El catedràtic Josep Maria Montaner, nou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

+
Descarregar

Josep Maria Montaner, durant la lectura del discurs d'ingrés 'Els valors de l'arquitectura catalana'

+
Descarregar

Josep Maria Montaner, durant la lectura del discurs d'ingrés 'Els valors de l'arquitectura catalana'

El catedràtic de Teoria i Història de l’Arquitectura de l’ETSAB ha IngressaT com a acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, el 16 de juny. En el decurs de l’acte, que ha tingut lloc a les 19 hores, al Saló d'actes de la Casa Llotja de Mar, a Barcelona, ha llegit el discurs 'Els valors de l’arquitectura catalana'.

17/06/2021

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Belles Arts de Sant Jordi (RACBA) va nomenar, el 17 de febrer passat, nou acadèmic numerari a Josep Maria Montaner i Martorell, catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). El dia 16 de juny, a les 19 h, al Saló d’actes de la Casa Llotja de Mar de Barcelona, Montaner ha llegit el discurs d’ingrés “Els valors de l’arquitectura catalana”, queha estat respost per l’acadèmic i doctor arquitecte Carlos Ferrater i Lambarri.

Arquitecte, doctor en Arquitectura i amb estudis parcials d’Antropologia i Història Moderna, Josep Maria Montaner ha estat codirector del Màster ‘Laboratorio de la vivienda colectiva sostenible del siglo XXI’, impartit per l’ETSAB i la Fundació Politècnica entre els anys 2004 i 2014. Montaner va ser sotsdirector de cultura de l’ETSAB entre el 2001 i el 2005 i va fundar la revista Visions la qual va obtenir un premi a la IV Biennal Iberoamericana d’Arquitectura de 2006.

Regidor del districte de Sant Martí i d’habitatge i rehabilitació a l’Ajuntament de Barcelona (2015 – 2016), Montaner és especialista en l’estudi de l’arquitectura del període neoclàssic i ha dedicat part de la seva recerca a la història de l’habitatge col·lectiu, publicant diversos articles sobre l’evolució de la ciutat de Barcelona. Professionalment, també ha exercit com a arquitecte en diversos períodes, col·laborant en projectes de l’arquitecte Carlos Ferrater, com les tres illes de la Vila Olímpica i el Museu Industrial del Ter a Manlleu.

El llibre La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya. 1714-1859, publicat per l’Institut d'Estudis Catalans l’any 1990, va ser la seva tesi doctoral, premiada en dues ocasions: com a original va obtenir el Premi Lluís Domènech i Montaner de l’Institut d’Estudis Catalans (1984), i com a publicació, el Premi de la Crítica Serra d’Or a la recerca el 1991. La tesi està dedicada als inicis de l’ensenyament de l’arquitectura a Catalunya, amb especial èmfasi en la Classe d’Arquitectura d’Antoni Celles a Llotja. De fet, per fer aquesta tesi va consultar diversos arxius nacionals i internacionals, entre ells el de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.