Primera jornada de ciutats universitàries UPC

+
Descarregar

Representants municipals de Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i Viladecans, municipis on té presència la Universitat, a la jornada 'UPC. ciutats i territori'

+
Descarregar

El rector de la UPC, Francesc Torres, donant la benvinguda als assistents a la jornada de la Facultat de Nàutica de Barcelona

+
Descarregar

Estanislau Roca, vicerector d'Infraestructures i Arquitectura, ha ofert la ponència 'UPC, ciutat i territori'

La jornada ‘UPC, ciutat i territori’ ha reunit el 4 d’octubre, a la Facultat de Nàutica de Barcelona, alcaldes i alcaldesses, tinents d’alcaldes i regidors de Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i Viladecans, municipis on té presència la UPC.

04/10/2018

En la jornada ‘UPC, ciutat i territori’ organitzada a la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) hi han participat l’alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau; l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras; l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda; l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz; la tinenta d'alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz; el tinent d’alcalde de Territori i Medi Ambient de Sant Cugat del Vallès, Joan Puigdomènech;  el regidor de l'Ajuntament de Terrassa Adrián Sánchez, i la regidora d’Ensenyament i Universitats de Manresa, Maria Mercè Rosich.

El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Francesc Torres, en la benvinguda als assistents a la jornada ha destacat: “Els nostres campus tenen sentit si s'integren en el batec de la ciutat”. Tot seguit, el vicerector d'Infraestructures i Arquitectura de la UPC, Estanislau Roca, ha pronunciat una ponència sobre la UPC, la ciutat i el territori, en la qual ha reclamat “el compromís de dissenyar els campus universitaris de manera que tinguin en consideració la qualitat de vida i l’experiència social dels qui els habiten”. Estanislau Roca ha destacat tres aspectes en la relació entre universitat i ciutat: la ciutat per a la universitat, la universitat com a constructora de la ciutat i la universitat com a actiu de cohesió i integració social.

El vicerector de la UPC ha fet un breu resum de la història d'aquesta Universitat, tot constatant com ha evolucionat conjuntament amb la construcció de la ciutat i el territori que ha anat ocupant. Així mateix, ha fet una presentació sintètica dels diferents campus de la UPC, posant en relleu l’important procés de creixement i la implantació territorial: a Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vilanova i la Geltrú. A més, la UPC també té presència a Berga, Rubí i Viladecans. En totes aquestes ciutats, "la Universitat ha contribuït a la construcció d’entorns i condicions favorables", ha recordat el vicerector. En aquest sentit, també ha ressaltat “el compromís de la UPC de continuar establint aliances amb el teixit empresarial i les administracions públiques, amb la societat i el territori”. El vicerector ha acabat la seva ponència emplaçant als representants municipals participants “a retrobar-nos el 2021, en ocasió del 50è aniversari de la creació de la UPC”.

Després de la conferència, s’ha obert una taula rodona, presentada i moderada pel periodista Lluís Reales, i en la qual han participat els diferents representants municipals. L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, i el vicerector de Transferència de Coneixement i Innovació, Jordi Berenguer, han presentat el projecte de la UPC a Viladecans. “Estem alineats amb la UPC en dos àmbits estratègics per al municipi: l'agroalimentari i l'energètic”, ha assegurat Ruiz, i sobre aquest darrer punt Berenguer ha esmentat: “A la UPC estem desenvolupant un projecte per a la transformació energètica i en aquesta línia col·laborarem amb Viladecans decididament”.

Temps de debat
El debat s’ha obert amb la intervenció de Maria Mercè Rosich, regidora de l'Ajuntament de Manresa, que ha afirmat: “75 anys de l’EPSEM i la seva vinculació a la UPC proporcionen un plus a la ciutat i al territori”. Adrián Sánchez, regidor de l'Ajuntament de Terrassa, ha volgut emfatitzar que “la nova centralitat de la ciutat es deu a la UPC, Terrassa no seria el que és sense la Universitat”.

“Com a ciutat, a Sant Cugat acudim a l’ETSAV i aquesta escola d'arquitectura també acudeix a la ciutat. És una apropiació mútua, tenim necessitat de la UPC”, ha afirmat Joan Puigdomènech, tinent d'alcalde. L'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, ha assegurat: “Per al municipi, la UPC aixeca la moral de la ciutat, és un dels petits miracles que s'han produït al Besòs”.

Al seu torn, l'alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, ha afirmat que “el PMT i la UPC han impulsat els darrers 20 anys de la ciutat”, afegint que “per treballar el nostre eix del coneixement, la UPC és imprescindible, està marcant el present i el futur”. Així mateix, l'alcaldessa Neus Llovera ha manifestat: “Vilanova i la Geltrú és com és per la UPC, una relació que neix amb la UPC Vilanova el 1881, que ha evolucionat en funció de les necessitats del territori i que ha afavorit la cohesió social de la ciutat”.

