Lliurat el Premi UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló als escriptors Miguel Ángel López Muñoz i Raúl Gonzálvez del Águila
D'esquerra a dreta, Ian Watson, Montserrat Guàrdia, Francesc Torres, Anna Rio i Jordi José
Els guanyadors del Premi, Miguel Ángel López Muñoz (a l'esquerra de la pantalla) i Raúl Gonzálvez del Águila (al centre de la pantalla), s'han connectat per videoconferència a l'acte
Premi homenatge a Miquel Barceló
El Premi UPC de Ciència-Ficció es va crear l’any 1991, impulsat pel Consell Social de la UPC en el marc del programa de dinamització cultural i artística d’aquest òrgan. Des de la seva creació, s’ha consolidat com un dels certàmens referents a l’Estat espanyol en aquest àmbit. Prova d’això són les prop de 2.400 obres presentades al llarg de la seva història, una xifra que mostra també l’interès creixent d’aquest gènere literari.
El premi ret homenatge a Miquel Barceló, professor de la FIB que va destacar com a editor, traductor i escriptor especialitzat en ciència-ficció. Barceló va ser l’impulsor del Premi UPC de Ciència-Ficció, que des de l’any 2022 porta el nom del professor.
Col·lecció de ciència-ficció de la UPC
El professor Miquel Barceló, en col·laboració amb altres membres de la Universitat, va impulsar l'any 1991 la col·lecció de ciència-ficció de la UPC. Formava part d'un conjunt d'activitats relacionades amb el gènere, com el Premi UPC de Ciència-Ficció i una nova associació d'estudiants, anomenada 'Units per la Ciència-Ficció'.
La col·lecció, que ha tingut un gran èxit entre la comunitat universitària, està formada per més de 9.500 documents, i inclou gairebé totes les publicacions que van aparèixer a Espanya durant els anys 50 i 60. Aquest fons s'ha anat ampliant al llarg dels anys amb còmics, pel·lícules i sèries de televisió, un material que es troba a la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté, la Biblioteca de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) i la Biblioteca del Campus de Terrassa. Es pot consultar en línia a través del web Ciència-ficció a la UPC.
La UPC ha lliurat, el 17 de setembre, el 27è Premi UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló als escriptors Miguel Ángel López Muñoz i Raúl Gonzálvez del Águila, que han guanyat el guardó 'ex aequo'. L’acte ha comptat amb la conferència de l'escriptor britànic de ciència-ficció Ian Watson.
17/09/2025
Amb més de 30 novel·les de ciència-ficció, fantasia i terror, 15 llibres de relats i un de poemes, l'escriptor Ian Watson és un referent internacional del gènere de la ciència-ficció. L'autor ha pronunciat la conferència I have no idea en el marc de l'acte de lliurament del 27è Premi UPC de Ciència-Ficció Miquel Barceló, a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), el 17 de setembre; un premi impulsat pel Consell Social de la UPC.
El rector de la UPC, Francesc Torres, ha donat la benvinguda a l’acte, en el qual també hi han intervingut la degana de la FIB, Anna Rio; el professor i sotsdirector de l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) Jordi José, president del jurat del premi; els guanyadors de l'edició d'enguany, Miguel Ángel López i Raúl David Gonzálvez, i la presidenta del Consell Social, Montserrat Guàrdia, que ha clos l'acte.
En la seva conferència, Ian Watson ha parlat dels seus orígens i de Tynemouth, el seu poble natal, al nord d’Anglaterra, i ha explicat els seus inicis com a escriptor. Watson ha volgut reflexionar, “amb lleugeresa i sense tragèdies”, de per què i com escriu, principalment ciència-ficció, i també alguna cosa de fantasia i horror. I ho ha fet deixant-se portar “pel significat de les paraules, per les similituds, els ressons, els paral·lelismes i els jocs de paraules”.
De les seves arrels com a autor, ha recordat que "els relats curt són les joies de la ficció imaginativa, més valuosos com a art que l a majoria de les novel·les". I ha fet una recomanació als aspirants a autors de literatura fantàstica: "els aconsello que cultivin allò nou, que revisquin allò antic. I només llavors, que siguin originals. No intenteu ser originals basant-vos en allò que és nou”, ha dit, i els ha animat a “deixar anar la imaginació”.
