L’Escola d’Arquitectura de Barcelona organitza, al MNAC, una exposició sobre la ciutat imaginada
Estudiant de grau de l'ETSAB visita l'exposició de projectes al vestíbul del MNAC. Foto de Maria Font, de l'ETSAB.
L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha organitzat, a la sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), l’exposició Escola-Ciutat, cinc dècades de projectes de fi de carrera d’arquitectura a Barcelona. Una mostra itinerant que es pot visitar fins al 24 de setembre al MNAC i que, posteriorment, s’exposarà a l’ETSAB.
18/09/2017
La mostra se centra en una mirada mútua i continuada de l’Escola i la ciutat, una història comuna i indisociable, ja que Barcelona ha estat, històricament, el laboratori natural de treball de l’ETSAB. S’estructura en dos espais, delimitats per una gran estructura metàl·lica (de 34 m x 7 m): un que reprodueix una aula pròpia de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i l’altre que recull el material expositiu, amb plànols, dibuixos i fotografies d’un total de 260 projectes sobre la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència, elaborats a l’ETSAB del 1975 al 2017. Aquests treballs formen part de l’Arxiu Gràfic de l’Escola i es poden consultar en obert en aquest centre o a través del portal digital UPCommons .
Segons descriuen en el programa Ariadna Perich i Roger Such, comissaris de l’exposició, professors i sotsdirectors de Cultura de l’ETSAB, Barcelona ha tingut un paper rellevant en les aules de l’Escola. “Es fa difícil imaginar un taller de projectes, d’urbanisme o unes classes d’història o construcció que no vinguin explicades des de les lliçons que ofereix la ciutat. Però aquesta relació mai ha estat un camí unidireccional i la ciutat també s’ha vist enriquida pel treball plantejat per alumnes i professors des de les aules. L’Escola analitza, critica i proposa −però sobretot imagina− la ciutat i gran part de les transformacions urbanes que ha viscut Barcelona en els últims anys també es poden explicar des de l’empremta que el pensament de l’ETSAB hi ha deixat.”
Són molts els temes de reflexió que s’han abastat i molts els espais de la ciutat on s’ha treballat, alguns dels quals han estat o encara són objecte de debat, entre d’altres: el Port Vell, la muntanya de Montjuïc i la de Collserola, el barri del Raval o l’Eixample, les places de les Glòries, la Gardunya i Catalunya, el parc de la Ciutadella, l’autovia de Castelldefels i els rius Besòs i Llobregat, o el sector ponent de la Diagonal (per al qual s’ha fet l’agosarada proposta d’instal·lar-hi un càmping). Alguns dels projectes que s’exposen, d’autors que ara ja exerceixen d’arquitecte i molts dels quals són reconeguts, “són fruit del treball entre alumne i professor a l'aula, mentre que d’altres, la gran majoria, són una iniciativa personal de cada estudiant, on el projecte ha esdevingut un instrument catalitzador dels seus interessos més personals”.
Aquesta exposició itinerant, que es podrà visitar fins al 24 de setembre al MNAC i posteriorment en altres espais de la ciutat i altres escoles d’arquitectura, “dibuixa una ciutat que mai ha existit però que podria haver estat. Una altra Barcelona, impossible en alguns casos, alternativa a l’actual. Una ‘ciutat imaginada’ construïda des del pensament de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona”. Aquests són alguns exemples de projectes exposats:
- La rehabilitació de la Presó Model de Barcelona: Clara Terradellas aventura la possible reutilització i reciclatge de la Model sense enderrocar l’edifici original; un projecte que respecta el valor tipològic i patrimonial de l’edifici i demostra que l’arquitectura contemporània pot dialogar amb l’arquitectura d’altres èpoques.
- Biblioteca Nacional de Catalunya: Pau Bajet agafa el programa de la Biblioteca Nacional de Catalunya i el projecta en un dels indrets més cèntrics de la ciutat: la Plaça de Catalunya, on actualment hi ha l’edifici d’El Corte Inglés. La proposta afronta les problemàtiques d’un espai de la ciutat amb molt poca identitat i amb problemes d’ordre molt diferent.
- Jardins als terrats de l’Eixample: Eva Prats planteja un model sobre les cobertes de Barcelona, en particular els terrats de l’Eixample. Tot i que va ser una proposta que va fer l’arquitecta, llavors estudiant, el 1992, la idea acaba de ser recuperada per l’actual Ajuntament de Barcelona dins l’estratègia que porta per lema ‘Renaturalitzar la ciutat’, i que proposa generar noves formes de verd urbà, aprofitant els terrats (horts urbans), les parets mitgeres o els espais entre edificis, entre d’altres accions.
