La UPC, en el consorci europeu de recerca atmosfèrica ACTRIS ERIC

Vista general de les instal·lacions de la UPC
+
Descarregar

Vista general de les instal·lacions de la UPC

Capçal òptic del lidar de la UPC
+
Descarregar

Capçal òptic del lidar de la UPC

Fotòmetre solar-lunar
+
Descarregar

Fotòmetre solar-lunar

Logo d’ACTRIS
+
Descarregar

Logo d’ACTRIS

En blau clar, els països que participen a ACTRIS
+
Descarregar

En blau clar, els països que participen a ACTRIS

Espanya s'ha adherit, com a soci fundador, al consorci europeu de recerca ACTRIS ERIC, una infraestructura dedicada a estudiar els components més efímers de l’atmosfera, de la qual forma part la UPC. Aquesta xarxa esdevindrà enguany una infraestructura permanent de l’Espai Europeu de Recerca, situant així a les institucions participants en la primera línia de l’exploració atmosfèrica mundial. També en forma part, com a unitat del centre de dades, el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), vinculat a la Universitat.

28/07/2022

L’Aerosol, Clouds and Trace gases Research Infrastructure (ACTRIS) és una infraestructura distribuïda de recerca que estudia els components atmosfèrics de curta durada de vida, com són els aerosols, núvols i gasos traça, que romanen a l’atmosfera entre unes hores i algunes setmanes. La instrumentació de que disposen els membres d’aquesta xarxa permet observar com es distribueixen en el temps i en l’espai aquests components de curta durada i com interactuen entre ells i amb la resta d’elements atmosfèrics.

Formada per més de cent institucions i centres de recerca de 22 estats membres i associats de la Unió Europea (UE), entre les quals hi ha la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), ACTRIS  es constituirà aquest any en un Consorci d’Infraestructura de Recerca Europea (ERIC) i esdevindrà una infraestructura permanent de lEspai Europeu de Recerca (ERA).

En el procés de constitució d’aquest consorci, denominat l’ACTRIS ERIC, la UPC ha coordinat les interaccions entre el Ministeri de Ciència i Innovació i les altres deu institucions entre universitats i entitats de recerca que forment part d’ACTRIS Espanya i que aporten a la infraestructura personal i instal·lacions de recerca. A més de la UPC, hi  participen l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET); el BSC-CNS, vinculat a la UPC; el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM); el Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT); el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); l’Institut Interuniversitari d’Investigació del Sistema Terra a Andalusia (IISTA) conjuntament amb la Universitat de Granada (URG); l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), i les universitats de Valladolid (UVa), Miguel Hernández (UMH) i de València (UV).

Formar part d’ACTRIS ERIC suposa, actualment, estar en la primera línia mundial pel que fa a l’exploració i l’estudi d’aerosols, núvols i gasos traça a l’atmosfera.

Com a servei, ACTRIS ofereix accés a dades sobre la qualitat de l'aire i la composició atmosfèrica en temps gairebé real, disponibles en accés obert, prèvia petició al seu centre de dades. També ofereix als investigadors i les investigadores la possibilitat de fer servir les seves instal·lacions. Durant el confinament, aquesta xarxa va oferir una visió general sense precedents de la qualitat de l'aire i la composició atmosfèrica europea.

Des del setembre del 2021, ACTRIS també és una infraestructura de referència del Fòrum d’Estratègia Europea sobre Infraestructures de Recerca (ESFRI), l’organisme que regula el full de ruta sobre quines han de ser les infraestructures de recerca permanents de la UE.

Teledetecció d’aerosols atmosfèrics amb resolució espacial
La UPC participa en aquesta infraestructura de recerca través del grup de recerca en Teledetecció (RSLab). Vinculat al Centre Específic de Recerca en Comunicació i Detecció (CommSensLab), del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, i a l'Escola de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB) de la Universitat, l’RSLab aporta a ACTRIS una estació de teledetecció d’aerosols atmosfèrics amb resolució espacial, ubicada a la coberta de l’edifici D3 del Campus Diagonal Nord, a Barcelona. L’estació està constituïda per un lidar (radar làser) multilongitud d’ona, un fotòmetre solar/lunar i diversos equips auxiliars.

La proximitat d’aquest equipament a les instal·lacions de mesura d’aerosols mitjançant tècniques in situ (en superfície) de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC, ubicat davant del mateix campus i que també forma part d’ACTRIS, facilita que es pugui combinar l’ús d’ambdós equipaments per tenir una estació d’observació d’aerosols d’altes prestacions.

A més, la instal·lació de teledetecció de la UPC també dona suport a les observacions d’aerosol in situ que fa l’IDAEA-CSIC a les seves estacions del Montseny (Barcelona) i del Montsec (Lleida), que també formen part d'ACTRIS ERIC.

Per part seva, el BSC, amb seu al mateix Campus Diagonal Nord, és una de les unitats del centre de dades d’ACTRIS, amb capacitat de generar el que s’anomenen productes de nivell 3, és a dir, que combinen les dades proporcionades per ACTRIS amb les dades procedents d’altres fonts d’observació.

Seguiment de partícules contaminants del volcà de La Palma
Gràcies a l’existència d’aquest tipus d’infraestructures, durant l’erupció del volcà Cumbre Vieja, a l’illa de La Palma (Canàries), del 19 de setembre al 25 de desembre del 2021 es va poder dur a terme un desplegament instrumental sense precedents des del punt de vista científic i en un temps rècord: sis estacions situades estratègicament al voltant del volcà per monitoritzar tant les cendres i el vapor de la ploma volcànica com la qualitat de l’aire en la superfície de l’illa. La coordinació entre les universitats, institucions i centres de recerca d’ACTRIS-Espanya, conjuntament amb entitats d’ACTRIS i altres organitzacions estrangeres van ser crucials en la gestió d’emergències, ja que van aportar dades imprescindibles per gestionar accions d’emergència relacionades amb la salut pública i amb la seguretat  del trànsit aeri.