L'ICM, la UdG i la UPC uneixen forces per mesurar la capacitat de les reserves marines de recuperar espècies sobreexplotades

+
Descarregar

L'observatori martí OBSEA, gestionat pel Centre de Desenvolupament de Sistemes d'Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI) de la UPC

Equip científic en la reunió de llançament del projecte BITER
+
Descarregar

Equip científic en la reunió de llançament del projecte BITER

Una recerca conjunta de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), la Universitat de Girona (UdG) i el Centre de Desenvolupament de Sistemes d'Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI) de la UPC avaluarà la utilitat d'una xarxa de reserves marines protegides de nova creació en aigües d’entre 300 i 400 metres de profunditat. L'objectiu és esbrinar si aquestes zones protegides podrien contribuir a recuperar els hàbitats danyats per la pesca i, alhora, promoure la sostenibilitat d'aquesta activitat.

21/12/2021

L'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona mesurarà la capacitat de les reserves marines de recuperar espècies sobreexplotades i els seus ecosistemes gràcies a BITER, un projecte finançat per l'Agència Estatal de Recerca on també participen la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i la Universitat de Girona (UdG).

En concret, BITER (A joint effort between BIology and TEchnology to monitor and recover fishery impact species and ecosystems: augmented multiparametric landers), que comença ara i s'allargarà durant els pròxims quatre anys, avaluarà la utilitat d'una nova xarxa de reserves marines protegides ubicada en aigües profundes (entre els 300 i els 400 metres de fondària) de la costa catalana per recuperar poblacions d'espècies d'interès pesquer, espècies amenaçades i els hàbitats on hi són presents.

"Amb aquest projecte volem esbrinar si l'establiment d'una xarxa de reserves marines en aigües profundes podria servir per recuperar hàbitats i ecosistemes bentònics danyats i, alhora, afavorir una explotació sostenible de les espècies d'interès pesquer a la Mediterrània", explica l'investigador de l'ICM Joan Navarro.

D'altra banda, la iniciativa vol comprovar l'efectivitat del seguiment no invasiu d'espècies mitjançant l'ús de robots subaquàtics que permeten avaluar l'estat de les comunitats i els hàbitats marins sense alterar els processos naturals.

Un esforç multidisciplinari
Les científiques i científics de l'ICM, experts en biologia i ecologia marina, treballaran en estreta col·laboració amb tecnòlogues i tecnòlegs de la UPC i la UdG, especialistes en el desenvolupament de tecnologia marina i en la implementació de robòtica submarina.

El lideratge de l'ICM en aquest projecte es deu a l'acreditada experiència del grup de recerca Funcionament i Vulnerabilitat dels Ecosistemes Marins en l'estudi de les comunitats i recursos marins que habiten en els ecosistemes explotats. Precisament aquest grup ha assessorat el govern espanyol en la creació de la nova xarxa de reserves marines d'interès pesquer l’efectivitat de la qual serà ara avaluada gràcies al projecte BITER.

"Estem iniciant la Dècada de les Ciències Oceàniques declarada per la UNESCO, un dels objectius de la qual és restaurar els ecosistemes marins i, sens dubte, aquesta xarxa, formada per 19 reserves, serà una referència en l'àmbit global", subratlla Joan B. Company, també investigador de l'ICM.

Per la seva banda, el grup de la UPC que participa en el projecte, el Centre de Desenvolupament de Sistemes d'Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI-UPC), és un dels pocs a escala espanyola amb experiència de primer nivell al disseny, desenvolupament i implementació de tecnologies marines, inclosos els sistemes acústics subaquàtics. Entre d'altres, gestionen l'observatori marí OBSEA, l'única plataforma submarina cablejada a la Mediterrània espanyola.

"El disseny de noves plataformes d’observació del fons marí que siguin lleugeres i permetin el desplegament i la recuperació des d'embarcacions és un dels reptes del projecte. Gràcies a l'estació submarina OBSEA, aquestes plataformes seran testejades en un entorn controlat abans del seu desplegament a les àrees marines protegides, situades a major profunditat", explica Joaquín del Río, investigador del SARTI-UPC i Jacopo Aguzzi, de l'ICM.

Finalment, la UdG participa en el projecte a través del grup ViCOROB-UdG, que té una dilatada experiència en projectes de recerca en l'àmbit nacional i internacional relacionats amb els vehicles subaquàtics autònoms (AUVs), incloent-hi el desenvolupament dels AUV Girona 500/ 1000 i Sparus II, utilitzats per diferents grups de recerca internacionals.

"En aquest projecte desenvoluparem AUVs que buscaran activament els individus de les espècies protegides i mapejaran les zones on habiten per tenir-ne un coneixement més detallat. Els AUVs permeten monitorar el llit marí de manera flexible i simple, i seran un instrument clau per a la gestió dels ecosistemes marins", detalla en aquest sentit Marc Carreras, investigador del VICOROB-UdG.

Segons els participants en el projecte, "aquesta multidisciplinarietat garantirà el desenvolupament de metodologies d'última generació que faran possible una gestió pesquera millor i més sostenible, a més de permetre la recuperació d'hàbitats marins danyats per l'activitat humana i l’establiment de protocols per al seguiment de les xarxes de reserves marines ubicades a gran profunditat".