- Les vies del Morrot, l’esperada reforma: La falda de Montjuïc és una àrea de la ciutat encara per definir, on es troben les zones de càrrega i descàrrega de mercaderies i les terminals de creuers i estacions marítimes. L’Ajuntament de Barcelona va proposar, fa uns anys, transformar la zona i dotar-la d’habitatge públic, espais urbans i fins i tot instal·lar-hi una seu del museu Hermitage, reforma que no s’ha dut a terme. Joan Martí planteja, en el seu projecte presentat aquest any, una alternativa per a aquest indret: reutilitzant infraestructures preexistents i construint una nova terminal de passatgers.
- Vores, satèl·lits i estacions per al pont de Vallcarca: Alba Alsina proposa una transformació de la zona del pont de Vallcarca a través d’una proposta d’habitatge social. Contempla solucions innovadores per resoldre els problemes de topografia i té en compte la mobilitat, les instal·lacions i la preservació dels recursos naturals. Amb aquest projecte, l’arquitecta ha guanyat aquest any el Premi de Disseny d’Arquitectura Responsable UNESCO-UIA & MIDO, de la Unió Internacional d’Arquitectes.
- Annex al Centre d’Art Santa Mònica: En el seu projecte de fi de carrera, Ricard Mercadé va proposar, el 1990, la construcció del Centre d’Art Santa Mònica, a Barcelona. Un treball tutoritzat per l’arquitecte Albert Viaplana, que va projectar finalment la reforma d’aquest centre cultural de la Rambla, a més de la plaça de l’estació de Sants i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, entre d’altres obres.
- Mercat a la Plaça de la Gardunya: Eduardo Gascón va plantejar, el 1984, recuperar l’antic Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de la ciutat i canviar de lloc el mercat de la Boqueria. El mercat ocuparia la Plaça de la Gardunya i l’espai actual del mercat quedaria lliure, com una plaça porticada que s’obriria sobre les Rambles. La reforma d’aquesta zona, un altre dels fronts polèmics de la ciutat, cobra actualment vigència, ja que aporta solucions a un dels problemes de la congestió turística en aquesta zona.
Bicentenari dels estudis d'arquitectura a la capital catalana
Sota el lema '1817-2017, 200 anys d’ensenyament d’arquitectura a Barcelona', l’ETSAB organitza aquest curs acadèmic un conjunt de conferències, jornades i seminaris, tant a l’ETSAB com en diferents seus universitàries i institucions culturals de Barcelona, per commemorar el bicentenari d’aquests estudis a la ciutat. Així mateix, i coincidint amb la lliçó inaugural del curs que oferirà Rafael Moneo el mes d’octubre a l’ETSAB, es preveu l’edició d’un llibre que recull el llegat de textos escrits per l’arquitecte en la seva etapa com a docent.
El setembre del 1817 va ser inaugurada la Secció d’Arquitectura de l’Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts de Barcelona, amb seu al Palau de la Llotja de Mar. L’arquitecte i acadèmic lleidatà Antoni Cellers, que un parell d’anys abans n’havia redactat el Pla d’estudis, va ser el seu primer director. Aquell primigeni esdeveniment acadèmic seria l’origen de la posterior Escola Provincial d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona, fundada el 1875, i precursora de l’actual ETSAB, que el 1972 va canviar l’adscripció de la UB a la recent fundada Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i amb seu a l’avinguda Diagonal.
Amb 3.500 estudiants, actualment l’ETSAB de la UPC és la més gran i més antiga escola d'arquitectura de Catalunya. Ofereix estudis de grau i màster, i té un paper destacat en la investigació en l'àmbit universitari espanyol i iberoamericà gràcies al treball del seu professorat. L'escola lidera, a més, l'ensenyament de paisatgisme a Espanya, i col·labora amb les més prestigioses escoles d'Europa.
Al llarg de la seva trajectòria, l'ETSAB ha comptat amb el prestigi de figures com la d’Elíes Rogent, el seu primer director, o la dels arquitectes modernistes Lluís Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch. Les figures més significatives del Moviment Modern i de l'escola d'arquitectura catalana han participat també en la construcció de la seva tradició docent i han exercit una notable influència en la construcció de la ciutat: des de Josep Lluís Sert i José Antonio Coderch fins arquitectes contemporanis com Rafael Moneo, Oriol Bohigas, Albert Viaplana, Enric Miralles, Ignasi de Solà-Morales i Manuel de Solà-Morales, entre d'altres.
L’Escola, que actualment dirigeix Jordi Ros, segueix exercint una contínua influència en el desenvolupament i el disseny de Barcelona, i manté un permanent diàleg en els debats que genera la ciutat.