Les universitats de la Xarxa Vives defineixen els eixos de la política lingüística universitària amb l’horitzó 2025

+
Descarregar

Els i les representants de les universitats de la Xarxa Vives, reunits al Fòrum Vives 'Objectius 2025 de Política Lingüística Universitària'

L’auditori Joan Plaça de la Universitat de València ha acollit, els dies 25 i 26 de novembre, el Fòrum Vives 'Objectius 2025 de Política Lingüística Universitària', organitzat per la Xarxa Vives d’Universitats. A la trobada, centrada en analitzar quina ha de ser l’agenda 2025 de la política lingüística universitària, hi han participat representants de 18 universitats del País Valencià, Catalunya, Andorra i Illes Balears.

26/11/2021

El Fòrum Vives , dedicat a la política lingüística universitària, ha comptat amb la benvinguda de María Vicenta Mestre, rectora de la Universitat de València (UV). Tot seguit, Robert Phillipson, professor emèrit del Departament d’Estudis Internacionals de la Llengua i Lingüística Computacional de l’Escola de Negocis de Copenhague, ha impartit una ponència sobre els reptes del multilingüisme a l’ensenyament superior. Per cloure la primera jornada de la trobada, Avel·lí Flors-Mas, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i el CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB), ha presentat la ponència 'Política Lingüística Universitària. Un estat de la qüestió des de la perspectiva de la llengua catalana'.

La segona jornada del fòrum s’ha iniciat amb la taula rodona 'Política lingüística i política acadèmica, un diàleg necessari', en què han participat Miquel Nicolau, rector de la Universitat d’Andorra; Pilar Safont, vicerectora de Promoció Lingüística i Igualtat de la Universitat Jaume I; Imma Ribas, vicerectora de Qualitat i Política Lingüística de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC); Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i Francisco José Torres, vicerector d’Estudis, Qualitat i Llengües de la Universitat d’Alacant. Tot seguit, ha sigut el torn de la sessió 'La regulació de la política lingüística universitària i els vasos comunicants amb les regulacions regionals i estatals', amb la participació de Vicenta Tasa, directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la UV; Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la UB; Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la UV, i Rosa Calafat, coordinadora de Política Lingüística de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

En el tram final del fòrum, Jordi de Bofarull, responsable de l’Àrea de Llengua Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i secretari de la Comissió de Llengua de la Xarxa; Esteve Valls, subdirector del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Internacional de Catalunya, i Avel·lí Flors-Mas, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i el CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB, han presentat la proposta d’indicadors de política lingüística universitària de la Xarxa Vives d’Universitats. Finalment, la cloenda de la trobada ha comptat amb les intervencions de Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, i Jaume Carot, president de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat de les Illes Balears.

En el seu discurs de cloenda, el president de la Xarxa Vives, Jaume Carot, ha destacat que “aquest Fòrum Vives ha situat les bases per a la política lingüística universitària dels propers anys”. El president de la Xarxa ha posat en valor els indicadors consensuats en el marc del Fòrum Vives ja que “han de ser una eina de referència per a l’impuls i l’avaluació  dels plans de llengües de les universitats. Només a partir de dades objectives es poden desenvolupar actuacions justes i equilibrades en un context divers, complex i en contínua transformació com és l’espai Vives”.

Carot també ha volgut reconèixer “la tasca que la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives porta desenvolupant des de fa més de 20 anys per a una institució que és l’única d’una mateix domini lingüístic integrat per 4 estats que disposa d’un Pla de Política Lingüística propi i comú per a les seves universitats. La Xarxa Vives és, en aquest sentit, una institució clau en l’impuls del català per la seva capacitat de teixir estratègies comunes des de la nostra diversitat”, ha reblat.

Els Fòrum Vives són espais d’intercanvi i reflexió que promou la Xarxa Vives d’Universitats, i que es tradueixen en múltiples jornades, debats, seminaris, tallers o congressos distribuïts arreu del territori.