Watson ha adreçat un atac ferotge contra la intel·ligència artificial com a qualsevol tipus d’ajut per als autors creatius. “L'anomenada ‘IA’ —que no té cap ‘intel·ligència’ en el sentit en què la pot experimentar, per exemple, una rata— està manifestant cada vegada més ‘al·lucinacions’, combinacions falses de coses sense sentit que després es colen a la ionosfera per ser mostrades i recombinades”. També s’ha manifestat totalment contrari a “l’ús per part d’autors de llibres i mitjans audiovisuals del patiment com a ham per entrenar-nos”, al que ha denominat com a “porno de dolor”, les escenes de tortura que s’escriuen a propòsit com a condiment per estimular als lectors.
Per la seva part, la presidenta del Consell Social, Montserrat Guàrdia, ha recordat l’empremta del professor Miquel Barceló, alma mater del Premi, i ha afirmat que “l’enginyeria i la UPC també viu d’aquesta imaginació de la ciència-ficció”. Guàrdia ha animat les noves generacions de joves “a que llegeixin ciència-ficció, s'inspirin i vinguin a estudiar a la UPC. Gràcies a creure moltes ficcions ara estem inventant el món digital i analògic”.
Ian Watson, mig segle de dedicació a la ciència-ficció
Ian Watson (Anglaterra, 1943) va estudiar Literatura Anglesa al Balliol College, Oxford, on es va graduar amb honors el 1963, i va cursar un postgrau en recerca en literatura anglesa i francesa del segle XIX. Després de treballar com a professor en universitats de Tanzània, el Japó i Anglaterra, es va dedicar plenament a l’escriptura a partir de 1976, arran de l’èxit de la seva primera novel·la The Embedding (1973), guardonada amb el John W. Campbell Memorial Award i el Prix Apollo. També va rebre el British Science Fiction Association Award i el premi Orbit per The Jonah Kit (1975), la seva segona novel·la.
A aquestes dues primeres obres, van seguir nombroses novel·les i antologies de relats de ciència-ficció, fantasia i terror. Algunes de les seves històries van ser finalistes dels premis Hugo i Nebula, i han estat àmpliament antologitzades.
A partir de finals dels anys 90, va intensificar la seva producció poètica. El 2001 va publicar The Lexicographer’s Love Song, que inclou el poema True Love, guanyador del premi Rhysling el 2002. També va destacar amb la col·lecció The Great Escape (2002), seleccionada pel Washington Post com un dels millors llibres de ciència-ficció i fantasia de l’any.
Watson ha participat com a escriptor convidat en nombrosos festivals i convencions internacionals. És fundador del Northampton Science Fiction Writers Group, d’on va sorgir la NewCon Press. Aquesta editorial ha publicat diverses de les seves obres, entre altres Saving For a Sunny Day (2012) i The Beloved of My Beloved (amb Roberto Quaglia), que va guanyar el British Science Fiction Association Award al millor relat curt del 2009.
El 2021, va publicar la novel·la curta El monstre, la sirena i el doctor Mengele, i, el 2023, el recull de contes La màquina del temps xinesa, seguit el 2024 per la novel·la Noves aventures d'una màquina del temps xinesa. El mateix any, va ser guardonat amb el títol de Gran Mestre Europeu de Ciència-ficció per la Societat Europea de Ciència-ficció.
Com a guionista, va col·laborar amb Stanley Kubrick en el desenvolupament de la història de la pel·lícula A.I. Intel·ligència artificial, estrenada el 2001 sota la direcció de Steven Spielberg. És fundador de l'editorial electrònica Palabaristas Press juntament amb la seva dona, la traductora Cristina Macía. Actualment viu a Gijón.
Miguel Ángel López i Raúl Gonzálvez, guanyadors 'ex aequo'
Els escriptors Miguel Ángel López Muñoz i Raúl Gonzálvez del Águila han guanyat ex aequo el 27è Premi UPC de Ciència-Ficció per les novel·les La Semana de los Tecnoorgas i Rompenieblas en el abismo, respectivament. Ambdòs s'han connectat a l'acte per videoconferència.
El guardó està dotat amb dos mil euros i suposa l'edició i publicació de les obres guanyadores en format digital i en paper, de forma conjunta entre la UPC i l’editorial Apache Libros, especialitzada en l’edició de novel·les de ciència-ficció, terror i llibres il·lustrats.