Durant el debat, la tinenta d'alcaldessa de l'Ajuntament de Barcelona Laia Ortiz ha fet referència a que “a Barcelona la gentrificació hi és i el fet de ser ciutat universitària té un efecte, però és un efecte petit comparat amb el turisme, per exemple". D'altra banda, s'ha fet palès que la presència de la UPC a Sant Adrià de Besòs és, amb la recuperació del riu Besòs, "un dels grans elements de transformació de la ciutat", tal i com ha remarcat l'alcalde del municipi, Joan Callau.

Reptes de futur
A la pregunta del periodista Lluís Reales sobre quines idees de futur planen sobre cada ciutat, el regidor de l’Ajuntament de Terrassa Adrián Sánchez ha manifestat: “Hem de tirar de la innovació” i ha manifestat que cal “incorporar el talent universitari als problemes de la ciutat”. Per la seva banda, Joan Callau, alcalde de Sant Adrià de Besòs, ha assenyalat: “Tenim problemes amb moltes persones sense qualificació i la universitat ens pot ajudar a corregir aquest fet”. L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha apel·lat a “millorar l'agilitat per implementar titulacions i poder anar un pas per davant”, mentre que la tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Laia Ortiz, ha destacat com un dels reptes de futur “la implementació local de l'agenda dels objectius de desenvolupament sostenible”.

L’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, ha posat de relleu la necessitat de “desenvolupar projectes innovadors, com la gàbia de drons que es vol contruir a la UPC”. Finalment, Joan Puigdomenec, el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, ha posat l’èmfasi en què “cal compartir serveis entre la universitat i  l'administració local”. Al seu torn, la regidora de l’Ajuntament de Manresa Mercè Rosich ha agraït que a la ciutat hi hagi estudis com ara mines i automoció i ha manifestat: “Volem que la universitat es visualitzi i arribi als ciutadans”.

Aquesta primera jornada UPC de ciutats universitàries s’ha realitzat a la seu de l’FNB, l’escola amb els estudis més antics de la UPC, que enguany celebra el 250è aniversari.


Construir el futur des dels campus UPC
En el marc de l'aliança de la UPC amb el territori i de la intensificació del seu rol com a agent transformador, es duen a terme una gran quantitat de projectes diversos. L’impuls al teixit productiu és un dels objectius del Campus de la UPC a Terrassa, que vol intensificar la col·laboració dels equips de recerca amb les empreses de l’entorn, i també la capacitat de crear noves empreses amb el Campus com a epicentre.

Els projectes amb gran impacte social són també una prioritat per a la comunitat UPC. Un exemple és la iniciativa Cohort Infantil de Salut Visual de Terrassa (CISViT), de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), que proporcionarà dades epidemiològiques de la visió dels infants de primària de la ciutat. Aquestes dades permetran obtenir un coneixement, fins ara inèdit, de la distribució dels problemes visuals d’aquests escolars, així com els seus factors protectors i de risc.

Des del Campus Diagonal-Besòs s’impulsen diversos projectes de col·laboració amb l’entorn industrial d’aquesta zona entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, com ara el PECT Litoral Besòs, un projecte de recerca aplicada al territori en el que treballaran conjuntament l’Escola d’Enginyeria Barcelona Est (EEBE) i els municipis de Sant Adrià i Badalona. Així mateix, i en l'àmbit educatiu es promouen accions conjuntes entre instituts de secundària de La Mina i la Universitat.

Les tecnologies del futur i la seva implementació en el territori també focalitzen iniciatives punteres, com ara la de l’EETAC, al Campus del Baix Llobregat, a Castelldefels, centrada a construir un espai controlat de vol de drons, en el qual es trobaran de manera natural i en un mateix espai la recerca i l’oci per a la ciutadania. En el mateix Campus, l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) té entre els seus projectes de futur la instal·lació d’un obrador en els terrenys de l’Agròpolis, a Viladecans. En aquest obrador està previst que es pugui mostrar als agricultors com transformar els productes agrícoles, sovint excedentaris, en productes de més valor afegit (melmelades, sucs, cremes....).

Des dels campus de la UPC es reclamen igualment millores estructurals per impulsar la connexió real del territori. En aquest sentit, la necessitat de disposar d’un transport públic eficient, que connecti els centres docents amb l’entorn, és una reclamació reiterada, especialment dels campus de Manresa, Vilanova i la Geltrú i del Baix Llobregat, a Castelldefels.