La UPC repensa el model de ciutat i dissenya solucions per fer front a l’impacte de la COVID-19 a Barcelona

+
Descarregar

Els projectes premiats donen resposta a reptes urbans de Barcelona en el context de la pandèmia

+
Descarregar

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Carme Barba, Còssima Cornadó, Marta Domènech, David López, Sergi Nadal i Marta Serra

+
Descarregar

Acte de lliurament dels premis a l'Ajuntament de Barcelona. FOTO: Ajuntament de Barcelona

+
Descarregar

Render del projecte 'CO-HABITEM BARCELONA', que proposa reutilitzar cinc espais de la ciutat infrautilitzats

La millora de la gestió dels recursos hídrics, nous usos per a cinc edificis infrautilitzats o la creació d’una seu unificada que millori l’ecosistema de dades de la ciutat són alguns dels projectes que desenvolupen els investigadors i les investigadores de la UPC Carme Barba, Marta Domènech, David López, Còssima Cornadó, Marta Serra i Sergi Nadal. Són iniciatives que aporten solucions a l’impacte de la pandèmia en el context d’un nou model urbà i que han estat premiades per l’Ajuntament de Barcelona.

18/03/2021

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lliurat, el 16 de març, els Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans a la Ciutat de Barcelona 2020 a sis investigadors i investigadores de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) per desenvolupar projectes innovadors que aporten solucions als reptes que planteja la pandèmia i repensar de manera global el model de ciutat. Són Carme Barba, Marta Domènech, Marta Serra, Còssima Cornadó, David LópezSergi Nadal, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), de l’Escola de Camins i de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB).

Millora en la gestió dels recursos hídrics
El projecte ‘Model de Gestió integrada dels Recursos hídrics del Besòs davant el canvi climàtic: solucions per a l’autoabastament i resiliència del sistema hídric a l’àrea metropolitana de Barcelona (GiR-Besòs)’ se centra a donar solucions per fer front als reptes de futur en la gestió de l’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

El projecte està liderat per Carme Barba, del Grup d'Hidrologia Subterrània de l’Escola de Camins de la UPC i compta amb el suport, experiència i coneixement del professor catedràtic en hidrogeologia Daniel Fernàndez Garcia i el seu equip de treball, els investigadors Núria Ferrer, Marc Carnicero i la professora Paula Rodríguez.

Barba manifesta que és necessari garantir l’abastament hídric a la ciutat en les properes dècades, tot abaixant la dependència del Ter. També creu important fer front als possibles efectes de les sequeres i a la reducció i alteració dels patrons pluviomètrics causats pel canvi climàtic. Per això el projecte se centra a elaborar un model de gestió integrada dels recursos superficials, subterranis i d’aigües regenerades al Baix Besòs, com a mesura per contribuir a l’autosuficiència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona en un context de canvi climàtic.

Nous usos per a cinc edificis infrautilitzats
Des de l’ETSAB, l’equip format per les investigadores i professores Marta Domènech i Còssima Cornadó, del grup de recerca Rehabilitació i Restauració Arquitectònica (REARQ), i dels departaments de Projectes Arquitectònics i de Tecnologia de l'Arquitectura, així com l'investigador i professor David López, del Departament de Tecnologia de l'Arquitectura, plantegen una anàlisi a Ciutat Vella per fomentar models productius innovadors. A través del projecte ‘CO-HABITEM BARCELONA: cinc casos d’estudi a Ciutat Vella per a la reutilització urbana i el foment de models productius innovadors’ cartografiaran cinc edificis i espais infrautilitzats, i faran propostes per reutilitzar-los. Es tracta dels edificis  d'Aduanes, Correus, l’Estació de França, el Museu Martorell i el Castell dels Tres Dragons.

La idea és elaborar un índex de reutilització i fer coincidir aquests espais amb diferents activitats temporals i mixtes com start-up, allotjaments, laboratoris o residències artístiques, entre d’altres. Així, es pretén donar vida a nous centres experimentals, innovadors amb capacitat per acollir i compartir una gran diversitat d’usos. El projecte té el suport dels catedràtics Pilar Garcia-Almirall i Pere Joan Ravetllat.

Diagnòstic de l'urbanisme informal a la ciutat
A partir de l’emergència climàtica i sanitària actual, l’objectiu del projecte ‘Intervencions tàctiques a l’espai públic: una diagnosi participada basada en l’escolta’ és creuar el coneixement ciutadà i el coneixement acadèmic en el procés de definició de l'anomenat urbanisme tàctic a la ciutat de Barcelona, com ara en el projecte Superilles. L'autora del projecte és Marta Serra, del grup de recerca Arquitectura, Ciutat i Cultura (ACC), i compta amb el suport de la professora Marta Llorente, del Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de la Comunicació, i amb Jose Luís Oyón, del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori. El projecte proposa una exploració dels conceptes de vulnerabilitat, resistència i condició efímera a partir d’entrevistes a personal universitari i alhora a entitats socials de la ciutat que procuren per la inclusió social. La finalitat és identificar reptes i propostes de millora per al disseny futur de la ciutat.  

Gestió de l’ecosistema de dades
Finalment, l'investigador Sergi Nadal, del Grup de Tecnologies de Bases de Dades i Gestió de la lnformació (DTIM) i professor de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB), coordina el projecte ‘An Automatic Data Discovery Approach to Enhance Barcelona's Data Ecosystem’. Aquesta proposta planteja la creació d’una plataforma dirigida per l'Ajuntament de Barcelona i sostinguda en les dades obertes de la ciutat per tal de donar suport als científics de dades en el procés de desenvolupament d'aplicacions intel·ligents. Amb aquest sistema compartit es pretén millorar la gestió de la ciutat des del punt de vista dels serveis públics, així com facilitar l’accés a l’enorme ecosistema de dades de Barcelona. També formen part del projecte els professors Cristina Gómez i Oscar Romero, del Departament d'Enginyeria de Serveis i Sistemes d'Informació.