En aquesta edició, s'han presentat a concurs 70 obres d'Espanya, Perú, Argentina, Mèxic, Xile, Equador, Colòmbia i Cuba. A més de les dues obres guanyadores, el jurat ha mencionat les novel·les Los últimos días de la Argos, del malagueny Jesús Prieto Sánchez, i Greta y el hipopótamo, del madrileny Pascual Díaz García-Baltasar. El jurat l'han integrat docents de la UPC vinculats al món de la ciència-ficció des de diferents vessants: Lluís Anglada, Josep Casanovas, Carme Gallego, Jordi José, Manuel Moreno i Joan Manel Ortiz.
Un detectiu en un món on tot té vida
Brian Kane és un dur i aspre detectiu privat que rep l'encàrrec incòmode de protegir una dona que creu que la seva vida pot córrer perill a causa de l'exercici de la seva professió. Aquesta podria semblar una novel·la negra més, però hi ha algunes diferències, tal com explica l'autor, Miguel Ángel López Muñoz: "Kane no és un ésser humà, o almenys no del tot, ja que és, com gran part de la població de la Terra, un tecnoorgue, un ésser amb només 23 cromosomes que completa les seves funcions vitals per mitjà d'un exoesquelet tecnològic. En aquest món, vehicles, fanals, televisors, dispositius d'àudio i tota màquina imaginable són tan vius com tu i com jo". En aquest món, les persones no poden sortir al carrer, només ho fan els tecnoorgues. "Això genera una enorme quantitat de conflictes urbans i socials que dificulten encara més la tasca de Kane en un entorn complex i amb un fort rerefons d'odi a qui és diferent i no es pot comprendre", afegeix l'autor.
L'escriptor i matemàtic Miguel Ángel López Muñoz (Madrid, 1981) ha publicat deu novel·les i més d'una vuitantena de relats originals de fantasia i ciència-ficció. Entre les seves obres destaquen Los siete secretos del mundo olvidado, Los caidos, The Jammers, El espejo de Ares, Los guardianes errantes i La Perversión Fractal. El seu darrer treball és SSK, la primera antologia de relats del gènere d'horror còsmic ubicats a Madrid.
Ha publicat també al mercat anglosaxó en revistes com Microverses, Bag of Bones i Coffin Bell. I les seves obres s'han traduït a l'alemany, el búlgar i el francès. Va ser, a més, el cantant i lletrista del grup Balamb Garden.
Guanyador del Premi UPC de Ciència-Ficció el 2006 amb la novel·la curta L'informe Cronocorp, Miguel Ángel López ha guanyat també certàmens com el concurs de microrelats Breña Maja Mágica l'any 2023, el concurs de relat hiperbreu Sauzal el 2020, el certamen Realidad incoherente el 2010 o el certamen de narrativa curta Villa de Torrecampo l'any 2009.
Una nau espacial amb consciència
"Trencaclosques és una perforadora, una nau sentint que viatja entre estrelles, la consciència de la qual brolla de les ànimes dels morts codificades als seus cristalls de gnosi". Així presenta Raúl Gonzálvez del Águila la nau que protagonitza la seva novel·la. L'acció comença amb una missió rutinària de transport de colons, "encara que el seu objectiu és molt més estrany", explica l'autor. A l'altra banda del nòdul de trànsit els espera el misteriós Jardí: una cinquantena d'estructures alienígenes amagades a prop d'un petit forat negre. La missió es complica amb l'aparició d'una perforadora gegantina que respon al nom de Taladracuernos i que amenaça de trencar el delicat equilibri del Jardí. "Mentrestant, en algun lloc, un home anomenat Victor Orley desperta després d'un somni de cinc mil anys, només per trobar-se envoltat de persones que tenen dues coses en comú: totes tenen la seva cara, i totes volen matar-lo".
Raúl Gonzálvez del Águila (Almeria, 1977) va començar la seva trajectòria com a escriptor el 2015. Especialitzat en ciència-ficció, ha estat guardonat en dues ocasions amb el primer premi del certamen Alberto Magno de Ciencia Ficción amb Venus elevado a V, el 2009, i La pell del poltre, el 2022. El mateix any, va guanyar el Premi UPC de Ciència-Ficció amb La Caravana de los errantes. Ha autopublicat també les novel·les La balada de Kure-Kagira (2017) i La doncella de Hierro (2019).
Alguns dels seus relats s'inclouen en antologies del gènere, entre les quals destaquen Mi añorada Jerusalén, publicat a Visiones 2018; Nacimiento y muerte de República Popular Socialista Soviética de Florida, publicat a Efeméride, i El viento: una historia de La Frontera, publicat a l’antologia No son molinos, seleccionat com un dels millors relats de l’any i reeditat a l’antologia Fabricantes de sueños 2016-2017.
