dels programes d'acceleració de la UPC i els seus campus territorials, facilitant que les solucions innovadores nascudes al centre arribin al mercat.
L’edifici de Can Roig, seu del CIM Neu
D’estil modernista i gran presència i riquesa ornamental, l’edifici de Can Roig és un exemple singular d’arquitectura romàntica del Pirineu de Girona. Es va construir com a segona residència entre els anys 1900 i 1901, en un terreny cedit per la família Campa. Durant la retirada republicana, Camprodon s’havia convertit en un gran hospital militar i Can Roig també va ser utilitzat per acollir aquests ferits.
La gran complexitat compositiva, els elements medievalitzants i les abundàncies del material de les façanes, converteixen l’obra de Simó Cordomí en un imponent edifici singular, únic i conegut a la zona. La porta principal, avui desapareguda, era d’estil gòtic profusament decorat i estava coberta per arcades neoromàniques coronades amb merlets.
Tot i que estava en avançat estat de deteriorament, l'edifici va ser restaurat l’any 2022 i ha recuperat l’esplendor de principis del segle XX.